Les begudes que el gintònic ens ha fet oblidar

VALÈNCIA. Els que arribàrem a treballar el segle passat en algun bar de poble ho teníem molt fàcil amb les begudes. Whisky amb cola o taronja, un cubalibre de rom o un gintònic de Larios o Beefeater. Res de llavoretes, res de gots de baló, el gel pilé ni ens l'imaginàvem i si algú volia fer-se l'interessant et demanava un Tanqueray que sabia que no en teníem al bar. En dos marques de ginebra, tres de rom, quatre de whisky i una de vodka que agafava pols ja ens anava bé per als combinats. Una altra cosa diferent eren els brandis, allí estava el que només bevia Terry, el de Magno i el que sempre demanava un Carlos iii.

Ara vivim en l'època de la dictadura del gintònic, hi ha tantes marques per a triar que no saps si estàs en un bar o en el Druni: "este té més tocs florals", "este està fet amb infusió de safrà", "ací en tenim un amb molts matisos cítrics"... I hem passat d'oferir només tònica Schweppes a ofertar una carta de tòniques en alguns casos més extensa que la carta de vins. De fet, deia Eric Asimov, crític gastronòmic del New York Times, que Espanya era el país del món on millor es preparaven els gintònics, i no sense raó. Ara bé, algunes pràctiques antigues allunyades de la moda un tant esnob del gintònic, no estaven tan malament.

Així que m'he capficat a repassar tot allò que es bevia a finals del segle passat i algunes pràctiques extintes, com la llimonà de papereta, que tal volta han fet bé en extingir-se, o no.

10 coses que bevíem abans i ja no bevem

1.- Whisky Peche

Segur que a moltes persones només de pensar en l'olor d'esta beguda els entra oix. I és normal perquè probablement agafaren alguna de les seues primeres borratxeres bevent este licor. Algun bar de poble encara oferix un glopet de Peche en acabar el sopar, marca Yachting, però està en perill d'extinció.

2.- Malibú amb pinya

Hi havia alguns combinats molt escampats en l'època que ara ja no els demana ningú. Malibú amb pinya era un d'ells, altre de l'estil era el Licor 43 amb Choleck de xocolate i, per descomptat, el ponx amb llima. Les botelles de Ponche Caballero, Licor 43 i Malibú han deixat lloc a més marques de ginebra als bars i només aquells que resistixen la pressió de les modes continuen demanant-los. Per cert, a València el batut de xocolate s'ha anomenat tota la vida “Choleck”, com la marca, però no intentes demanar un Choleck fora d'ací que et miren tort.

3.- Pitxers de whisky en la taula

No sé vosaltres, però jo he vist molts sopars d'amics i amigues al poble on enmig de la taula entre la cervesa i l’aigua hi havia pitxers plens de whisky amb taronja i de rom amb cola. Sí senyors, per a estacar-se un xivito els adolescents dels anys 90 bevien directament un combinat ensucrat ben alcohòlic. Que el gust de tots els alcohols fora similar et feia sospitar que existia el garrofó, però els fetges juvenils tenien la resistència suficient per a suportar-ho.

4.- Calimotxo

Val, encara es beu, i segurament no ha desaparegut ni desapareixerà. Això sí, al bar del poble abans hi havia gent que el demanava, ara ja no en demana ningú, ha passat de moda. De fet, inclús es va posar de moda un temps el calimotxo amb licor de mores, que si no l'heu tastat vos recomane que continueu sense fer-ho. Una barreja tan popular als 90 que el cantant punky més popular de l'època, Manolo Kabezabolo, va dir: "Si Sid Vicius hubiera conocido el calimotxo, no habría muerto de sobredosis, habría muerto de cirrosis".

5.- Rives de kiwi

Abans d'existir el vodka roig i el vodka blau, els bàrmans feien ells mateixos l'esforç de barrejar vodka amb algun xarop. Rives verd (era de kiwi), blau (no sabem de què era) o roig (era de maduixa), acompanyaven al vodka o al tequila en els moments del colpet a la barra del bar. La granadina o el BlueTropic ja quasi ningú els demana, uns sabors que passaran a formar part de la nostra memòria, com el del Tang o els sucs Radical.

6.- Peñascal

El súmmum de la sofisticació era el Peñascal, un vi rosat d'agulla que competia amb el Mateus Rosé i el Lancers. Després es posaren de moda uns vins similars, els Lambruscos que a poc a poc han deixat pas al cava rosé. Perquè el color rosat té un no-sé-què de sofisticació que contrasta amb la realitat, solen ser productes d'inferior qualitat als originals, begudes més "faciletes" que el nostre paladar adolescent idolatrava, i que ara amb el paladar més entrenat rebutgem (potser injustament) dient "és vi en llimonà".

7.- Cointreau i Cinzano

Un Cointreau amb tònica, o amb suc de taronja, o amb vodka, eren begudes que es demanaven. Però el Cointreau, la Mangaroca o el Cynar són begudes old school, que és la manera anglesa de dir "de uelos". Supose que a l'Aquàrium de València encara hi ha gent que ho demanarà, però deuen ser pocs i amb el fetge prou castigat. El Frangelico, Calvados o el Disaronno no sé si entren en esta categoria o directament mai han estat de moda. I el Cinzano era la competència del Martini abans que aparegueren centenars de vermuts artesanals que han provocat que ens n’oblidem dels industrials.

8.- Còctels clàssics

Cada cert temps hi ha un renaixement de la cocteleria i el públic torna a demanar un B-52, un negroni o un Dry Martini, però són moments puntuals. El Cosmopolitan es posà de moda gràcies a Sex in The City i el rus blanc el va posar de moda el Gran Lebowsky. A València encara trobes un local on fan molts còctels com els d'abans, el Christopher Lee, però la cocteleria és minoritària. Ara bé, el mojito i la caipirinha continuen estant de moda passe el que passe, i això que ara amb el tema del sucre i les apps per a controlar el que prens, un mojito és l'equivalent a perdre 5 dies de vida.

9.- Absenta

Hi havia una època on demanar colpets d'absenta als bars era possible. No massa escampat però habitual que la majoria dels joves hagueren tastat l'absenta alguna volta en sa vida. Ara ja no és possible, i segurament siga per a millor. El seu equivalent actual seria el Jägermeister que sense voler s'ha colat en tots els bars, i en moltes nits per a oblidar de la joventut actual.

10.- Cervesa amb tequila

Açò és una beguda molt boja que feien abans i crec que ja no es fa. Agafaven un pitxer de cervesa i estacaven dins un gotet ple de whisky o tequila. No existien les begudes energètiques i açò era l'animador de l'època. Ara hi ha cerveses que directament fan gust de tequila, encara que ha perdut la gràcia de beure un got dins d'un got.

Segurament hi ha més barreges i begudes que sonen a antic i ja no es prenen com el "sol y sombra", i altres que es beuen menys com el burret o el pastís. També hi ha altres que han reviscolat com l'herber i especialment la cassalla que viu una segona joventut. No crec que ningú es torne a demanar un Terry-cola, perquè no hi ha terrícola amb papil·les gustatives que ho tolere, i escoltar la paraula “pipermín” de l’anglés peppermint ens fa pensar en una pel·lícula d'Alfredo Landa. Tot i això, davant de la dictadura del gintònic no s'ha de tindre por a recuperar els clàssics. Sempre amb coneixement, sense abusar i en got de tub: perquè una beguda clàssica mereix també un got clàssic.