Doble guardó per a Andreu Valor als Carles Santos; premis per a Ciudad Jara, Smoking Souls o Cactus

ALACANT. Guardonar la música d'ací. Amb eixa premissa s'ha celebrat, durant la vesprada del dimecres 9 de desembre, la gala de la III edició dels Premis Carles Santos de música en valencià, organitzats per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, mitjançant l'Institut Valencià de Cultura. A l'acte, que ha tingut lloc al Teatre Principal d'Alacant, han assistit el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit; el director general de l’IVC, Abel Guarinos; la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC, Marga Landete; la delegada territorial de l’IVC a Alacant, Alícia Garijo, així com el regidor de Cultura d'Alacant, Antonio Manresa, i representants de diferents institucions valencianes.

Un esdeveniment que ha posat l'accent en la seguretat de la cultura -a la vegada que la seua necessitat d'existir- i ha col·locat a Ciudad Jara, Cactus o Andreu Valor i la seua respectiva música com a protagonistes de l'escena sonora valenciana. És precisament aquest últim artista qui s'ha fet amb dos premis: d'una banda, a millor disc de cançó d’autor i, d'una altra, a la millor gira, pel seu treball ‘Insurrecte’. A l'arreplegar el guardó, el músic ha agraït, entre d'altre, a aquells artistes que “no guanyen un premi, però que fan que la cultura estiga viva”.

El premi més esperat d'aquest cartell musical tan exquisit, ha sigut al millor disc, que ha recaigut en ‘Donde nace el infarto’, de Ciudad Jara, on Pablo Sánchez, líder de la banda, ha visibilitzat els “molts anys, moltes fonts d'inspiració, moltes hores de treball i poques hores de son” que arrossega el seu treball musical.

El millor disc de música urbana ha sigut per al grup Cactus amb el treball ‘Roma’, on el seu frontman i raper, El de Muro, ha defensat què “la cultura és segura i que no la deixe'm morir”. En la mateixa línia ha anat la intervenció de Manolo Valls Quintet, qui s’ha endut el premi al millor disc de ‘jazz’ per ‘El ball de les muses’.

El premi al millor disc de fusió i mestissatge se l'ha emporatat a casa Jonatan Penalba per ‘Reversions’, qui ha destacat que no ha parat de fer concerts i ha conscienciat perquè els seus companys de professió puguen tindre la mateixa sort que ell. La millor cançó ha sigut ‘Tornado’, de Badlands,  on la representant de la banda de sis músics ha destacat “l'honor” que suposa rebre un Carles Santos.

Pel que fa al millor disc de recuperació de patrimoni musical, els guanyadors han sigut l’Ensemble Alfonsí per ‘Instrumentos para loar a Santa María’, un disc en què s'han hagut de reconstruir 60 instruments per treure'l endavant, segons ha explicat un dels seus integrants. El premi al millor disseny ha sigut per la dissenyadora Virginia Lorente, pel disseny del disc ‘Los años líquidos’, de Llum, qui s'ha mostrat molt emocionada i ha  declarat que ha traduït al seu llenguatge “el meravellós disc de Llum”.

El millor vídeo ha sigut ‘City walls’, del grup We Used To Pray, realitzat per Build From The Roof i dirigit per Joecar Hanna, el representant del qual ha delegat la recollida del premi per trobar-se, segons les seues paraules, “6.000km i la covid”. En la categoria de millor disc de clàssica contemporània s’han endut el guardó Spanish Brass i Albert Guinovart per ‘Les aventures de Monsieur Jules’, moment on s'ha ressaltat el recorregut dels 31 anys fent música junts.

El moment per a reivindicar la necessitat de la cultura per als xiquets i xiquetes ha sigut durant l'entrega del premi al millor disc de música familiar, que ha recaigut sobre Dani Miquel per ‘Desfem’. És l'artista qui ha explicat que el seu disc fa una reflexió sobre la contaminació i tot comença amb el seu avi. En la categoria de millor disc de música tradicional, les guanyadores han sigut Marala per ‘A trenc d’alba’, on una de les seues tres integrants ha aprofitat la seua posició a l'altril per a reivindicar “la importància de les dones a l'escenari, perquè puguen xapar-los amb seguretat i lliures de masclismes”.

Pel que fa al millor disc de pop, ha sigut per als pegolins Smoking Souls i el seu disc ‘Translúcid’, grup que ha rebut el premi com una alegria, “a falta de concerts, perquè no els hem tingut, però la crítica ha sigut molt bona: tres Ovidis i un Carles Santos”. El premi al millor disc de ‘rock’ ha anat a parar a ‘Metonymy of sound’, de Johnny B. Zero, banda que ha destacado la calidad de aquellos compañeros y compañeras con quienes comparten “cartel y nominaciones”.

El grup revelació ha sigut Laura Esparza i Carlos Esteban, amb el seu disc ‘Mare Natura’. El premi decidit per un jurat distint, el del públic, enguany l'ha aconseguit el Cor de Cambra Ad Libitum, amb una xifra rècord de votacions, amb més de 25.000 persones participants.

La cerimònia

La cerimònia ha tingut com a fil argumental una road movie, conduïda per un showman que, només alçar-se el teló, ha comptat amb una performance on han aplegat en un cotxe sobre l'escenari els presentadors de la gala, Vicent Colonques i Mireia Pérez. Ricardo Belda & Arantxa Domínguez han trencat el gel per deleitar el públic.

A més, per l'escenari també ha passat la música dels artistes Sedajazz; Gener, amb un espectacle canyer; Samantha Gilabert, amb el tema ‘Va com va’, d'Ovidi Montllor, i Julio Bustamante. Aquest últim ha sigut el músic valencià que ha rebut el Premi d’Honor que atorga Cultura de la Generalitat de mans de la secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, per la seua llarga trajectòria en la música i les moltes fites aconseguides al llarg de la seua carrera. Bustamante ha llançat un missatge clar: que la música és terapèutica, justament abans d'interpretar Avions, una cançó del seu primer disc.

Premi d'honor per a Julio Bustamante

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit, també ha pujat a l'escenari per reivindicar la seguretat de la cultura i exposar tota la biografia de Julio Bustamante, qui va començar en el món de la música de la mà de Vicent Torrent en Equip València Folk, tocant el banjo. Té 16 discos publicats i un en elaboració, dos dels quals han aparegut en la llista dels ‘100 mejores discos del pop español’ de la revista ‘Efe Eme’: ‘Humedad Relativa’, amb Remigi Palmero, i ‘Entusiastas’. La revista ‘Rockdelux’ li va dedicar un número homenatge en 2013 i ha escrit cançons per a altres artistes, com Ariel Rot o Copín de Golpes Bajos. A partir de l’any 2010 es va rellançar la seua popularitat, especialment a València i Barcelona.

El seu disc ‘Cambrers’ (gravat als Estudis Tabalet i que en 2021 complirà 40 anys) va suposar una revolució per a la música cantada en valencià i la música valenciana en general, especialment dins la música ‘indie’. Fins i tot, grups que tenen com a llengua d’expressió el castellà o l’anglés han fet versions de temes d’aquest disc. En 2019 se’n va fer una reedició en vinil que ja està exhaurida.