Tocs d’atenció en la facturació de la indústria valenciana

Aquesta setmana que ara acabem l’Instituto Nacional d’Estadística (INE) feia públics diferents indicadors en referència a l’evolució de l’economia del conjunt de l’estat espanyol i per comunitats autònomes. Així, aquest diari publicava el passat dijous la notícia d’un descens del 6,6% de la facturació industrial valenciana durant el passat mes de gener de 2019 i un descens d’un 3,8% en les comandes al nostre sector industrial. Aquest últim detall és rellevant perquè avança futures caigudes en la facturació. Davant aquesta notícia que ens informa de les dades fetes públiques per l’INE he escoltat en les darreres vint-i-quatre hores reaccions de tot tipus, des de les prudents assenyalant que cal estar atents a l’evolució, les catastròfiques anunciant la fi del món i les de “això no és cert perquè l’economia valenciana va millor que mai”. La meua opinió ja els l’avance, ni catastròfica ni desconfiança en els indicadors de l’INE, aquestes xifres representen un toc d’atenció.

Per tant, caldria que ens plantejarem com d’alarmant és aquesta caiguda en la facturació (ó xifra de negocis de la indústria valenciana). Per això caldria que ens fixarem en l’evolució de l’índex de la xifra de negoci de la indústria valenciana i comparar-lo amb l’evolució del mateix índex per al conjunt de la indústria espanyola. Com que la notícia fa referència al mes de gener del 2019, he agafat els índex de la xifra de negocis dels mesos de gener del 2010 al 2010 (ambdós inclosos) tant per al territori valencià com per al conjunt de l’estat espanyol. Els gràfics que trobaran a continuació recullen l’evolució de l’esmentat índex per a la indústria valenciana i la del conjunt de l’estat. Les dades amb les que he elaborat els gràfics procedeixen de la base de dades de l’INE.

Com es pot observar al gràfic 1, pel que fa a la xifra de negoci de la indústria valenciana durant els mesos de gener del període 2010 al 2019, aquesta va experimentar una evolució creixent entre el 2010 i el 2013, al 2014 experimenta un descens considerable per a tornar a créixer en 2015, fer una vall en 2016 i créixer de nou en els mesos de gener de 2017 i 2018. Sent el mes de 2018 el més positiu de la sèrie. La caiguda en 2019 és d’una magnitud i rellevància més que evident a la vista del gràfic 1, atès que representa un pèrdua de bona part del que s’havia guanyat al gener de 2018.

Mentre que el conjunt de l’estat espanyol, la xifra de negocis del sector industrial creix entre el 2010 i el 2012. S’estanca en 2012 i pateix una evolució decreixent entre el 2013 i el 2016, de la qual es recupera durant l’exercici 2017 i 2018. S’aprecia una aturada en l’evolució positiva en gener del 2019.

Comparant aquestes dues gràfiques podem concloure que, si be la xifra de negocis de la indústria valenciana presenta una senda més positiva que la mitjana l’espanyola entre els exercicis 2016 i 2018. Les dades del gener del 2019, revelen una aturada i estancament al conjunt de l’estat i un empitjorament relatiu de la situació valenciana respecte de la mitjana de l’estat. Per la qual cosa, seria recomanable seguir amb atenció l’evolució més quan ja sabem que les comandes al sector industrial valencià estan avançant futurs descensos en la xifra de negoci. Si els sóc sincera, les mesures preventives ja haurien de estar preparades atès que el que sabem els economistes és que les recessions solen manifestar els primers símptomes en forma d’alentiment del sector industrial i descens de la inversió. Així que aquesta notícia si que és rellevant i posa l’atenció en un problema latent per a la societat valenciana en el seu conjunt.

A la vista de les dades em reaferme en el meu punt de vista, no es tracta de quelcom sense importància. Ans al contrari les xifres revelades per l’INE mereixen tota la nostra atenció. Tampoc podem dir que es tracte d’una catàstrofe, això dependrà de com reaccionem. Però si que es tracta d’un toc d’atenció necessari. Així és que, per favor, no maten vostès al missatger (entès com a  el / la periodista). Un/a periodista no sol donar una notícia per fastidiar a ningú, simplement es fan resó de qüestions que pensen que poden ser rellevants per a la societat. Els/les periodistes  són humans i es poden equivocar, però en aquest cas com a economista pense que han encertat donant la notícia i posant el focus sobre els indicadors fets públics per l’INE. O què es pensaven alguns que mentre la locomotora alemanya presentava signes de refredament a finals de 2018 ací no passaria res? Això és senzillament impossible i caldrà parar atenció a l’evolució de la nostra economia en general i , molt en particular, a l’evolució del nostre sector industrial.