El camp valencià no té qui el defense a Europa

Durant les darreres setmanes han anat apareixent en diferents mitjans de comunicació notícies sobre l’inici de la campanya citrícola a terres valencianes. Un any més, no és la primera vegada que passa, la campanya comença amb vells neguits per als productors de mandarines. Les mandarines marquen l’inici de la campanya citrícola al camp valencià, amb la seua collita es pot dir que la campanya “Va de bo”.

Des de fa uns anys, però durant l’inici de la campanya les mandarines primerenques valencianes es troben als mercats europeus amb les mandarines tardanes de Sur-àfrica en virtut de l’acord comercial existent entre la UE i Sur-àfrica. Aquesta situació s’ha vist encara més agreujada des que l’any 2016 la UE i Sur-àfrica  ampliaren el període d’importació de cítrics sense aranzels durant un mes i mig addicionals cada any (des del 15 d’octubre vigent en eixe moment fins al 30 de novembre vigent actualment). Això implica que fins el 30 de novembre de cada any els cítrics Sur-africans entren als mercats europeus amb un aranzel zero, això causa un greu perjudici als productors de mandarines valencians atès que les varietats primerenques han sigut històricament les que obtenien millors preus al mercat en arribar als mercats europeus quan encara no hi havia cítrics.

Amb aquest acord, les varietats primerenques valencianes arriben als mercats europeus quan aquests ja estan inundats amb els cítrics sur-africans, la qual cosa fa que els preus que es paguen per les mandarines valencianes siguen més baixos. A continuació tenen el gràfic 1 on es mostren els preus mitjans percebuts pels productors per cada 100 quilograms de mandarines i taronges des de l’any 2011 fins el 2017 (darrera dada disponible), mesurats a preus constants de 2010. Les dades les he obtés de les estadístiques que facilita el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Al gràfic anterior podem observar com l’any 2016, el primer en el que s’allarga 15 dies el termini d’importació de cítrics sud-africans sense aranzels, els preus de les mandarines acaben la campanya per davall del que havien estat l’any 2015. La recuperació del preu de les mandarines i taronges de l’any 2017 es deu principalment a una caiguda de la producció a causa de la sequera patida al nostre territori. En tot cas resulta revelador observar que els preus del cítrics durant acaben el període observat en nivells similars als del començament (cosa que no va ocórrer amb els costos de producció).

Tot i això per a analitzar l’evolució dels preus d’una manera més clara, els economistes sovint preferim analitzar l’evolució en termes de nombres índex. Així el gràfic 2, que tenen a continuació, mostra l’evolució de l’índex de preus percebuts pels productors de cítrics entre el 2011 i el 2017 agafant els preus de 2010 com a preus de l’any base (Preus mitjans 2010 = 100). Les dades sobre les que s’ha generat el gràfic les he obtés de les estadístiques que facilita el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA).

La primera qüestió a clarificar pel que fa al gràfic 2, és que aquest índex inclou els preus en origen de tots els cítrics. Per tant inclou també les llimes que han tingut millor evolució de preus que taronges i mandarines. Tot i això, és d’assenyalar el fet que el preu mitjà percebut pels productors de cítrics patira un descens del 25% entre el 2010 i el 2012 i que només recupera el nivell de preus de 2010 a partir del 2016. És a dir, la signatura de l’acord UE- Sur-áfrica fa baixar de manera generalitzada els preus percebuts pels productors de cítrics que només veuen com els preus percebuts en origen recuperen el nivell del 2010 quan hi ha una forta sequera que redueix la producció. Davant eixe fet, la UE reacciona ampliant el període d’importació sense aranzels fins el 30 de novembre, però compte l’esmentat acord inclou que l’aranzel del 16% als cítrics sud-africans que s’aplica a partir del 30 de novembre s’anirà reduint progressivament fins a ser eliminat l’any 2025.

Cal dir també que la normativa europea en termes de fitosanitaris, plagues... vigent per als productors valencians NO és vigent a Sur-àfrica i la UE no està exigint les mateixes condicions als productors sur-africans que als valencians per a vendre als mercats europeus. La qual cosa fa que els productors valencians per vendre als mercats europeus assumisquen uns costos que no assumeixen els productors de països tercers. El que esdevé en una font de competència deslleial per als productors valencians. D’altra banda ja s’han donat casos d’entrada de plagues provinents dels cítrics importants de països tercers, el que també recau en perjudici dels productors valencians. Tampoc es respecta pel que fa als productors valencians el principi de preferència comunitària vigent a tot el territori UE, el territori valencià és territori UE des de l’any 1986.

Per que fa a la sostenibilitat mediambiental, consumir a Europa cítrics de l’hemisferi sud que han de recórrer més de 8.000 quilòmetres per terme mitjà per a arribar a consumidor final i han de ser collits uns 2 mesos abans d’arribar a la taula NO sembla ser una política comercial alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides amb els que la UE diu estar compromesa.

A ningú se li escapa que la UE hui en dia és un club d’estats (lluny d’aquella Europa de les Regions de Delors) que i a l’estat espanyol, teòricament, li pertocaria defensar els cítrics valencians en aquestes negociacions. Per què l’estat espanyol accepta aquest tractament als cítrics valencians? Probablement els llauradors valencians han sigut una vegada més moneda de canvi per a l’estat espanyol. Per això pense que el camp valencià NO té qui el defense a Europa.