FOTO: EFEUna de les notícies més sonades d’aquests últims temps en el món dels negocis globals ha sigut l’inici del judici contra la petrolera Exxon a Nova York. Per tothom és sabut que un dels factors que, segons els científics, ha tingut un efecte més directe en l’escalfament global i, per tant, amb el canvi climàtic és la utilització de combustibles fòssils. Ara una de les petroleres més fortes a nivell global encara als tribunals de Nova York un judici per haver presumptament mentit als inversors en referència a les estimacions de costs que l’empresa utilitzava per avaluar la rendibilitat de les seues inversions. Així, segons la fiscal general de l’Estat de Nova York (Estat federat dels USA), l’empresa hauria fet semblar la inversió en els seus actius més rendible del que realment eren i, per tant, l’empresa hauria mentit als inversors la qual cosa tindria com a conseqüència que les seues accions tingueren un valor en borsa més elevat del que tocaria.
A més al continent americà vàries ciutats costaneres, entre elles Nova York i San Francisco, han demandat a les empreses petroleres per a que indemnitzen a les ciutats pels efectes adversos que van a patir pel canvi climàtic atès que aquest comportarà fenòmens meteorològics adversos extrems acompanyat per la pujada del nivell del mar que farà molt més car el manteniment i la seguretat en aquestes ciutats. Aquestes demandes fan un raonament similar al que es va donar en les primeres demandes a les empreses tabaqueres. Això és, a les petroleres en tant que principals beneficiaris de la manca d’informació sobre els efectes externs negatius que generaven a la ciutadania ara se’ls demanda per a que facen front als costos extra que han ocasionat i ocasionaran potencialment en les arques públiques. Sincerament, ja m’agradaria veure a les nostres ciutats costaneres i als seus ajuntaments plantant cara al poder de les grans corporacions com ho estan fent alguns batlles i batllesses a l’altra banda de l’Atlàntic. No se si cauen, però València és una ciutat costanera i plana...
A aquesta banda de l’Atlàntic, però, en les donem de sostenibles tot i que segons revela el diari The Guardian des del 2010 les cinc empreses més grans de combustibles fòssils (petroli i gas) haurien gastat 251 milions d’€ en lobbys a la Unió Europea, tenint en compte que hi ha estimacions publicades a la secció “The polluters” del mateix diari que relacionen l’activitat d’aquestes empreses amb una tercera part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle des del 1965. Si donem un cop d’ull al que s’ha fet a l’estat espanyol en inversions fallides relacionades amb combustibles fòssils, prop de nosaltres tenim el magatzem de gas Castor davant de la costa del Maestrat, el manteniment del qual seguim pagant i no sembla que el govern de l’estat tinga massa presa per desmantellar una instal·lació innecessària on s’han titat milers de milions d’€ amb el finançament del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Com diria la gent d’abans: “Quantes burraes juntes¡”.
Tot i això, no és la primera vegada que una gran corporació és demandada per fer com a mínim enginyeria comptable, els tribunals de justícia dels USA diran si estem davant d’una il·legalitat. La novetat en el cas el judici del qual es va iniciar el passat dimarts, però, ve pel fet que la causa sobre la que es basa la demanda de l’Estat de Nova York és el menys teniment dels efectes del canvi climàtic en els actius i les inversions de la companyia. Això posa de manifest que els efectes del canvi climàtic (pujada de les temperatures, pujada del nivell del mar...) van a impactar en els actius i les inversions de les companyies. I el més important que diu en la seua demanda la fiscal general de l’Estat de Nova York és que les companyies tenen l’obligació de dir la veritat al respecte. En el cas d’Exxon, com a petrolera, estaria davant de potencials impactes financers negatius en el cas que els tribunals fallaren en favor de les ciutats que l’han demandat i també en cas que els tribunals fallaren que ha mentit als inversors menystenint els efectes del canvi climàtic en la valoració dels seus actius i les seues inversions.
Això té molt més abast del que sembla i no es limita a les companyies relacionades amb els combustibles fòssils. Què passarà amb una cadena d’hotels que té hotels en ciutats costaneres i a primera línia de platja si puja el nivell del mar? Si fa massa calor en estiu i la destinació ja no és atractiva per passar uns dies vacances? Què pot passar si hi ha talls en el subministrament d’energia?...
El que vull dir és que totes les empreses de qualsevol sector haurien de tenir plans de contingència per a aflorar les pèrdues de manera ordenada i protegir actius. De no fer-ho, a la crisi climàtica li sumarem una crisi econòmica d’abast més que considerable. D’aquestes coses haurien d’estar preocupant-se els polítics, però ells estan més en les banderetes, triant-se els trastos al cap i eixes coses. Sembla que quan més gran és el repte que hi ha davant, menor és talla política trobem al nostre voltant.
