Nova realitat, quina normalitat?: 25 frases per a repensar el futur de les arts escèniques

CASTELLÓ. Quan pareixia que el hàndicap més gros que tenien les companyies de Castelló era treballar des de la perifèria. Una perifèria "invisibilitzada" on quasi mai aplegaven ajudes i on hi havia mancança de llocs per a crear, produir i exhibir. Ara, l'actual crisi sanitària, ha provocat que cadascun dels racons de la Comunitat Valenciana, així com del món sencer, patisquen una situació molt més precària que no entén d'ubicacions. Les desaparicions de funcions es fan cada dia, també les renúncies de subvencions per no poder dur a terme les activitats que s'anaven a desenvolupar. Això en els "millors" dels casos, en els pitjors les ajudes directament ni apleguen. Mentrestant, el mitjà de vida de milers de tècnics, regidors, artistes, productores, distribuïdores, creadors o personals de sala queda paralitzat, sense eixida.

Per això, esgotats i esgotades, els professionals de les arts escèniques volen que la covid "no siga excusa per a no fer cultura". Insisteixen en el fet que aquesta és -i s'ha demostrat que és- segura. Tant de bo, no són cada volta menys els ajuntaments i festivals que suspenen, ajornen o posterguen les actuacions. Així ho han fet saber en el II Congrés de les Arts Escèniques de Castelló, un encontre on la crisi del coronavirus ha sigut, evidentment, la protagonista, però també els 'monstres' del passat. Tot i que pareixia que ara s'estava eixint per fi de la crisi del 2008, la situació encara no era la idònia i, en conseqüència, no vol la indústria tornar a l'antiga normalitat. Prefereixen crear-ne una nova que els done "millors condicions de vida".

L'anàlisi sobre totes aquestes problemàtiques i les possibles solucions a les quals s'enfronta el sector han sigut analitzades per nombrosos professionals durant dos intensos dies. Des de Castellón Plaza arrepleguem algunes de les cites d'aquestes jornades que han anat a càrrec d'Abel Guarinòs, director de l'Institut Valencià de Cultura (IVC); Carlos Morán, president de La Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública; Jacobo Pallarés, president de la Red de Teatros Alternativos; Mª Ángeles Fayos, presidenta de l'Asociación Valenciana de Empresas de Teatro y Circo (Avetid); Roberto García, director adjunte de Teatre i Dansa de l'IVC; Ruth Sanz, diputada de Cultura de Castellón; o Verònica Ruiz, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Castelló.

Obstacles

-Roberto García: "Les ajudes estan obsoletes. Les seues bases reguladores no responen a la nova i tràgica conjuntura."

-Verònica Ruiz: "Tenim una borsa de 470.000 euros per a programar durant tot l'any. Doncs, al voltant del 60% del pressupost es destina a les arts escèniques. Però, ara, les despeses són majors. En el Grau del Circ ens vàrem gastar quasi el mateix en seguretat Covid que en la programació."

-Ruth Sanz: "Volem generar canvis, però no és tan fàcil com pareix des de fora. Amb el coronavirus estan canviant les regles, no sabem quan podrem gastar. Volem crear un circuit provincial, però l'any passat ja em va tocar retallar més de mig milió d'euros".

-Jacobo Pallarés: "No hi ha propostes diferents i les administracions s'estan convertint en un competidor més. No assumeixen riscos".

-Carles Murant: "És un sector molt gran, però també molt heterogeni. Serà un salvese quien pueda. De fet, no tot el món podrà estar treballant. És la realitat. A nosaltres ens arriben 900.000 propostes a l'any i sols fem 50 bolos."

-Roberto García: "No estem apuntalant un sector. Sempre estem en el bucle de la precarietat. I des de la política també es tira molt d'una visió curtterminista. No miren més enllà dels quatre anys de governança, quan el teixit creatiu segueix aquí".

-Verònica Ruiz: "En Castelló no tenim ni una sala d'exposicions o un teatre de propietat municipal. Vam començar creant nous espais escènics al carrer, que és l'únic que té la ciutat."

-Jacobo Pallarés: "No vull la realitat d'abans, però ja s'està donant. Seguim donant voltes a la nòria sense trobar solucions de tu a tu".

-Mª Ángeles Fayos: "Pareix mentida que un sector creatiu que vertebra una societat no es faça imprescindible cap al poder. Som necessaris, però no importants".

-Carles Murant: "Es pensa que la cultura és oci i l'oci va després d'allò que és important. Quan hi ha molta gent treballant i es genera el 3,2% del PIB total".

Solucions possibles

-Mª Ángeles Fayos: "Cal canviar estructures i vicis que impedeixen que treballem bé".

-Carles Murant: "Construir la unitat per a parlar de futur. La manifestació d'Alerta Roja va estar molt bé, però si preguntaves a cadascú dels que hi havia no trobaves un discurs d'unió, deien necessitats i problemàtiques molt diferents. Hem de construir un discurs comú".

-Abel Guarinòs: "Reclamar al Ministeri l'Estatut de l'Artista perquè tots ho necessitem".

-Carles Murant: "S'ha d'apostar per subvencionar productores que van més enllà del concepte de fer bolos i rodar. Subvencionar en el seu lloc projectes de comunitat. Companyies que tinguen a veure amb l'estructuració de la societat".

-Verònica Ruiz: "Per a l'any que ve volem crear un circuit de teatre professional de sala i un pla estratègic on parlar de les instal·lacions que no existeixen a la ciutat i on assumir objectius".

-Mª Ángeles Fayos: "Doblar els pressuposts no és suficient, perquè ja estaven molt malament. Cal rebaixar l'IVA de les actuacions. Seria un respir tant per als artistes com per als ajuntaments.

-Roberto García: "Els plans estratègics han de nàixer de l'escolta i de la mà del sector, si no serà flor d'un dia. Fa falta un esforç de complicitat i de cogovernança per a anar junts".

-Ruth Sanz: "Volem afavorir un diàleg més fluid per a desenvolupar una programació que siga més diversa i aplegar així als 135 pobles de Castelló. Democratitzar-la el màxim possible. No acabar fent, com aquest any, que hem aprovat més o menys el que ens demanaven els ajuntaments. Açò serà possible amb el programa FITA, una mena de catàleg d'actuacions que estem elaborant juntament amb professionals de la província".

-Jacobo Pallarés: "Encara que estem en una crisi el suport no hauria d'estar enfocat en subvencionar a tantes produccions com siga possible, moltes no tenen eixida, sinó recolzar la mobilitat de dos o tres anys d'una producció. La majoria de companyies fan cinc o sis bolos amb una obra que després no té continuïtat. Per això, s'ha de donar suport més a la base - al desenvolupament o les residències- i no tan al final".

-Carles Murant: "El streaming no sabem on va. És un espai de grans oportunitats i pèrdues. Devem fer aleshores streaming? Decidim-lo col·lectivament".

-Ruth Sanz: "No saben quines infraestructures hi ha en tots els pobles de Castelló. Necessitem saber-lo i per això hem començat a desenvolupar un estudi, un 'mappeig' que tractarem de tenir en gener".

-Jacobo Pallarés: "Repensar circuits, ajudes, estructures de relació entre les parts, els models... Tenim temps de pensar abans de caure defallits".

-Abel Guarinòs: "És moment de crear sinergies entre les agrupacions de professionals que treballen en un mateix sentit. Hi ha una saturació al mercat i per això és més interessant originar estructures sòlides i fortes. No tantes microempreses, moltes voltes creades per un autònom que ho necessita com a supervivència puntual".

-Roberto García: "El pla ReaCtivem té molts braços i per això volem fer una extensió de cara a 2021. A més, li he llançat la idea a AVETID de començar a treballar les bases reguladores de 2023. També sobre la taula està la proposta de mantenir el pressupost d'aquest any".

-Verònica Ruiz: "Per al 2021 estem seguint amb el pressupost Covid, no tenim una altra alternativa".