VALÈNCIA. Si diu això de “jo en falles sempre me’n vaig de València”, aleshores no és un antifaller, perquè l’antifaller no fuig, es queda per a intentar fer boicot, per a protestar i remugar durant totes les falles. Els seus camps de batalla són per este orde:
-Els coets. La seua guerra contra els coets és tan acarnissada, tan ferotge, tan virulenta com la dels diaris valencians contra el carril bici. Els molesten els masclets, les eixides, les bengales… fins i tot els molesten les bombetes que tiren els xiquets de dos anys. De nit tenen malsons amb coets i es desperten… o tal potser no siguen malsons, siguen coets reals els que els desperten. Però té igual, que el seu gos no puga eixir al carrer i que ell no puga dormir bé dos o quatre dies no és excusa per a odiar la cultura pirotècnica.
-La música. És comprensible que no li agrade el reggaeton que ara està tan de moda a les revetlles falleres. Inclús també és comprensible que no vulga ficar-se taps per a dormir perquè baix de la finestra té a quatre fallers bufats que no paren de cantar allò de “despacito” a tot volum. Però que es queixen de les cercaviles, o inclús que tiren aigua i el que no és aigua als fallers des del balcó (passa prou) això no té nom. Ha nascut en mal lloc perquè li moleste la música i el soroll. És com qui va a viure a Sibèria i odia el fred, ací fred no, però música i rebombori, no te l’acabaràs.
-Les carpes falleres. En falles les carpes són com les botigues de cigarretes electròniques: apareixen i una setmana després ja no estan. Ara ja no es passen 15 dies muntades i tallen menys carrers que abans, i això fot prou a l’antifaller, ja que el seu moment favorit és acudir a peu de carpa, i com si fora un obra, criticar muntatge, ubicació i insonorització de l'envelat. Tampoc li agraden massa les tanques publicitàries, ni les blaves de Dacsa, ni les grogues de la Fallera; així que, quan passen al costat d’alguna, l’espenten dissimulant. Perquè no estan ficades per seguretat, no: l’antifaller pensa que les fiquen per a fer-li la punyeta a ell.
-Els ninots. Les falles plantades al carrer també li molesten: que si són lletges, que si són una despesa inútil, que si són contaminants, que si la crítica és inexistent… Quan veuen una falla alternativa la critiquen per moderna, quan veuen una clàssica es queixen que sempre són iguals. No hi ha manera humana d’encertar. I com que són curiosos intenten anar a vore alguna falla, per a criticar amb arguments, però sempre trien les més concorregudes i ni veuen la falla, ni la deixen vore. Perquè pagar per entrar a fer la rodà de la guanyadora ni s’ho plantegen, això per a ells és impensable, ni que fóra art! Però després bé que paguen 10 euros per fer-se una foto davant del Coliseu de Roma amb un fals gladiador.
-Els xurros. Està clar que el perfum “eau d’oli recremat” no és el més agradable del món, però i com de bons estan després d’una despertà? A més si no t’agraden els xurros ni els bunyols, basta no comprar-ne i prou. Però el nostre antifaller no té prou amb no consumir, es passa les falles telefonant a sanitat perquè investigue les paradetes, els diu als xurrers que els seus bunyols no tenen “gens de carabassa” i critica el preu excessiu de la xocolata. Diuen que és capaç de ficar càmeres de seguretat per a comprovar que canvien regularment l’oli i que no el tiren per l’albelló. Que això d’usar el mateix oli una setmana s’ha fet tota la vida del senyor i mai ha passat res, més colesterol sabor tindran!
Després també els molesten els turistes, els molesta que els restaurants estiguen plens, els molesten les llums i els molesta que la gent estiga passant-ho bé pel carrer. A passar-ho bé a casa!!! Fins i tot els molesta que al sendemà estiga tot arreplegat i que desmunten llums i carpes, perquè com els passa als fallers, ha d’esperar un altre any per a traure a passejar el seu odi retingut. Perquè en el fons l’antifaller és com molts homòfobs: una persona reprimida que voldria ser faller i no n’ha tingut l’ocasió. Com canta El Titi “no vivas más oprimido busca tu felicidad, que aunque muchos te critiquen el que lo prueba repite” i si proves la festa del casal, t’enamoraràs.
Una altra cosa molt diferent de l’antifaller és el crític amb les falles. Aquell que no entén que les millors festes del món siguen una excusa per a acabar amb el civisme (quasi sempre per gent que no està vinculada a les falles), i desitjaria que la festa fora un poc més inclusiva, ecològica, tolerant i despolititzada. Però eixe és un discurs que es pot aplicar tant a les falles com a Les Fogueres, La Magdalena, els Moros i Cristians o qualsevol festa valenciana. Que són meravelloses com són i que, tot i que sempre poden millorar, no cal odiar-les com fan alguns que menyspreen les tradicions i que no valoren el folklore i les festes com el que són: part fonamental de la nostra cultura. Bones falles a tots!!!
