Nomembers: un pop d'ensomni en la foscor

ALICANTE. Nomembers és un –bonic- cúmul de coincidències. Comença tot amb el tàndem barrejat (per dos) de veu i guitarra de Dario Satorres i Lola Bonet. Terres de Bocairent i València que, un bon dia, conquereixen els millors talents alcoians: Sandra Ferri (teclats) i Toni Blanes (bateria) es sumen al projecte musical. “Nomembers va començar fa molt de temps però encara no havia pres forma”, explica Sandra mentre fem una infusió tots tres. Acaben de vindre d’arreplegar un doble reconeixement als Premis Ovidi 2019, lliurats el passat diumenge a la sala La Mutant, a la capital del Túria. 

En primer lloc, guardó a millor disc d’artista revelació, que porta el nom del grup. De fet, un treball que surfeja en el tarannà més ‘noir’, d’un shoegaze-dream pop ben fosc. El grup es va donar a conèixer realment al Moniàtic 2016, amb dos temes fets, diguem-ne, per l’ocasió. D’ahí, i de les inquietuds i el nerviosisme ardent, sobretot de Toni i Dario, i amb l’experiència de totxs després d’haver estat a altres bandes, comença una història d’amor pels sintetitzadors ja inesborrable, derivada i modificada d’altres estils, des del rock fins al punk.

Una banda que ha explosionat des d’allò més íntim, cap a fora, podria dir-se. Es pot considerar que el seu gran debut després de donar-se a conèixer a Alcoi va ser a la Deluxe pop club de València. “Fa dos Nadals que vam enregistrar el disc, però l’hem publicat enguany”. Per què després tant de temps? Toni ho explica: “En realitat són poques pistes, és com el directe, però vam voler que eixira bé; l’enregistrament va ser senzill”. Cap arranjament en especial però molta naturalitat. 

El disc respira, i fa oloreta, a un cert “romanticisme de les comarques centrals”, com expliquen els Nomembers alcoians. “Eixe estil alemany que parla de la mort, de la natura, amb paisatges així foscos, però amb lletres fetes per algú que ve de Bocairent, criat a la Mariola”, confesa Toni. De fet, entre les peces trobem una joia, ‘Bosc ferit’, un homenatge a un dels incendis que va patir la serra. I és que, encara que no era la intenció, el resultat és un disc que esmicola conceptes. “Al final, totes les cançons tenen un fil conductor”, com especifica Sandra. Més natura en altres temes com ara ‘Som riu’, per exemple. 

Són originals: “No parlem, com sol ser moltes voltes el motiu, de desenganys amorosos (riures)”. I molt de cantar-li als colors, com ara el blau, blau mar, protagonista precisament del segon guardó ‘Ovidi’ que han rebut, el de millor disseny. “La portada del disc aporta, amb aquest color, molta textura”, detalla Toni. La contraposició d’una rugosa, aspra, de marbre, a l’alçada de les lletres, i, a la vegada, dolça i subtil, delicada i suau, com les melodies. L’artífex és un altre alcoià, Xavi Galbis, director creatiu i soci fundador de Snoop, agència de publicitat que té entre els seus clients al Primavera Sound, per citar-ne’n un. “És molt amic nostre: li va molar molt el projecte i va voler col·laborar”, confesa Sandra. Junt a la imatge del treball guardonat, a més, altra sorpresa, més endins: una pintura de Lola, altra ‘Nomember’.

Un estil diferent dins de la música en valencià

Allò de “grup revelació” els ha fascinat, als Nomembers. “Crec que portem un estil diferent dins de la música en valencià”, assegura Sandra. “La nostra és música melòdica però amb tempos molt lents”, segueix Toni. Un pop “d’ensomni”, com l’ha definit Lola, expliquen. La seua recepta es cou, lentament, en un local d’assaig a Alboraia. “Estem un poc a cavall entre Alcoi i València”, asseguren. 

Els quatre no-members ja treballen en projectes nous, amb la possibilitat d’alguna que altra versió. On podrem escoltar-los? Després de passar pel Festival Plataforma d’Alacant el passat 26 d’octubre, estaran a Castelló, a la fira Trovam, el 8 de noviembre, per finalitzar, al desembre, al Centre Excursionista de València. No hi ha cap excusa per (re)descubrir a aquesta banda, revelació de l’any dins l’escena valenciana, sense dubte