Pot ser no es tan disbaratada la idea d’anar deconstruint poc a poc la nostra franja litoral per tal que tempestes i borrasques no l’aneguen i la destrossen un cop darrere un altre com un mandala perpetu on abocar frustracions i diners. Potser ens cal aprendre la lliçó, i no lluitar un i altre cop contra les inclemències d’un temps que cada cop anirà a pitjor.
Potser tal i com va dir aquesta setmana passada el batle de València, Joan Ribó, hem de fer un pensament, i tornar a ficar dunes -tot i queen aquest cas artificals- per tal que facin de barrera de protecció i prevencióa les platges. Potser, qui sap, hem de repensar el nostre litoral abans de deixar-ho ben bonico per quan arribe la Setmana Santa perquè després un altre ruixat ben fort i airós se’l torne a emportar en cosa de minuts.
Potser no podem fer res contra els vents huracanats i les ones gegantines, però potser ficar arena a la platja perquè a la mínima torne a ser engolida tampoc és solució. Ni especialment bona, ni molt menys permanent.
Què diuen a la platja de les Deveses de Dénia quan caminen ara vora mar i veuen la trista realitat? Quina vergonya de passades planificacions territorials, cresols d’interesos i de pa per hui (llavors ahir) i fam per demà (ja queda poc). A qui se li acut construir a primeríssima línea de mar i a tocar de riu. Bambolles immobiliàries de temps passats. Es pot tot aquest merder d’alguna manera arreglar?
No va desencaminat el batle de Bellreguart, Àlex Ruiz, en suscitar un debat sobre si és menester o no “tornar a la natura el que és seu i no malbaratar millonades cíclicament” com al passeig marítim del seu poble, que per cert ha quedat destrossat.
Què diran a Xàbia o Calp d’aquest pensament? Tal vegada és cosa de començar a escoltar als experts. Perquè m’imagine que als empresaris i als que hi viuen a les zones afectades tampoc els fa il·lusió que un cop reparada la malifeta i butxaques escurades torne altre cop el malson.
Amb espigons, roques i arena hi ha prou? Geòlegs experts aboguen per la reconstrucció natural de les platges com a mesura per a evitar més destrosses al litoral. També assenyalen una cosa ben òbvia i és que hi ha massa construcció. Sense sediments que arrastren els rius a la mar no hi ha regeneració ni renovació natural.
Es podria d’alguna manera espentar tota aquest ciment uns metres més cap a l’interior? Que la natura salvatge guanye terreny i que les platges guanyen metres, dunes, posidònia i per què no, una miqueta més deprotecció. Com es fa això? Què difícil és, oi? Massa interessos i massa afectats.
La consciència ciutadana què diu? Hi haurà de tot.
Deconstruir és invertir el procés de construcció. L’emergència climàtica ens ha de fer pensar. Fins a quatre gotes fredes en menys d’un any. No hi hauria tanta malifeta si no haguéssim construït tant a ran de mar i en zones fàcils d’inundar. I Costes què diu? A Dénia els veïns creuen que la retirada de les Dunes al Raset per part de la Generalitat va agravar les inundacions. D’altres en canvi, ara li veuen trellat a la Posidònia com a planta aquàtica d’incomensurable valor.
De perduts, al riu.
