La ciutadania valenciana estem de celebració. S’apropa és el dia en el qual reivindiquem i festegem amb més força i alegria la nostra identitat, allò que ens fa singulars i ens omple d'orgull. La nostra autonomia, l'autogovern i la llengua. S’apropa un 9 d’octubre més per enaltir els valors culturals valencians i les tradicions que ens fan ser qui som i també per aturar-nos, mirar-nos als ulls i sentir orgull de la nostra capacitat de lluitar i mirar sempre al futur.
Aquest 9 d'Octubre podem dir que hem recuperat una certa normalitat que ens permet desenvolupar la vida quasi com abans, tot i que sense abaixar la guàrdia. I ha sigut gràcies a l'esforç col·lectiu, al compliment majoritari de les mesures de seguretat, a la resiliència del territori i a la facultat que hem tingut els valencians i les valencianes de posar per davant de tot el bé comú.
Un context que ha posat de manifest la importància d'estar sans, protegits, ben assistits i abastits, vius al cap i la fi. Un abans i després que mai no oblidarem i que fruit de la col·lectivitat, no de l'individualisme imperant, i de la importància que en aquesta terra li donem al servei públic, ens ha permès liderar la resposta social i econòmica per no deixar a cap persona a la seua sort. I ho hem pogut fer perquè la nostra acció de govern sempre ha versat sobre l’enfortiment de la xarxa pública que cuida de la seua gent, sobre el fer costat a la indústria i al teixit productiu valencià.
Quina diferència de resposta respecte a la l’anterior crisi! De respondre: «oiga, usted ha vivido por encima de sus posibilidades» hem passat a tindre uns i unes governants que s’han deixat la pell perquè aquesta crisi sanitària i econòmica no dinamitara les oportunitats de milers de persones. I precisament, eixa resposta En un territori on s'havia malbaratat, venut i regalat la xarxa assistencial pública i on les inversions es destinaven als mega projectes que reclamava la setmana passada de nou el PP, eixa resposta és una acció que apuntala la nostra democràcia i que dignifica l’acció política.
Ara podem mirar-nos als ulls amb orgull, perquè des de fa temps, el govern del País Valencià té clares quines són les seues prioritats. Sense amos i amb valentia, al Botànic dirigim tots els nostres esforços a cuidar de la gent, de la terra i a garantir els drets de totes les persones. Construïm màtria.
Sempre hem tingut clars els reptes i les amenaces del territori i per això declaràrem l'emergència climàtica abans que ningú i hem elaborat normativa molt avançada per lluitar contra el canvi climàtic, protegir l'entorn natural, els animals o el litoral. Els mega projectes en aquesta terra ens han ensenyat que són mega ruïnes, mega corrupteles, i que allò de veritat important és estar al costat de la gent, proporcionar-los les oportunitats i cuidar de l'entorn en el qual vivim.
I la traducció de tot açò és que som l'autonomia que més diners destina a les ajudes de la dependència, la que més mestres i mestresses contracta per comptar amb aules segures i que lidera xifres de producció industrial gràcies a la capacitat de renéixer del nostre teixit industrial i l'impuls públic al sector. Hem elaborat els pressupostos de la Generalitat Valenciana cada any dins el termini i en la forma escaient (crec que una anomalia en tot l'estat) sempre millorant les inversions i situant la gent en el centre. Hem passat de ser l’autonomia on les rendes baixes pagaven més impostos a ser la que menys, reequilibrant els ingressos mitjançant un augment de l’esforç fiscal de les rendes riques. I tot, amb un sistema de finançament injust, arbitrari i caducat, que ens ubica a la cola de les inversions de l'Estat. Imagineu tot el que podríem fer amb un finançament d’acord al nostre pes poblacional.
I vull acabar donant les gràcies a totes les persones que posen tota la seua millor voluntat perquè aquesta terra siga cada dia més acollidora, feminista, ecologista, innovadora i orgullosa, veritables senyes d'identitat del caràcter valencià. Gràcies, i feliç 9 d’Octubre!
