La Banda de l'UJI celebra el seu fi de curs amb un concert que combina música i dansa

CASTELLÓ. Quantes vegades escoltem música i el cos respon de manera inesperada, quasi instintiva, amb un petit moviment de peus al que li pot seguir tot el cos de manera més o menys rítmica, però de segur amb ganes d’expressar allò que la música et fa experimentar, et fa sentir a l’escoltar-la. El cos es converteix en un transmissor de la energia emocional que es desprèn dels sons musicals.  

Ja des dels seus orígens, la música ha estat estretament relacionada amb l’expressió corporal, amb l’expressió de les emocions en diferents situacions que apareixien en aquells comunitats humanes primitives: el naixement d’un infant, el crit per a anar a la caça, la vinguda dels solsticis o les pluges, per diferents rituals divins,... Més endavant el ball va passar a ser una forma cortés de relacionar-se, en un fet més social que cultural. El moviment amb la música propiciava uns espais en els què, tant a les corts reials com a les tavernes més profanes, l’objectiu era la relació social entre dos o més persones, més enllà del gaudir.

El ball entés com a moviment en parella, el primer coneixement dels primers balls de saló es va registrar a fins del segle XVI, quan Jehan Tabourot, sota el pseudònim «Thoinot-Arbeau», va publicar en 1588 el seu Orchésographie, un estudi de la dansa social renaixentista francesa de finals del segle XVI. Més endavant, al segle XIX va dominar el vals, concretament el vals vienés, que tenia com a propulsor a la cort Austrohongaresa. Ja a l’inici del segle XX, amb la irrupció del jazz, el swing i altres estils musicals més moderns, els balls de saló prenen un matís més mogut, fins a arribar a fer-ne competicions en diferents categories.  

Actualment, a nivell competitiu, els balls de saló tenen dues categories generals: balls estàndard i balls llatins, que engloben diferents estils de balls. Dintre dels balls estàndard podem trobar el vals, el tango, el foxtrot i el quickstep (mescla de foxtrot i xarleston). A la categoria de balls llatins trobem un espectre més ampli de balls que van des del pasdoble, passant per la samba, la cúmbia, el txa-txa-txa, el mambo, la rumba i el bolero. Ja al segle XXI tenim danses més urbanes, derivades del Hip-hop, el dance i el rap, tot i que no estan reconegudes dintre dels «balls de saló» també se’n realitzen competicions i exhibicions.

Doncs al nostre concert Ballem? volem fer una mostra de cadascun d’aquests balls de saló però no sols amb la música, sinó que el públic puga gaudir tant del ball com de la música. Per això comptarem amb diverses parelles de ball que de segur ens deixaran bocabadats amb el seu art en cadascun dels estils musicals que es podran escoltar al llarg del nostre concert. Fins i tot podrà participar el públic...