X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

acidesa valenciana / OPINIÓN

Plataformes per compartir i la concepció del producte com a servei

Foto: EFE
10/03/2019 - 

Ja sé que aquesta setmana ha estat mogudeta des del punt de vista polític, amb l’avançament electoral de les eleccions valencianes. Però, entre tot aquest vaudeville polític de més que dubtosa utilitat i mols egos desaforats, “yo voy a hablar de mi libro”.  Per això, la meua proposta en la columna d’aquests setmana és fer una reflexió en torn a les potencialitats de les plataformes per compartir i la concepció del producte com a servei com a bases de models de negocis sostenibles emmarcats dins de l’economia circular.

Aquelles persones que han sigut alumnes d’algun dels meus grups a la universitat (ara ja hi ha un grapadet), segurament em recordaran insistint en que per a tenir accés a determinats recursos no cal ser-ne el propietari. Quina professora més pesada ... la veritat és que ho remarque bastant, sincerament crec que els i les managers del S.XXI hauran de canviar el mindset predominant a l’hora de liderar organitzacions atès que l’entorn està canviant dràsticament i és d’esperar que encara ho faça de manera més dràstica i ràpida en els propers anys. Per això, altre dels principis de gestió empresarial que intente que en siguen conscients és el “passar de la lògica d la dominació a la lògica de la cooperació”. Tinc clar que aquest canvi en la manera d’entendre els negocis no va a ser fàcil.

Uns dels trets sobre els que s’estan definint els nous models de negoci i també redefinint molts models de negoci tradicionals són la creació de plataformes per a compartir l’ús de determinats recursos i la re-concepció de molts productes com a servei.

Així, el model de negoci basat en les plataformes per compartir està tenint un major desenvolupament en el segment B2C. Un exemple d’aquest serien les app que s’estan desenvolupant per part del sector del taxi tradicional. Aquestes app faciliten a l’usuari la contractació del servei del taxi en diferents ciutats del món. De fet, instal·lant una sola app pots contractar el servei en diferents ciutats sabent el temps dels teus recorreguts i l’import a pagar. Aquest moviment estratègic basat en la cooperació és la resposta més intel·ligent que he observat en el sector. Tanmateix, aquestes app permeten també reduir o eliminar desplaçaments innecessaris per part dels taxistes i, així, també estan contribuint a reduir la petjada de carboni que es genera pel desplaçaments a les nostres ciutats.  S’imaginen el comerç local de cada municipi o comarca agrupat en una app que permetera a les persones consumidores localitzar de manera ràpida i amb tota la informació la disponibilitats de determinats productes/serveis? 

Foto: KIKE TABERNER

D’altra banda, en relació amb la concepció o re-concepció del producte com a servei, que s’ha desenvolupat tant en el segment B2C com en el B2B, pagaria la pena posar alguns exemples. Així, moltes organitzacions solien tenir vehicles d’empresa en propietat (cotxes, furgonetes i/o camions per fer repartiment). El que passa quan una empresa té una flota de vehicles en propietat (per xicoteta que siga) és que l’estructura de costos de l’empresa es carrega de costos fixes de manera innecessària i, per tant, l’empresa té menys capacitat per adaptar-se a les possibles oscil·lacions del mercat. D’ací es van desenvolupar, primerament el Leasing que permetia renovar la flota amb major rapidesa i menor cost , després el Renting que permet encara més agilitat, recentment es poden trobar contractes de Leasing i Renting flexible en el qual el termini de temps en el que es té a disposició el vehicle pot ser intermitent i es paga només pel temps en el que s’utilitza el vehicle. Altra opció és el pagament per ús del producte on es paga bàsicament per utilitzar el vehicle (en aquest cas) només quan en fas ús, és a dir quan el necessites el llogues i després el tornes a l’empresa que el gestiona. Així el producte esdevé un servei (l’ús del vehicle), de manera que es redueix el nombre de vehicles que fan falta en circulació per a atendre la demanda de transport de persones i mercaderies. Menys vehicles en circulació, suposa que s’empren menys matèries primeres (inclosa l’energia) per produir-los, menys matèries primeres per al seu manteniment, menys residus quan arriben al final de la seua vida útil i menys petjada de carboni i altres gasos contaminants. A més a més, hui en dia moltes empreses opten per aquests models perquè, a banda de ser més eficaços (satisfan les necessitats), també són més eficients en resultar en menors costos mitjans.

Finalment altra forma que pot prendre el model de negoci que planteja entendre el producte com a servei és el conegut com a “performance agreement” on l’empresa que subministra el servei adquireix amb l’usuari un compromís en relació amb els resultats que l’usuari obtindrà de l’ús del producte. Així empreses com Michelin estan començant a implantar un model de negoci on cobren als clients per quilòmetres recorreguts amb els pneumàtics garantint-los uns determinats resultats dels mateixos.

Com han pogut anar llegint al llarg de les passades setmanes, els models de negoci sostenibles basats en l’economia circular estan generalitzant-se i estan esdevenint ja part del mainstream al món dels negocis. Un nou repte serà que tot el nostre teixit empresarial s’endise dins d’aquests amb èxit, nous temps nous reptes.

Noticias relacionadas

next