Hoy es 21 de noviembre

l'escriptora acaba de publicar 'like blau', un món distòpic sobre les relacions i la tecnologia

Gemma Pasqual: "Si amb Xénia el Whatsapp era una cosa divertida, ara el plantejament és un altre"

16/08/2020 - 

VALÈNCIA. Estimats passatgers: per a evitar 'unlikes', segueixin la normativa pertinent i respectin les instruccions del tren i de l'estació. La seva col·laboració serà recompensada amb 'likes'. Somriguin! Tot va ser 'culpa' d'un capítol de la famosa sèrie Black Mirror. I, també, en part, de George Orwell i el seu 1984, junt amb altres llibres de capçalera, com ara Un mundo feliz, d'Aldous Huxley, i Fahrenheit 451, furtant precisament alguns fragments d'aquest últim text a Ray Bradbury. Aquesta ha estat la 'cocció' lenta, assossegada, durant dos anys, de Like blau, la nova novel·la de l'escriptora d'Almoines Gemma Pasqual. "Volia fer, sobretot, un homenatge als clàssics, que 'aguanten' el pas del temps, però actualitzar-los de cara als joves", explica. Un món distòpic -movent-se també en la línia de Blade Runner- on la posició social està marcada pel nombre de likes que tinguis, o com contentar al gran líder Magnus per tal de ser un bon ciutadà, en altres paraules. "A la Xina utilitzen els 'punts socials' per avaluar la qualitat d'una persona, per dir si és bona o no. Més que la denúncia d'allò que anomenen la 'dictadura dels likes',  va sobre aquella que pot fer el sistema mitjançant aquestes xarxes socials", matisa l'escriptora valenciana.

Canviar la comptabilitat i el software per la ciència ficció amb gust a distopia, ara ja fa un quart de segle, ha estat un goig per a ella. Sobretot, després de veure l'èxit que va tenir la seua Xènia, en la saga que Gemma li va dedicar, i que va començar amb el famós Xènia, tens un Whatsapp. "Està per tot arreu, s'han venut més de 100.000 exemplars", recorda. Com a usuària, ella mateixa, es defineix gairebé com una amant de les pantalles i xarxes socials. "Però hem de tenir en compte que, si és gratis, el producte ets tu. Tot i així, ens han salvat en el confinament, el fet de poder comunicar-se la gent gran amb els familiars, per això no les hem d'estigmatitzar, sinó fer-ne un bon ús", assegura. I segueix: "S'han de prendre mesures. La mala praxis, com puguen ser les distraccions, no ve tant per part de l'usuari, sinó del sistema, que ningú puga exigir un control sobre nosaltres", insisteix.

Des de fa molts anys, l'escriptora d'Almoines ha estat abocada a la literatura jove, ara, enfocada també al món més adult. "Ningú no es pot imaginar a un jove sense un mòbil a la mà fent fotos, no escric sobre res excepcional, tots els d'aquesta generació són natius digitals", confessa. "'Like blau' fa un pas més; si a 'Xénia' el Whatsapp es veu com una cosa divertida, normalitzada, ara ens hem de plantejar què fem en les xarxes socials", insisteix. La bona notícia és que la seua darrera novel·la -la qual es va haver de confinar tot just després de presentar-se a Barcelona, i que ha hagut de cancel·lar cites tan importants com ara la de la Fira del llibre de Madrid per l'emergència sanitària, amb previsió de reanudar gira al gener- tindrà una segona part: Like blanc. Un segon color per marcar un èxit més que garantit, també en aquest cas, com la primera, a partir dels 14 anys. "El 'feedback' ha estat fantàstic, no ho esperava. No havia fet cap distopia abans. Els joves volen que els avance coses de la segona part, també els professors, els pares", explica amb un somriure. "'Xènia' ha tingut molt bona acollida als instituts, on la posen com la lectura obligatòria i, moltes vegades, els alumnes es compren la resta dels llibres pel seu compte. A Alacant no hi ha poble que no el facin llegir, tinc un vincle enorme amb Elx, Monòver, Benidorm, Oriola. Reconec i valore l'esforç que suposa moltes vegades la lectura en català a aquestes zones", detalla. El boca-orella està fent la millor feina de promoció que s'hagués pensat mai, junt a les videoconferències, que estan portant aquesta distopia tan versemblant a tots els racons i mentalitats.

Noticias relacionadas

sopa de letras

La nostalgia literaria llama a la puerta: el caso de Crepúsculo y Los juegos del hambre

Por  - 

Dicen que uno –o una, en este caso– siempre quiere volver a los lugares donde una vez fue feliz. Poco de acuerdo con esta afirmación estaría Joaquín Sabina: en su canción Peces de ciudad, el cantautor de voz ronca se toma la licencia de modificar los versos del poeta Félix Grande para enfatizar, precisamente que, «al lugar donde has sido feliz, no debieras tratar de volver». Se quiera o no regresar –eso se lo dejamos a su elección–, la nostalgia llama a la puerta de todo el mundo –absolutamente todo– cada cierto tiempo. Hace escasos meses, dos sagas literarias juveniles aparentemente claudicadas, Crepúsculo y Los juegos del hambre, se sacudieron el polvo y volvieron a las estanterías. ¿Es su regreso al mercado editorial fruto de una estrategia marketing o responde a un motivo puramente narrativo? Todavía está por ver si la nostalgia literaria atrapa los corazones de los y las más jóvenes… o no

next