Hoy es 15 de noviembre

de categoria

Parlar bé (sense anglicismes) no costa una merda

15/12/2020 - 

VALÈNCIA. Com que li ho vaig prometre la setmana passada a Jaume I, hui hi ha un nou capítol de lluita contra la invasió d’anglicismes. Spoiler alert vos avance, això sí, que se m’ha tornat a aparéixer The Conqueror. Ho dic així, i no en valencià, perquè l’home s’havia disfressat de Julio Iglesias. Sí, es veu que li ha pegat ara per vindre de visita al s. XXI i ja ha entés que el major conqueridor dels últims anys ha sigut el fill de Papuchi. Després vos conte el que m’ha passat, però primer una nova ració de paraules angleses innecessàries que podem escoltar en qualsevol conversa quotidiana.

Al gimnàs

Ja no anem al gimnàs a entrenar per a estar en forma, ara anem al gym a fer un workout per a estar fit. El meu germà s’ha apuntat i m’ha passat la llista d’activitats: full body cardio, spinning, step, core, aquagym, fitboxing, gap, body power, ciclo indoor, aero box, full contact, zumba, paleotraining, cubbà fit, pilates i ioga. Sembla que el ioga és l’única cosa que he entés de tot açò. Ell volia fer un poc de crossfit, que no és ni running, ni jogging, ni el primer anglicisme de tots, footing. Ja quasi ningú va a córrer en valencià, tal volta Xavi Blasco i perquè és old school un clàssic que no fa burpees de càstig en cap Spartan Race. El món del fitnessel que sempre havia sigut fer exercici físic, està dominat per anglicismes. Tot i que hi ha alguna excepció, i dins de les activitats podem fer una cosa anomenada Latino. No és cantar la cançó de Francisco, ni posar accent de Pablo Escobar en Narcos, és ballar música mogudeta feta en Llatinoamèrica… i que està farcideta d'anglicismes once again. 

Al concert

Ja que hem parlat de música llatina, cal constatar que la música urbana està conquerint el món, i potser exercix influència cultural i provoca que més paraules castellanes s’escampen més enllà de fiesta, paella, taco, siesta i flamenco. Tot i que, fins i tot, esta música és una constatació més de què l’anglés guanya per golejada. Els estils musicals actuals (oblideu-vos de la copla i la salsa) són rock, pop, rap, trap, indie, heavy-metal, jazz, country, funk, disco, techno, hip-hop, ska, reggae… Intenteu escolar un podcast del Primavera Sound sense un C1 d’anglés i fareu com els anglesos a Benidorm, un “mi no entiendo”. Escoltes un hit d’una boy band que han tocat unplugged live en una performance al main stage en un online show sense Autotune. Com t’has quedat? Jo no sé massa bé com digerir el tema, només puc posar-vos una cançoneta de l’artista en castellà més important del moment, Bud Bunny (conill roín) i valoreu si això està aprovat per la RAE o què collons és.

Al centre comercial

Anar de compres és ara anar de shopping, i als aparadors és més fàcil llegir sales que rebaixes. Que jo llig això de sales i naturalment responc “o entras”. Igual que quan passe pel Zara Home, pense que és roba de senyors, i resulta que la llar és ara la home. Podem pagar amb cash o amb la credit card, si portem de casa la nostra tote bag millor, i la reclamació al customer service, que mai arriba enlloc però en este cas amb nom anglés. Alguns anomenen mall el centre comercial, on la gent va per a estar fashion (a la moda) i comprar això que és trendy (tendència). Fins i tot, per molt anglés que sàpigues, alguns encara no entenen que a l’Apple Store no venen pomes ni a Footlocker venen mobles sabaters. 

Al treball

Quan et diuen que necessites anglés per a un treball normalment és per la quantitat ingent d’anglicismes que es gasten en cada meeting (reunió). Jo he sentit dir coses com “tinc una conference call, per a rebre feedback sobre el briefing abans del deadline” o millor encara “amb el know how un bon budget, un poc de team building i goal sharing tindrem opcions per la nostra start up amb el business angel. És un gran challenge, però tinc bons inputs i el kick off és exiting”. Bé, a mi ja se m’ha parat el mos i comencen a crear-me indigestió tantes ínfules de modernitat. Durant la pandèmia el bombardeig de webinars, masters online, videocalls, patreons o free subscriptions ha sigut massa per a la carabassa torrada, no per a la foradada de Halloween

Al supermercat

Tots estem habituats ja al terme light, tot i que podríem dir lleuger. També ens hem habituat al free, no de gratis, de sense com en sugar free. I els packs i els bricks ja són part del nostre llenguatge quotidià. Jo, segurament un poc il·lús, m’imagine que quan un producte és orgànic, natural o zero… estan escrivint-ho en valencià i no en anglés, però segurament no siga així. Perquè el súper canvia el packaging per fer semblar el seu producte delicatessen i augmentar-ne la venda per delivery. És una obvietat que productes típics de cada país tenen el seu nom, com panettone o pecorino, champagne o foie, bratwurst o cous cous, però a tots els afegim adjectius anglesos com hot si pica o dry si la beguda és seca. Segurament no coneixem els noms dels peixos en valencià, però parauletes angleses en coneixem més que el manager l’encarregat. 

A Nuevo Centro hi ha diversos cartells amb la paraula 'Mall'

Encara queden molts més àmbits com la moda, la informàtica o els esports d’equip on l’anglés es fa fort. Però, Jaume I vestit com Julio Iglesias a Miami té ganes que li explique com funciona TikTok i ací estic intentant posar-lo al dia. Perquè després de la seua aparició a la barberia, ha agafat el costum de saludar de tant en tant. La segona vegada va ser en un restaurant mentre estàvem escoltant el menú:

—Ensalada cèsar amb topping de nuggets.

—Sopa sweet and sour.

Steak de black angus a la planxa.

Fish and chips.

—De postres tenim brownies, tiramisú, lemon pie i cheesecake… 


PUM!!! Va aparéixer de nou Jaume I escandalitzat al mig del restaurant, amb cara de voler traure l’espasa i tallar caps infidels. 


—Vicent, menjar normal aquí no es pot, res he entés de tot allò. —A l’home li va més el putxeret que la cuina molecular. 

—Sí, rei, ara hi ha moltes coses noves, però no puc lluitar contra la moda ni anar matant corregint tot el món. —Va posar cara de decepció, i per res del món voldria jo decebre el Conqueridor, però m’estava fotent el dinar. Va reflexionar un minut i va sentenciar.

—Raó meneges, escollirem les batalles justes per a guanyar la guerra, bon profit. —I es va esfumar. 


El cos es queda un poc rebolicat després de tanta aparició, però ja vaig acostumant-me a les visites de Jaume I. Ara quan acabe d’explicar-li això dels youtubers, tiktokers i instagramers espere que em deixe una estoneta en pau. Perquè com més va comprenent com funciona la joventut, internet i les modes, més cara fa de no voler tornar mai més al s. XXI. Ara bé, l’he posat al corrent dels affairs de la família reial i no entén per què tanta escama, que això de ser rei significa ser amo i senyor, i que sí l’obediència… i bla, bla, bla. Al final he hagut d’encendre la tele per a vore The Crown a vore si calla ja d’una volta, que té l'alé un poc medieval, no sé si m’explique. Parlar bé no costa una merda, però rentar-se les dents tampoc! 

Noticias relacionadas

next