9 cançons per mostrar la seua evolució com autora: així sona el primer disc d'Esther

VALÈNCIA. Un compendi d'històries inacabades, una panoràmica pel pop-rock més captivador de les últimes dècades i, sobretot, el naixement d'una de les veus amb més futur de l'escena de música d'autor valenciana. Tot això és Les cartes que mai vaig cremar, el primer disc de llarga duració d'Esther.

Han passat quasi dos anys des que l'autora nascuda a Vinaròs en 1998 es va donar a conéixer amb Les teues ales. Aquell EP amb quatre temes mostrava a una artista que semblava moure's en el territori habitualment estereotipat com a cançó d'autor, però la seua mirada purament pop convidava a guardar les etiquetes. El senzill que va publicar després d'aquell debut, Tres per quatre, anticipava el salt que suposa l'actual àlbum.

Esther presenta una col·lecció de nou cançons que reflectixen l'univers musical on ha crescut el seu amor per la música, a la jove que admirava la imponent presència de Miley Cyrus o el folk de gran estadi de Mumford & Sons. "Este primer LP mostra l'ambició sense prejuís de la seua autora per desenvolupar melodies d'engranatge precís, tornades addictives i un missatge directe. Les seues lletres conten històries d'amistats i amors sense concloure, recorrent tota la paleta d'emocions, de l'eufòria a la melancolia, les coordenades d'una joventut en apogeu", explica una nota remesa.

Els primers senzills del disc, la lluminosa Xiqueta del sol i la nostàlgica Dimecres, esbossaven els primers passos d'eixa evolució d'Esther com a compositora i intèrpret, deixant entreveure com ha volgut explorar tots els colors del pop. Les cartes que mai vaig cremar mostra la transició de la seua autora cap a un estadi musical en el qual trobem una nana quasi etèria com Tinc una casa menuda, entonada al costat de Sandra Monfort, o la contundent obra pop que és Inevitable. 

Esta última cançó, que naix com un reggae i explota en una tornada portentosa, apunta  el camí triat en la producció. En este apartat Esther s'ha envoltat de qui van polir la seua primera referència. Li acompanya com a productor Álex Blat, veu i compositor de la banda Tardor, recentment amb una aventura pròpia en solitari. Blat deixa la seua petjada amb el gust pel pop-rock replet de textures, en una tasca en la qual compta amb Tono Hurtado, company de Tardor al capdavant de l'estudi Malamute.

Allí es va registrar este disc que presentarà a Esther al costat de la banda que li ha acompanyat en la seua primera gira: Fran Pardo estarà a la guitarra i Genevieve Bennetts amb el teclat. La formació sumarà un nou membre amb la incorporació del bateria Alexandre Sanjuán (L’Home Brut), un rol que durant l'enregistrament ha ocupat Ben Wirjo. 

2023 serà el moment de conéixer el vol escènic de Les cartes que mai cremar. El debut en format elèctric i al costat de tota la banda serà el 28 de gener en Les Arts de València, punt de partida d'una gira que li portarà per diferents localitats. Abans, durant este mes, la cantautora oferirà una sèrie d'actuacions en versió showcase acústic a Vinaròs (10 de desembre), València (17 de desembre), Madrid (18 de desembre) i Barcelona (21 de desembre).