El seu director, Carles Magraner, ha impulsat entre d'altres l'Early Music Morella, una cita que viu aquest divendres l'onzena edició amb un centenar de músics convocats
CASTELLÓ. Més de tres dècades porta Capella de Ministrers tirant la vista enrere per a indagar en la música antiga. Com manifesta el seu director, Carles Magraner, els sons del passat no sols "continuen tenint impacte avui", sinó que són "font d'inspiració" per a nous compositors i, fins i tot, per a altres arts com el cinema, que recorren a ells per a arredonir els seus treballs. "Pot ser, el cant gregorià està més prop del present que una cançó escrita fa cinquanta anys", incideix el valencià.
Amb el ferm compromís de rescatar el patrimoni musical de generacions passades i difondre'l per tot arreu, Capella de Ministrers ha gravat més de seixanta discs i ha donat més de mil concerts. Una increïble trajectòria que ha estat reconeguda, entre altres, pel prestigiós Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) i el Premi Carles Santos de Música Valenciana. El seu últim treball, El collar de la paloma, recupera una partitura que té els seus orígens ni menys ni més que en 1022. Mil anys després es pot reproduir a Spotify o YouTube.
Amb tot, el seu director Carles Magraner, convençut que tota tasca no és prou per a visibilitzar un patrimoni que "no compta amb quasi suport", va gestar fa deu anys el festival Early Music Morella, on no sols s'ofereixen concerts, sinó que també es programen conferències i activitats per a ampliar el coneixement sobre la música clàssica. Serà del 22 al 28 de juliol quan la cita celebre l'onzena edició, reunint a més de 120 músics, entre alumnes i professionals. Una nova edició que celebrarà la interculturalitat forjada durant segles d'història.
Però abans que la cita arranque, el seu director es cita amb Castellón Plaza per a explicar, entre d'altres, perquè música antiga i modernitat poden anar perfectament de la ma.
-Quina és la clau perquè un projecte com el de Capella de Ministrers perdure en el temps?
-La veritat, crec que és una qüestió de qualitat i professionalitat. Sempre s'ha treballat amb molta consciència. És el motiu pel qual s'han pogut traure tants discos i concerts. Capella de Ministrers és garantia de qualitat quan va a un festival. No importa tant el repertori com que vaja i això és molt difícil d'aconseguir. A més tenim un so identificable.
-Deixant modèsties a part, en què creeu que ha enriquit la vostra tasca a la societat?
-Ha omplit un buit en tot l'entorn musical. S'ha descobert molta gent i s'ha recuperat moltes músiques perdudes. La importància del que fem amb este patrimoni immaterial, com és la música, igual no es veu immediatament com caldria, però als conservatoris està aplegant eixa història recuperada.
Les administracions no van saber omplir este buit, ni en l'àmbit de recuperació ni en l'àmbit de difusió. Som una societat d'impactes i sembla que sols interessa la música més immediata, més accessible als auditoris, com la romàntica, clàssica o contemporània. Però s'oblidem del passat, quan té molta importància en la construcció de la pròpia Europa. Per això, necessitem seguir en este projecte.
-Què té la música d'altres èpoques que us alimenta tant?
-Les seues vivències. Açò fa que no siguen un fet arqueològic. A més, té un impacte en la societat, la transforma i ens dona nous motius per a reflexionar. Ens recorda d'on venim.
-I què és el més complicat de rebuscar en el passat?
-El més complex, encara que semble fàcil, és donar-li continuïtat. Treballem des d'una fundació privada. No tenim recursos de les administracions públiques. El més complex és que no hi haja un pla de suport al patrimoni musical. Tampoc existeix un museu de la música i tot açò fa més complexa la tasca de recuperació musical. Hem hagut d'omplir un buit, també en l'àmbit educatiu. L'Early Music de Morella ha nascut per necessitat. Calia un espai on ensenyar el patrimoni. I per a la nostra sorpresa, hi ha molta demanda, no sols de públic que ve a aprendre, sinó també a escoltar-lo.
-En la dècada que du en funcionament, ha aconseguit l'Early Music Morella captar a un públic general?
-Sí, l'Early Music és un dels grans festival avui en dia d'Europa. I anem a fer els últims esforços per a mostrar les possibilitats que té. El festival ha d'acabar integrant-se no sols a Morella, sinó a tota la província. Sé que vindrà gent de Castelló i inclòs de València.
-Una de les xarrades del festival versarà sobre "la modernitat de la música antiga". No són dos conceptes, a priori, contraposats?
-És curiós, però sí, la música antiga encara té impacte avui. Pot ser, el cant gregorià està més prop del present que una cançó escrita fa cinquanta anys. L'ésser humà no ha evolucionat tant, per això segueix impactant. Ara bé, la música antiga deixa de ser antiga en el moment que la reinterpretem. D'ahí, passa a la modernitat. La música antiga té encara una vigència i presencia. Que estiga'm fent esta entrevista ho demostra.
-En què pot la música antiga enriquir als sons actuals?
-En la diversitat, en el coneixement... Qui no conega la música antiga i escriga partitures, pot pensar que tal volta ha descobert una nova composició, però en la música s'ha escrit quasi tot. Hi ha multitud d'estils i sonoritats, estils i instruments. És font d'inspiració inclòs per a pel·lícules.
-Aquesta edició se centra en el patrimoni artístic del Mediterrani. Què ens destacaries?
-Doncs hem preparat una programació que no sols mira a Itàlia, gran font de la música mediterrània, també mira a Àfrica. Una vintena de músics vindran d'Argelia i el Marroc. El festival abordarà totes les riberes que banyen el Mediterrani: França, Àfrica, Itàlia, València...Això li dona riquesa.
-Quina és l'ambició de l'Early Music Morella a llarg plaç?
-A més de la consolidació. El festival requereix d'una consolidació institucional i que els polítics creguen en el projecte. També volem ampliar el festival a altres pobles de la comarca dels Ports.
-Recentment, la rapera Tesa i Jonatan Penalba han unit els seus projectes per a tractar de modernitzar el folklore introduint nous sons. És el camí a seguir?
-La música té camins infinits. La globalització requereix d'esta imaginació per a ajuntar gèneres. Mentre es faça amb respecte i s'aconseguisca impactar en el receptor, tots els camins són vàlids. Segurament no donarem mai a bast. La música antiga és una font inesgotable d'originalitat.
-I a vosté, li interessen també músiques més actuals com el rap?
-A mi m'interessa tot. Tinc un fill que fa trap, alta que fa Belles Arts. El bo de conéixer i accedir a estes músiques és que tens possibilitat d'escollir. La gent que sols fa trap o pop, o sols fa jazz i d'ahí no ix, tasta una bodega de vins i s'oblida que hi ha 50. Si a més no viatja, no trobarà bons vins en altres llocs. Aquell que no conega la música antiga es perd 800 anys de música.