CASTELLÓ. Les obres que s'han realitzat durant l'últim any en l’exterior de l’església d'Artana han deixat a la vista elements i vestigis arquitectònics de diferents èpoques: des de portes medievals a barroques, cinc finestres, carreus cantoners i als matxons dels contraforts, i diferents materials de construcció, alguns extremadament singulars com la pedra calcària arreglada amb fil, que no es veu en les cases del poble. Esta façana repicada, la més antiga de l’església, permet apreciar així els diferents moments de la seua construcció, la qual cosa afavoreix una interpretació del seu context social en els darrers segles.
Tant de bo, el projecte encarregat per la parròquia d’Artana i recolzat pel bisbat de Castelló i per la Unitat de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura, pretén cobrir amb morter tota la façana i tots els vestigis apareguts, deixant només una porta dovellada i les cantoneres. És per això que un grup d'arquitectes i professionals de l'art està tractant de frenar, a través de l'Associació d'Amics d'Artana, aquesta acció que, segons assenyalen els seus membres, sols denota "males pràctiques" en la gestió d’este procés de restauració. Unes obres que podrien començar immediatament i que demanden que s'ajornen almenys una setmana perquè tècnics de la Direcció Territorial de Patrimoni de Castelló puguen realitzar un informe que permeta la seua conversació. "Entenem que hi ha una bastida posada des de fa tres mesos i que això no pot esperar perquè són despeses, però sols necessitem una setmana més perquè aquests puguen valorar-ho i buscar una forma alternativa i més barata de deixar a vistes aquest patrimoni per al poble", explica el doctor en Belles Arts, Nelo Vilar, a Castellón Plaza.
La façana va estar amb la pedra vista i només emblanquinada amb calç fins a principis dels anys 50, en què es va lluir amb ciment, i vàries desenes de testimonis ho recorden i han signat un comunicat que així ho afirma. "La Unitat de Patrimoni ens reclama fotografies que no han aparegut, tot i que la calç del mur, prèvia a la lluïda, es veu a simple vista. Ells tampoc no han aportat cap prova que estiguera lluïda", esmenten des de l'associació, que agregen: "Tot i l’aparició d’elements arquitectònics oblidats, no hem vist quadern de la restauració, ningú ha vingut a fotografiar els elements i vestigis arquitectònics apareguts, no ha hagut arqueòlegs interpretant-los ni un estudi del seu sentit en el context de l’edifici de l’església i del poble des de l’època medieval, tal com seria preceptiu. Això són males pràctiques i pensem denunciar-les a on calga".
I és que les convencions europees des de la Carta del Restauro de 1932 destaquen que s’ha de respectar tots els elements, totes les tipologies i totes les èpoques d’un monument, tot i que hi haja disparitat estilística. També es valora el sentit del monument en el seu context urbanístic, i les tipologies tradicionals, que ací quedarien tapades baix d’una capa de morter transpirable amb acabat silexcolor. "La interpretació d’estos elements i vestigis històrics no s’ha plantejat en cap moment, i no entenem com, en este sentit, pot ser preferible una paret llisa que un mur amb tots els elements, vestigis i marques pròpies de successives actuacions al llarg dels segles", agregen.
Capella del Cor de Jesús, restaurada en els últims anys
"Mur oest amb un enlluït deficient sobre pedra arenisca"
"Finestra tabicada pertanyent potser a l’antiga mesquita"
"Mur oest, amb un enlluït deficient sobre pedra arenisca"No conformes amb açò, des de l'associació posaren en marxa fa setmanes una recollida de signatures digitals en què han participat 324 persones -d’un total aproximat de 2000 habitants-, on diferents ciutadans mostren la seua conformitat per la conservació visible de tots els elements i vestigis arquitectònics apareguts.
En este cas la discussió -asseveren- no ha sigut possible en cap cas. "El projecte, tot i tractar-se d’un monument protegit, no es va fer públic en cap moment, ni el criteri dels tècnics de la Unitat de Patrimoni s’han pogut contrastar, tot i les errades del seu Informe. En compte de fomentar la participació i la discussió, se’ns ha sotmès a un procediment autoritari, que parteix de la base d’un criteri tècnic absolut que ni existeix ni és desitjable, tal com aconsellen els organismes internacionals. Com a especialistes universitaris en història i gestió del patrimoni sentim que no se’ns ha tractat com a iguals i que el nostre criteri no ha valgut per a res", afirmen.
En conseqüència, l'Associació d'Amics d'Artana demana ajuda a les instituciones públiques, perquè "aposten per un patrimoni que ens permeta la interpretació i la vivència com a propi". "Volem reivindicar la construcció en pedra arreglada amb fil, les estètiques pobres, els murs emblanquinats amb calç directament sobre la pedra, les arquitectures que mostren les estructures i els seus materials. No volem que esta estètica rural desaparega dels nostres carrers, perquè negant la seua dignitat també neguem la nostra", exclamen. I per tractar que així siga, aquest mateix dilluns s'han reunit amb l'alcalde del municipi, Enrique Vilar, per sol·licitar que faça de veu intermediaria amb el rector i el bisbat.
