Estem acostumats a escoltar el terme ciutadania lligat als individus. Habitualment, i sense entrar en cap tipus de definició legal, la major part de les persones solem entendre per ciutadania el conjunt de drets i obligacions que té una persona només pel fet de ser ciutadana d’un lloc determinat. El concepte de ciutadania tal i com el coneguem hui en dia té les seues arrels en la Revolució Francesa, un moment històric en el que el poble francès decideix deixar de ser súbdit de la dinastia borbònica, que va regnar a França fins a les acaballes del S.XVII, per a esdevenir ciutadans lliures i iguals de la República Francesa. Aquesta idea de ciutadania lligada als desenvolupament de drets civils es va plasmar en la “Déclaration des droits de l’homme et du citoyen” d’agost de 1789.
Tanmateix, durant les darreres dècades el terme ciutadania també s’ha vingut aplicant a les empreses entenent que aquestes també formen part d’eixe entramat social en el que ens desenvolupem tots i, per eixe motiu, tindrien una sèrie de drets i d’obligacions. Així, el “Center for Corporate Citizenship” depenent del “Boston College”, defineix la ciutadania corporativa amb el com una empresa exerceix els seus drets, obligacions, privilegis i responsabilitats a l’entorn local i global on realitza les seues operacions. Per tant, es tractaria d’un concepte molt similar a del ciutadania aplicada als individus.
En tant que les empreses generen els seus ingressos i beneficis de les interaccions que realitzen amb les societats en les que operen, les empreses que desenvolupen la seua ciutadania corporativa són plenament conscients que les seus operacions no només generen ingressos i beneficis per als seus propietaris, si no que també poden generar, en diferent mesura, impactes socials i ambientals tant negatius com positius. D’ací que la iniciativa Global Compact de Nacions Unides, des de fa uns anys, estiga advocant per mesurar els impactes socials i mediambientals de les operacions que realitzen les empreses a qualsevol lloc del món. De la mateixa manera, el “Center for Corporate Citizenship” assenyala que és el desenvolupament d’una cultura empresarial basada en l’exercici de la ciutadania corporativa la que constitueix la base per a inserir els objectius de desenvolupament sostenible dins de l’estratègia empresarial, al mateix temps, aquest procés ajuda a les empreses a desenvolupar les seues competències clau que són la base de l’avantatge competitiu. Per això és tan important el desenvolupar i estendre la consciencia de la ciutadania corporativa entre les empreses.
A més, amb això també s’aconsegueix dur les accions que cimenten la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a un nivell molt més concret, a escala humana. Tot i això, es fa imprescindible el desenvolupament de ferramentes de gestió i monitoreig que permeten planificar i fer un seguiment de les accions que es duen a terme i dels resultats de les mateixes. Una de les tècniques que en el món de l’empresa permet millorar processos agafant com a referència una altra organització, que s’haja comprovat que té les millors pràctiques i resultats, és el benchmarking. De manera que si es disposa d’instruments de mesura i observació de les millors pràctiques, el benchmarking ens ajuda a fer un acostament progressiu a les millors pràctiques.
En matèria de ferramentes de gestió i monitoreig, una de les ferramentes proposada per la Global Reporting Initiative de Nacions Unides és la “Corporate Human Rights Benchmark”. Aquesta ferramenta es basa en el benchmarking i l’aplica a la consecució dels drets humans per part de les empreses, de manera que permet millorar processos, identificant les millors pràctiques i resultats, de manera que s’integren dins de l’estratègia de l’empresa set dels dèsset ODS, que són: 1) Pobresa zero, 3) Dret a la salut, 4) Educació de qualitat, 5) Igualtat de gènere, 8) Treball decent i creixement econòmic, 10) Reducció de les desigualtats i 11) Ciutats i comunitats sostenibles.
En resum, les empreses comencen a tenir al seu abast un ventall molt interessant de ferramentes per a integrar els ODS en la seua estratègia i desplegar la seua ciutadania corporativa, alhora que milloren processos i guanyen competitivitat. Aquesta informació i tota la formació relacionada amb ella hauria d’estar a l’abast de qualsevol persona empresària o directiva, a què esperem?