Cineculpable: "Els curts han donat un salt qualitatiu dins de la província i a nivell nacional"

CASTELLÓ.Si estiguérem en una entrevista amb Bonnie i Clyde seria evident qui les tindria totes per a perdre. A més d'una "amorosa" parella, aquests foren dos dels fugitius més buscats dels Estats Units als anys 30 -se'ls coneixia com els Romeo and Juliet in a Getaway Car (en una escapada de cotxe)-, i foren declarats fins i tot com a enemics públics del país. Tant de bo, ja sabem com són les contradiccions i aquest mateix rebuig per la seua figura es va convertir, després de la seua mort, amb inspiració per a nombrosos films. En efecte, siga de forma directa o indirecta, les referències a aquest duet és un constant fins i tot en el cinema actual. D'ací, que atreta pel gènere gàngster i les produccions d'aquesta dècada, la nova edició del festival Cineculpable de Vila-real ha decidit centrar la seua 21a edició també en la cèlebre parella.

342 minuts de metratge. 31 curtmetratges. I cinc països. Aquests són els ingredients principals del major certamen provincial al voltant del cinema de xicotet format. I qui ho anava a dir fa vint-i-un anys quan la gent anava amb el seu bocata a veure alguns curts a l'Institut Francesc Tàrrega. El temps i l'aposta per professionalitzar e internacionalitzar el festival, han permés conduir-lo cap a una altra via. No hi ha dubtes. És per aquest motiu que, en l'actualitat, Cineculpable està format per un còctel cultural que comprén a més de les projeccions i el seu palmarés, un conjunt de performances, actuacions musicals i tallers. Així, amb tot aquest ventall per gaudir el pròxim 26 de novembre, parlem amb la seua coordinadora, Sonia de la Vega, per entrar en els detalls sobre el gènere - i assegurar-nos que eixim amb caps i cames de l'encontre.

-Un dels secrets més ben guardats és sempre el “culpable” de l’any. Per què és tan important aquesta figura?
-El culpable és com l'ambaixador del festival, ja que ens ajuda a fer arribar el nom de l'esdeveniment a tota Espanya com a mínim. És una persona que ens dóna publicitat, per això elegim a més a un professional que siga reconegut i tinga una llarga trajectòria, per tal de donar-li eixe homenatge. Federico Aguado és el més jove que hem tingut fins al moment, però ja ha sigut culpable d’alguna forma en altres edicions, ja que l’any passat el curt del qual era protagonista va ser reconegut amb el premi del públic.

-També heu volgut dotar-li al festival de l'esperit dels gàngsters i del cinema dels 30.
-Bé, tots els anys elegim una temàtica i juntament amb Esther Moliner i Jaume Monferrer, dissenyadors del cartell, véiem amb que inspirar-nos per a l'edició. Aquest any, dotem a més de protagonisme a la parella Bonnie & Clyde perquè realment el que l'atrau a la gent d’aquest tipus de cinema és la temàtica canalla, dels roïns que són guais, però en aquest cas no sols eren uns enemics públics dels Estats Units -ja que se'ls coneixia per lladrons i criminals-, també representaven una història d'amor. D'alguna manera als espectadors els atrau eixa mescla entre el que està bé i el que és dolent.

-Després de tantes edicions, creieu que els curtmetratges estan en auge?
-Els curts sempre estan en auge perquè sempre hi ha gent que vol fer cinema i aquests són el primer pas que es pot donar per a aconseguir fer posteriorment un llargmetratge o per a donar a conéixer el teu talent, tant sigues director com il·luminista. A més, aquests destaquen perquè són una bona eina per a mostrar a la gent la realitat actual que es viu en determinats llocs, així com per a fer veure què ens preocupa i ens agrada.

-És el cinema social i crític el principal focus d’interés dels creadors?
-Sí, es repeteix any darrere any. Aquests tendeixen a mostrar la realitat social des de diferents parts del món. Per exemple ens ha arribat un curt que aborda la realitat laboral d'Iraq i és molt interessant perquè no ens mostra eixe aspecte bèl·lic o polític al qual se'ns acostuma, sinó que es deté en un aspecte més desconegut.

-No obstant això, quins diríeu que són els gèneres que millor funcionen?
-Si parlem del que més hi ha i del que més els agrada als realitzadors és el drama. Hi ha més que d'humor, terror o animació. Però el que més reclamen els espectadors és la comèdia. Ho hem notat amb les sessions, que a la gent els agrada riure i, de fet, amb qualsevol cosa esclaten. Per això al festival tractem de donar equilibri.

-Comentaves abans l'auge dels curtmetratges. Tant de bo, no es pot obviar que aquests no acaben d’ocupar les grans pantalles. Per què?
-És el germà xicotet del cinema. Una de les principals problemàtiques és la promoció. Els llargmetratges comptem amb pressupostos enormes que els permet invertir en visibilitat. Pel que fa als curts, eixa tasca és bàsicament nostra. Hi ha algunes cadenes o esdeveniment que en programes, o inclòs es poden veure a YouTube, però realment cap du a terme una dedicació tan plena com els festivals. Ens hem de posar una medalla per la labor que fem. A més, els nostres premis són un suport perquè continuen fent el seu treball.

-L’interés dels creadors és gran, ja que heu rebut quasi 500 propostes. Es deu a aquesta necessitat d'obtenir adhesió?
-Clar, a més ha ajudat molt el pas digital. Ara tots els festivals treballem a través de plataformes d'internet que faciliten la rebuda d'obres, enfront de l'enviament per correu. De fet molts festivals hi han hagut de posar un màxim d’obres a concurs perquè no hi ha capacitat de visualitzar tantes obres.

-Com ho feu vosaltres?
-No hem ficat cap límit, però tenim un comité de visualització format per nou persones, entre les que repartir el total d'obres. Així, cadascú s'encarrega de fer un sedàs dels curts que pensa que no entren a concurs. Després, ens reunim i exposem els que hem seleccionat per a tornar a estimar els que tampoc entren a competició. I d'ací passem al disseny de les sessions on tenim en compte que no tots els curts siguen intensos, alternem drama i humor, i tractem d'ajustar la durada total al voltant de l'hora i mitja.

-Entre les activitats complementàries destaca Cinexpress on acosteu el gènere als adolescents. Per què és important fer-los partícips de tallers creatius?
-A aquesta activitat li tenim molta estima; ens ajuda a despertar el cuquet del cinema en la gent jove de Vila-real. En efecte, alguns realitzadors que ara participen van començar o van tindre el seu primer contacte amb el cinema gràcies a aquesta activitat.

-En quin punt es troba la producció local?
-Més o menys sempre reben la mateixa quantitat d'obres. El que sí que és cert és que amb el temps s'ha fet un salt qualitatiu dins de la província. Són fins i tot obres que ja poden competir en la secció oficial, amb altres obres nacionals o internacionals. Tenim per cas 9 pasos, d'ací d'Almassora, que està nominada a un Goya. A més, els seus directors han crescut, en certa mesura, de la mà de Cineculpable.