Aquesta setmana els vull proposar que intentem analitzar si hi ha mercat per a la protecció agroecològica valenciana a Europa, establint la potencialitat d’eixe mercat tenint en compte factors determinants tant des del punt de vista de l’oferta com de la demanda i quina seria l’estratègia competitiva més adequada per abordar eixe mercat.
El primer que hauríem de fer és determinar a què ens referim quan parlem d’agroecologia. Diferents autors assenyalen que l’agroecologia, tot i que inclou l’agricultura ecològica, va un pas més enllà d’aquesta. Així, l’agroecologia és un concepte més ample que té a veure amb la implementació de pràctiques camperoles lligades a la sostenibilitat dels agro-ecosistemes. Quan parlem de sostenibilitat, ens referim a un equilibri entre les tres dimensions: medi ambient, persones i economia. Es tractaria d’una manera de desenvolupament humà afavorint l’economia local. Per tant, en comparació amb l’agricultura ecològica que fa compatible el desenvolupament econòmic amb el medi ambient, l’agroecologia partiria d’una visió integral de desenvolupament rural i, per tant, més completa. Altre punt a favor del concepte d’agroecologia és que en tenir també en compte a les persones, és un concepte més operatiu per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Amb tot, per tal de determinar la potencialitat del mercat necessitem basar-nos en estadístiques i, com és habitual, primer es desenvolupen els nous conceptes i la disponibilitat d’estadístiques que els mesuren sol arribar després. Per eixe motiu, en aquest cas anem a partir de les dades que ens proporciona l’Eurostat pel que fa a la producció i demanda de menjar orgànic (ecològic) a Europa.
Així, pel que fa a l’oferta de menjar orgànic el percentatge del total de l’àrea conreada que es dedica a aquest cultiu, segons Eurostat, era en 2017 d’un 7% per terme mitjà a la Unió Europea (28 països). L’estat espanyol estaria per terme mitjà un poc per sobre (8,7%), mentre que al voltant del 17% del territori valencià conreat ho estaria en orgànic, a Itàlia (el nostre principal competidor potencial per similitud geogràfica i climàtica) la proporció seria del 14,9%, mentre que el líder Europeu en percentatge de territori conreat en orgànic seria Àustria amb el 23,4%. Aquestes xifres, ens estarien mostrant com, des del punt de vista de l’oferta, el territori valencià estaria en una posició de fortalesa relativa a nivell europeu.
Tot i això, per a determinar la potencialitat del mercat ens caldria analitzar i contrastar dades del creixement de la demanda de menjar orgànic en relació al creixement de l’oferta. Així, segons l’Eurostat, la demanda de menjar orgànic a Europa (inclou agricultura i ramaderia) ha crescut entre 2012 i 2016 un 47,7%. Per contrast, la proporció de territori dedicada a la producció de menjar orgànic a Europa hauria crescut un 18,7%. Per tant, la demanda estaria creixent més de pressa que l’oferta i això significa que: (1) hi ha mercat per a la producció agroecològica i (2) que els valencians ara mateix partiríem d’una situació de fortalesa per a cobrir eixe nínxol de mercat. Es tracta doncs d’una oportunitat de mercat que no hauríem de deixar escapar. En tot cas, si no aprofitem l’oportunitat algú altre ho farà perquè tot aquell nínxol de mercat rendible que no ocupa algú és ocupat per algú altre.
Pel que fa a les característiques d’eixe nínxol de mercat, segons dades de l’Euro-baròmetre, el menjar orgànic és percebut com a de millor qualitat per al 72% dels enquestats, més segur per al 70% i produït emprant millor pràctiques ambientals per al 78%. El que significa que el grau de diferenciació del producte percebuda pel consumidor via qualitat és molt elevat i que les persones consumidores amb aquest perfil estan disposades a pagar preus més elevats. Cosa que confirmen diversos estudis realitzat per la Comissió Europea en els darrers anys.
A més, hi ha una tendència emergent pel que fa als patrons de consum és tracta del Conscious Consumerism (consum responsable), aquesta ha sigut assenyalada per Euomonitor International com una des tendències de consum Top-10 a nivell global. El consum responsable, però té en compte criteris de justícia social a més dels de sostenibilitat ambiental. Per tant, a la persona consumidora que pren les seues decisions sota aquests paràmetres li importa no només l’impacte en el medi ambient si no també el tracte que reben les persones al llarga de tota la xarxa de valor. Així, no és estrany que molts productors que habitualment venen els seus productes agro-alimentaris amb l’etiqueta europea de producció ecològica s’estiguen trobant actualment amb que els seus clients europeus els demanen també alguna etiqueta d’impacte social.
Es tracta d’un nínxol de mercat molt exigent que té molt clar que vol alinear les seues decisions de consum amb la seua visió de sostenibilitat. Per això, l’estratègia competitiva més apropiada per abordar eixe nínxol de mercat és, emprant com a referència el rellotge estratègic de Bowman, la de diferenciació amb enfocament.
To i això, s’està començant a constatar que l’etiqueta de producció ecològica està quedant-se curta per a aquest nínxol de mercat europeu (el del consum responsable). Amb aquesta idea, des de la Càtedra en Economia del Bé Comú de la Universitat de València hem desenvolupat i coordinat un projecte pilot junt amb l’Associació Valenciana per al Foment de l’Economia del Bé Comú i la Unió de Llauradors i Ramaders, a través del qual hem adaptat el balanç del bé comú a les necessitats de les explotacions agroecològiques valencianes. En aquest projecte han participat productors de tot el territori valencià i ha estat finançat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Els resultats del mateix els vam presentar el passat 14 de novembre de 2019, els poden consultar al web de la Càtedra EBC.
