Tristor de tardor

La tardor porta tristor. Estats d’ànim que mimetitzen amb el temps. I amb les notícies. Amb el Procés, amb les sentències i amb la seua utilització de cara a les properes i reiterades eleccions. Punyeta d’entel·lèquia política que fa i desfà . Davalla la il·lusió per l’enteniment, per la germanor. Torna el pessimisme ancestral davant els cops de crua realitat gràcies al comandament a distància enfront el televisor. I després diran que la gent cerca evasió.

El matí acompanya. Grisenc i ennuvolat. Amb capell al Montgó. Llum que baixa d’intensitat. Melancolia existencial que allunya el meu toc naïf que en d’altres ocasions m’ha fet confiar. Tot passarà, però hores d’ara, migranya otonyal. 

Els canvis de temperatura i d’estació fan estralls. Sensacions térboles, poc definides però amb mal regust. Encaparrada amb la situació actual fins que em dic que ja s’ho faran. Tot passarà. Vull hibernar qual ósa en una de les nostres coves amagades muntanya endins en zona rural. Quin descans, desconnectar…

Tocar terra, trepitjar natura i mamar arrels. Collita d’olivera i de garrofer. Caquis, magranes i penjada de tomaques al canyís. Temps per tornar a caminar pel camp i per sentir dotories d’antany com que les fulles seques que el vent mou per les teulades de les cases són ànimes en penes que tornen a la llar. Espaiet, sense pressa, que encara queden dos setmanes per a Tots Sants i el dia dels difunts. Llavors ja espantarem la por amb els nostres monstres valencians, no ens calen els d’importació. 

A la tardor, la foscor fa por. Una dita d’abans dic jo. De quan encara no hi havia electricitat. Ara ja ni ens enrecordem del què és això. Per mi, no obstant, la foscor de tardor es compensa d’aquí no res amb un bon foc. I amb castanyes, xocolata i bunyols. I una miqueta més de fred, que de calor ja hem tingut prou. I conversa, un bon llibre, i força de voluntat per matinar i saludar el Sol. 

Tardor bucólic, pastoril si m’apures, ple de matissos i colors. Tardor real, palpable, amb bolets i moixernons. Eriçons de muntanya i fires artesanals. Res a veure amb d’altres situacions que no podem obviar, que semblen llunyanyes però estan ben a prop. Moments de desencís versus rebombori i crispacions actuals. Paraules que sembla no arriben enlloc. Hi haurà retorn? No tinc oracle a qui consultar. Els temps dirà. 

De moment a la nostra terra apleguen els tords que migren cap al Sud fugint del fred del Nord.Van llestos els caçadors…Jo preferisc moniatos al forn.