CASTELLÓ. Quan sabem del passat republicà de Castelló? Des de ben jóvens se'ns mostren tots aquells fets que varen marcar la història del país on vivim. Tant de bo, se sol fer des d'un prisma més general, evidentment per la magnitud dels fets. Ara bé, també és interessant conéixer tot allò que va ocórrer als nostres carrers, allí per on cada dia passem. A Castelló, segons explica l'historiador Joan Miquel Palomar, "no es va viure una època agitada durant el final de la Segona República. No hi havia cap element d'insurrecció", explica. Però, el que si hi hagué -apunta- fou un aflorament d'edificis i espais culturals. "A Castelló podem estar orgullosos perquè malgrat que la ciutat és menuda i que el patrimoni ha estat molt de temps maltractat, queden vestigis per ensenyar". Sols de 1931 a 1936 es varen construir elements claus com el Templet del Parc Ribalta o las Casas Baratas. I a més, "hi hagué projectes en marxa com el Palau de la Justícia que no es van poder fer". L'activitat era tal -assenyala el també membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló - que "en poc més d'una legislatura actual i en temps de crisis, es va fer una gran inversió en edificació".
Cal recordar que aquest va ser el primer període de govern democràtic en la història de l’Estat espanyol i per tant va suposar un esforç modernitzador, amb importants transformacions econòmiques i socials, com per exemple, la despenalització de l’avortament o el laïcisme de l’Estat. Pel que fa a les qüestions més tangibles, sols cal que ens parem a mirar el nostre voltant. Una oportunitat per a detectar millor aquests trets és seguir l'experiència que des del Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC) ofereixen per a viatjar en el temps. Els ingredients són una ruta a peu per 10 punts de la localitat, una audioguia, un catàleg, així com unitats didàctiques per als escolars. Comencem!
El Ribalta es va començar a construir el 1868, però dos dels monuments arquitectònics de més rellevància foren el Templet, construït en 1934, i l'Obelisc. Aquest primer va servir a més per a agitar l'escena cultural de la ciutat, ja que es va fer servir com un lloc de concerts. Francisco Maristany Casajuana, que fou el seu arquitecte, li va dotar d'un estil modernista i al sostre va rendir homenatge als compositors musicals Chapí, Falla, Bretón i Giner. Així mateix, el Ribalta també té altres empremtes emblemàtiques anteriors com els bancs, l’estàtua del pintor Ribalta, el Colomer i la Font del Peliuet. I a la part davant de la plaça de bous hi havia una biblioteca que l’any 1936 va ser substituïda per unes escoles públiques que es mantingueren actives fins després de la guerra.
Com déiem, també al parc Riablta és important l'Obelisc. A partir d’aquest símbol es va construir el mite del Castelló liberal en oposició al conservadorisme catòlic representat per la Creu del Bartolo. Durant les festes grans -7,8 i 9 de juliol- es programaven cavalcades, balls, competicions esportives, audicions, certàmens literaris i fins i tot una manifestació cívica amb la qual commemoraven el triomf liberal enfront del carlisme.
Obelisc
PlacaNatural de Castelló, González Chermá (1832-1896) va ser el primer alcalde republicà de la ciutat des del 1869 fins al 1871 i, a més, fou diputat a les Corts el 1891 i el 1893. "El seu republicanisme va representar la classe treballadora castellonenca integrada per jornalers agraris i treballadors del sector secundari organitzat sobre la base de la petita propietat”, explica Miquel. És per això que en 2005 l'Ajuntament va erigir una placa commemorativa a la figura de l'alcalde, que va donar nom també a l'avinguda que du cap a l'edifici de la Pèrgola.
El Refugi és un dels llocs més significatius que Castelló té obert al públic sobre la Segona República. L'espai no sols evoca a com era aquest lloc l'any 1937, sinó que a més recrea - a través del so i les imatges- com eren els continus bombardejos i atacs de l'aviació i dels vaixells franquistes durant la Guerra Civil. Es calcula que a Castelló hi havia entorn de 300 refugis privats i 43 refugis públics, però el que l'itinerari recorre és l'ubicat a la plaça Tetuan. "Quan sonava la sirena instal·lada al campanar -el Fadrí-, la gent ho deixava tot i corria a protegir-se als refugis. De vegades, els xiquets i les xiquetes portaven penjat al coll un palet i el mossegaven per a impedir que se'ls rebentaren els timpans a causa del soroll. La Guàrdia d’Assalt ordenava l’entrada als refugis per a evitar amuntegaments. També s’emetien circulars i bans per a la utilització correcta dels refugis", explica l'historiador a la guia de l'itinerari.
Per la seua banda, l'edifici de Correus es va construir l'any 1932 i va conservar l'antic escut de la ciutat de Castelló on es representaren les lluites civils perpetuades en el segle XIX. Durant la Segona República aquest símbol es manté per a representar la defensa de les llibertats contra les tiranies. El llebrer era la representació dels republicans i el llop, la dels reaccionaris. No obstant això, finalitzada la Guerra Civil en 1939 i amb l'aplegada de la Dictadura, el va modificar.
Una de les tasques més importants de la Segona República va ser el fet de tractar de pal·liar la manca d'escolarització i l'elevat analfabetisme que hi havia entre la població. A més, la màxima autoritat intel·lectual no eren els docents, sinó els sacerdots. Per la seua part, el programa educatiu dels republicans considerava que una educació havia de ser pública, lliure, laica, universal i gratuïta. De tal manera que l'Estat es va comprometre a augmentar un 50% el pressupost destinat a les escoles i els resultats s'apreciaren prompte: sols a l'Institut Ribalta des del 1931 a 1936 l'alumnat va passar de 550 a 991 adolescents. I pel que fa a les dones, la seua representació -tot i que seguia sent baixa- va passar del 10 al 30%.
El pas per l'Ajuntament ens du a recordar més detalladament com fou aquella etapa política en la capital. La Conjunción Republicano-Socialista va guanyar les eleccions municipals en un consistori amb 24 republicans, dos socialistes, dos conservadors, un regionalista i un liberal. Així, el 14 d'abril de 1931 unes 14.000 persones es concentraren al centre de la ciutat per a celebrar la seua proclamació. Fernando Gasset, com a president del Partit Republicà Autònom de Castelló, va fer acte de presència a l’Ajuntament i, allí, Miguel Peña, polític valencianista, va fer un parlament. A més, al Govern Civil, situat al carrer Major, s’alliberaren els presos polítics. A partir d'aquell moment el nou govern municipal dedicà carrers i places a artistes i escriptors com Tirso de Molina, a lluitadores contra l'absolutisme com Mariana Pineda, i a mandataris republicans com Manuel Azaña.
Les Normes de Castelló es van firmar el 21 de desembre de 1932 a la Casa Matutano, l’actual Museu Municipal d’Etnologia, com un esforç dels intel·lectuals culturals de l'època. Aquestes permeteren que la industrialització ampliara els temps d'oci i, com a conseqüència, la població va poder desenvolupar més seguit activitats culturals, esportives i socials. Pel que fa a la cultura, les dues entitats més arrelades a la ciutat van ser la Societat Castellonenca i l'Ateneu. Però a més, Castelló comptava als anys 30 amb sis cines (Capitol, Royal, Doré,Victoria, Actualidades i Goya), motiu pel qual aquest lloc es va convertir en un important mitjà de transmissió. O el teatre, que es portaven al Principal i al Fantasio, així com als locals dels partits polítics, centres obrers i associacions.
El Sindicat de la Policia Rural es va crear el 1898. La seua comesa era lluitar contra els lladres i els robatoris i defensar els camps cultivats de les entrades de ramats. El 1931 es va construir l’edifici per a la Policia Rural a l’avinguda de la Mare de Déu del Lledó. En la part de l’edifici situat al carrer de Catalino Alegre es va mantenir un escut de l’Estat republicà. Actualment és la seu del Servei Municipal Agrari.
Creada per la República en 1932, aquesta representava el cos armat encarregat de mantenir l'ordre públic, en contraposició a la Guàrdia Civil. I quan va finalitzar la guerra, l'edifici va ser seu de la Policia Armada i, posteriorment, de la Policia Nacional. Conten a més, els historiadors de Castelló, que els conflictes més abundants del període republicà foren la crisi i la desocupació. Greus problemes que provocaren les protestes i vagues de llauradors, fusters, pesquers, o treballadors de la taronja i el sector tèxtil. Tots demanaven millors sous i més feina, degut que la majoria d'indústries i comerços van tancar.
L’itinerari des de la caserna de la Guàrdia d’Assalt, on estava la presó, fins a la pròxima parada per la ronda de Vinatea forma part del que va ser, durant els últims mesos de la Guerra Civil i el primer franquisme, el recorregut dels condemnats a mort quan eixien en els camions des de la presó cap al cementeri, on eren afusellats.
Durant la República es crearen cooperatives obreres per a construir cases davant la manca d'habitatges. D'una banda, hi estava la Cooperativa de Casas Baratas Pablo Iglesias, de la UGT, que sota la direcció de l'arquitecte Lluis Ros de Ursinos va construir 12 habitatges. I d'altra, la Cooperativa Obrera de Casas Baratas de La Unión que va construir 30 cases per als treballadors dels oficis.
