ALACANT. En 2018 va fer 20 anys de la declaració de l'art rupestre com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquest art que s'estén al llarg de molts territoris té a les nostres terres quatre grans "santuaris", un d'ells a la província de Castelló, i moltíssims llocs que afortunadament cada dia estan millor protegits i més divulgats. En aquest reportatge és impossible abastir tots els jaciments coneguts, tenim comptabilitzats sols a la Comunitat Valenciana, més de 650 jaciments amb art rupestre de diverses cronologies, sent aquest és conjunt d'art més gran de tota Europa. Però intentarem posar els nostres ulls en 4 d'ells, per la seua importància dins del món de l'art, centrant-nos en l'art rupestre de cronologia neolítica. L’art rupestre de cronologia Paleolítica, el deixarem per a un altre article.
En primer lloc veurem el Pla de Petracos, a Castell de Castells, a l’interior de la Marina Alta. Aquest verdader santuari per a l'art rupestre, està situat al marge esquerre del barranc de Malafí, a un turó on el riu, les coves i covatxes formen una autèntica catedral on es pensa que les tribus o clans de les primeres comunitats neolítiques feien els seus rituals dedicats a la fertilitat de plantes i animals. Aquests elements conformen la base de la seua alimentació i de la seua existència.
Estem al Neolític, fa uns 9000 anys, quan un grup de persones que van sortir 2000 anys abans de la zona de l’Orient Mitjà, arriben fins a les nostres costes i entren en contacte amb les poblacions del final del Paleolític. A la Marina Alta i l'Alcoià – Comptat, trobem la major concentració de pintures rupestres d'aquest moment històric tan important.
En aquests primers moments predomina l'Art Macroesquemàtic, un estil que es basa en un conjunt de representacions humanes i motius vegetals o animals pintats amb gruixuts traços fets en òxid de ferro i altres aglutinants naturals. De l'estil Macroesquemàtic, destaquem les figures antropomorfes de gran grandària i realitzades d'una forma molt esquemàtica, encara que en alguns casos sí que marquen el sexe, com ocorre amb l'Orant del Pla de Petrarcos que està en posició d'orar amb els braços alçats.
El segon dels estils de l'art neolític que tenim presents al Pla de Petracos, seria l'Art llevantí, un estil molt més naturalista que permet la realització de figueres molt més estilitzades i com veurem en altres jaciments, les escenes que ens mostren com era la vida d'aquestes comunitats humanes de fa tants segles. Ací podríem veure un cérvol ferit. Segurament formaria part d'alguna escena, hui desapareguda.
Seguint amb aquesta línia de santuaris macroesquemàtics i amb una gran superposició d’art tenim el conjunt d'art rupestre de La Sagra, a Alcoi. En aquest important lloc trobem un important conjunt de pintures d'estil Macroesquemàtic, amb grans figures antropomorfes i un conjunt de pintures esquemàtiques i llevantines més recents en el temps, però molt importants per conéixer aquest període tan obscur de la nostra història. En aquest lloc tenim també representacions realitzades en art llevantí i en l'art esquemàtic, datada entre el V i el II mil·lenni aC).
El tercer conjunt o santuari del nostre art més antic el trobem a Bicorp, on tenim la Cova de l'Aranya, o millor dit, les coves, perquè són un conjunt de coves amb representacions d'escenes de recol·lecció de la mel, úniques en tot el repertori rupestre valencià. Sent un dels motius principals de l'art llevantí.
Un altre motiu molt representat en el món de les pintures rupestres es el de la cacera, siga de cabres, cérvols o altres animals, la cacera és una activitat quotidiana d'aquests clans i que representen en les seues coves i abrics d'una manera sistemàtica. A més a més ho fan contant autèntiques escenes com veiem en les coves de l'Aranya o en altres jaciments.
Per últim parlarem del conjunt de coves amb representacions rupestres com són les del Barranc de la Valltorta, a Tírig, a la comarca de l'Alt Maestrat. D'aquest conjunt destaquem per la seua importància la Cova dels Cavalls, situada a la vora del barranc, va ser descoberta el 1917 i en ella s'ha documentat, pintada a la roca, una de les escenes de cacera més importants de l'art rupestre mediterrani, es tracta de la Cacera de cérvols, on un grup de diverses cérvoles i cries es veuen acorralades per quatre arquers que els disparen i en fereixen a algunes.
Aquesta escena està ubicada en el repertori de l'art llevantí, el més naturista dels tres que componen aquest tipus de representacions. A més a més d'aquests quatre conjunts importants, a les nostres terres tenim incomptables exemples d'art rupestre, veurem ara alguns d'aquests a manera de guia perquè els canegeu millor. A la Vall de Gallinera tenim els conjunts de Benialí i Benirrama, aquests últims per desgràcia espoliats en part als anys 90.
A la zona de Dénia, tenim la cova de la Catxupa amb un espectacular arquer llevantí i altres representacions d’animals. També a la zona d'Altea a la Marina Baixa podem gaudir de pintures com les de l'ermita del calvari. A la Vall de Laguar (a la Marina Alta), els conjunts rupestres del Barranc de l'Infern, amb diversos abrics. A Xaló s'ha posat en valor últimament la Cova del Mansano, amb representacions d'art rupestre llevantí i esquemàtic. Aquest és un patrimoni extremadament fràgil i delicat i l'hem de cuidar i protegir entre tots i totes.
Gaudiu de l'art, de la nostra natura i del nostre patrimoni.