CASTELLÓ. Entre els primers xiulets de les locomotores i l'arribada de l'electricitat; la ciutat de Castelló, que en aquells dies donava recer a unes 20.000 persones, va viure la seua particular època d'esplendor entre els segles XIX i XX. Enmig de la voràgine de transformació que va suposar la coneguda com Belle Époque a Europa, a la ja capital de província va arribar el tren a Barcelona per a connectar-la amb el continent. Per eixa via, al costat de la construcció dels primers dics del port i la posada en marxa dels primers vehicles de motor, l'economia castellonenca va entrar en auge. La ceràmica i la taronja, modus vivendi, de la zona fins hui dia, van començar a exportar-se i, a conseqüència, els diners van entrar en l'urbs. Va ser època de grans construccions, com el pantà de María Cristina, el Teatre Principal, la plaça de bous o el Casino Antic.
En el marc de la 27a edició de les Jornades de Cultura Popular, l'Institut d'Etnografia i Cultura Popular de Castelló, juntament amb l'Ajuntament de la ciutat, organitza l'exposició 'Castelló Entre Segles (1868-1932)' des d'aquest dissabte i fins al pròxim 15 de desembre en el Museu d'Etnologia. La cuidada mostra ensenya a través de material original i arxivat - de fotografies a maniquins vestits amb roba de l'època - com van transcórrer aquells anys de prosperitat en la localitat. En l'exposició, l'espectador viatja en el temps i pren consciència dels canvis socials i econòmics; mentre fa memòria de la forma de vida, les infraestructures o les companyies que van revolucionar una ciutat el llegat de la qual seria incomprensible sense elles. L'equip de l'institut, format per Vicent Ginés, José María Rambla, Paquita Roca, Fina Irún, Elena Balado, Inmaculada Puig, Juanjo Trilles, Eloy Abadía i Miguel Ángel Mulet atén a Castellón Plaza durant el muntatge al mateix espai.
Una època de transformació
"L'electricitat i el ferrocarril van moure a Castelló", apunta Ginés, responsable de la part fotogràfica. "A partir d'ací i del nou port va vindre el comerç cap a l'estranger de la taronja i el taulell". Les noves formes de transport van anar de la mà amb un canvi social que "va elevar a la dona en els escalons socials i la va portar fins a aconseguir el dret a vot [en 1931]". En aquest sentit, entre els documents que presenta la mostra es troba la imatge de la primera persona vacunada a la ciutat, que va ser una dona, Matilde Gil Ballester en 1885. A més de les fotografies, l'exposició crea escenes de la vida quotidiana, com a dones treballant en un dels tants magatzems de taronges repartits pels llavors afores del municipi. "Cada any fem recreacions segons la temàtica i aquest hem decidit retre homenatge al treball de l'època", assenyala Roca, encarregada de les escenes i les vestimentes originals amb les quals s'abillen els maniquins.
