ALACANT. Música on la modernitat i les arrels s'agafen de la mà. Eixa podria ser la carta de presentació de Cactus, el grup que canta 'A la valenciana' (literalment, és el títol d'una de les cançons del seu últim disc), però amb un missatge contemporani, amb propostes per a noves generacions. Una banda urbana que celebrarà a Finestrat el 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, amb un concert que tindrà lloc el dissabte 8 en la Plaça de la Unió Europea i en el qual compartirà escenari amb MO'Roots. Segons ha comunicat l'Ajuntament d'aquest municipi de la Marina Baixa, es tracta de dos dels grups més votats pels joves a les enquestes realitzades des de la Regidoria de Joventut. A aquest fet, el cantant masculí de Cactus, El de Muro, comenta a Alicante Plaza que han observat una "acceptació notòria" amb el seu últim treball, Mode avió, pel so "més festiu, alegre i ballable" que presenta i pel "bagatge i la trajectòria" del grup.
És precisament aquest so de festa el que buscava la banda valenciana per al seu tercer disc: "L'experiència va mostrant-nos el camí i vam voler fer aquesta proposta una mica més comercial -per què no dir-ho?-, més ballable, alegre, lluminosa, acolorida i, resumint, més festiva, perquè on ens menegem i ens veiem amb el nostre públic és en els directes", raona el músic de Cactus, grup que està compost per ella i Ana a les veus; Miquel a la guitarra; Dani a les tecles i el trombó; Santy Mataix com a DJ i la nova incorporació de Miquel a la trompeta, "perquè el vent és un grup d'instruments molt integrats a l'ànima dels valencians", justifica la inclusió.
Tot i que el so de Mode avió trenca amb el de l'anterior àlbum, Roma, sí que es troben similituds. L'harmonia i la integració de segones veus és una d'elles, un leitmotiv que es repeteix en ambdós treballs musicals. "A la fi, els creadors som els mateixos, però en moments distints, bagatges distints i experiència adquirida", diferencia el vocalista. Però aclareix que han mantingut "la petjada urbana i la forma de fer música. Trobe que hem aconseguit anar-nos-en cap a un estil més festiu, però mantenint la nostra marca".
Al disc, que està "cuit a foc lent", es pot escoltar una barreja de manifestacions dins de l'estil urbà i també moltes col·laboracions amb artistes o grups. D'entre elles, s'inclou un tema (Cendres) amb una figura representativa de la identitat musical valenciana: Pep Gimeno Botifarra, on s'enjogassen el folklore i la modernitat. "La col·laboració amb el Botifarra va ser el primer tema que vam fer del disc, on volíem una fusió entre el que és tradicional i el que és modern. Pep és una figura folklòrica valenciana i vam intentar portar-lo al nostre terreny; fins i tot li vam clavar autotune", menciona divertit El de Muro.
No sols es presenta aquest xoc col·laboratiu, sinó també sorpreses com un featuring amb els bascos Dupla, on efectivament es barregen el valencià i l'euskera, llengua que a Cactus li resultava "atractiu i exòtic" incloure a l'àlbum. "A banda del tema amb Pep, la resta de col·laboracions van ser proposades quan el disc ja estava bastant enllestit. Volíem tenir-ne perquè això sempre l'enriqueix i et possibilita estendre xarxes que t'obrin portes a les seues audiències. Vam veure que hi havia cançons que podien encaixar amb certs perfils", compta el modus operandi.
A més de la modernitat al so, també s'aprecia a les temàtiques. I és que Cactus no oblida les seues arrels, però va més enllà. És a dir, canta a la cultura valenciana, però també a la part més contemporània. "Nosaltres estem superorgullosos de les nostres arrels, però Cactus va nàixer inicialment amb la idea de fer un discurs transversal. Aleshores, no ens fa por llançar una proposta més evolucionada i amb un missatge més contemporani. Hi ha cabuda per a tot, però volem evolucionar i fer propostes per a noves generacions", agermana El de Muro.
El grup no s'oblida de les pinzellades reivindicatives i polítiques, sempre "fugint del tema pamfletari", apunta el cantant. I manifesta sobre la universalitat de les seues lletres que una llengua "ha de poder parlar, cantar, escriure i envoltar-se en qualsevol context. Si volem una cultura normal, hem d'assumir que tenim tota classe de camps a tractar, clar que sense deixar de banda la situació on, per desgràcia, està la llengua i per la qual hem de seguir reclamant espais. Moltes vegades et jutgen per cantar en valencià i acabem caent en la reivindicació -que ens trobem còmodes fent-la-, però hem de ser capaços de fer de tot", insisteix.
Foto prestada per Cactus
