Per què necessitem una hisenda foral valenciana

En les darreres setmanes per terres valencianes hem assistit a un estira i arronsa entre diferents Conselleries i la Conselleria d’Hisenda. El motiu, les retencions de crèdit que el Conseller d’Hisenda planteja aplicar atès que les actualitzacions en els pagaments a compte que el govern de l’estat hauria d’haver fet la Generalitat Valenciana no arriben. El Govern de l’estat, basant-se en un informe de l’advocacia de l’estat, addueix que com que està en funcions no pot actualitzar aquests pagaments a compte perquè comprometrien al govern posterior en cas d’haver-hi eleccions.

Tot i això, sembla que la despesa de 2.100 milions d’€ en vehicles blindats militars autoritzada pel Consell de Ministres els passat mes de juliol no suposa cap problema. Resumint, la situació sembla ser la següent: actualitzar les bestretes a compte del sistema de finançament autonòmic que tenen com a finalitat cobrir les despeses en sanitat, educació, serveis socials i dependència no és legal per a l’advocacia de l’estat però a la despesa de 2.100 milions d’€ en vehicles blindats militars sembla que no té cap inconvenient. Com a ciutadana d’a peu i pagana d’impostos a mi m’importen molt la sanitat, educació, serveis socials i dependència que són serveis que determinen el benestar de les persones i la despesa militar la veig com un luxe que un estat endeutat com l’espanyol no es pot permetre. Quan no tens diners has de cobrir les necessitats bàsiques, les de supervivència, i els blindats no són una qüestió de supervivència per al 99% de la població.

A més, l’art. 156 de la Constitució Espanyola (CE) de 1978 es reconeixen els principis d’autonomia financera i suficiència per a que les autonomies puguen desenvolupar les competències que tenen reconegudes tant a la CE com a la resta de legislació aplicable. De fet l’art 156.1 de la CE vincula autonomia financera (que implica, entre d’altres coses, la suficiència d’ingressos)  amb l’execució de les competències autonòmiques. De manera, que es reconeix que sense autonomia financera no pot haver-hi de facto autonomia política. Tanmateix, cal recordar que l’actual sistema de finançament autonòmic va caducar el 31 de desembre de 2013 i estem en setembre de 2019.

Així, la manera de procedir dels diferents governs de l’estat ha suposat que quan no han sigut capaços d’aprovar els Pressupostos General de l’Estat (PGE) han ofegat financerament les CCAA. De manera que degut a la falta d’ingressos adequats al nivell de competències reconegudes, els diferents governs de l’estat impedeixen en la pràctica l’autonomia política de les CCAA. No pot ser que cada vegada que els PGE i la formació de govern encallen a Madrid, es bloquege la prestació de serveis públics essencials per la via de l’asfixia financera per part de l’estat a les autonomies. I això és molt greu perquè denota una visió centralista i dèspota de l’estat.

Paga la pensa assenyalar que els diners que té l’estat a les seues arques provenen dels impostos que hem pagat la valenciana gent. És a dir, no són cap regal, senzillament eixos diners els hem pagat per a tenir serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, dependència i d’altres competències que té legalment reconegudes la Generalitat Valenciana). L’arrel del problema rau en que els impostos (ingressos) els recapta l’administració de l’estat. Així a hores d’ara ni el País Basc ni Navarra es troben en un coll d’ampolla financer pel bloqueig polític a Madrid perquè tenen Hisendes Forals (chapeau per ells), ells recapten els seus propis impostos i després paguen el que acorden a l’estat. En els últims anys molts han volgut demonitzar les Hisendes Forals, però sincerament els dic que un sistema d’Hisendes Forals és part important de la solució a l’actual bloqueig polític perquè permetria una autonomia financera de facto (de veritat) i amb ella una autonomia política real de totes les CCAA. Aquesta descentralització dels ingressos i despeses no és quelcom que no s’haja vist mai, doncs existeix a estats amb estructura federal com Alemanya i els USA. Això és una decisió política que precisa de molta visió estratègica i girar-li l’esquena de manera definitiva a la concepció franquista de l’estat. És a dir deixar enrere definitivament els fantasmes del passat per mirar el futur amb esperança i l’ambició de voler-nos com som en la nostra diversitat.