SANT MATEU. La imatge, i en concret la fotografia, ha sigut una peça important a l'hora de què la societat dibuixe la seua visió del món i de constatar la seua evolució. Captar eixos fragments de vida, eixos instants per al record ha sigut un desig necessari que s'ha anat desenvolupant, potser, des que els humans de la prehistòria van 'retratar' en les parets de les coves les seues experiències diàries, els seus quefers. Un art, denominat rupestre, que amb les seues pinzellades ens ha permés descobrir una part dels costums d'aquells homes i dones que vivien ara fa més de 10.000 anys. 

En l'època actual, l'art de la fotografia, ja siga el seu vessant periodística, documental o artística, reflexa i plasma moments que formaran part, a partir d'eixe instant, de la memòria col·lectiva. Dins d'aquest àmbit, es troba la fotografia social, modalitat que treballa Arantxa Ripollés a Sant Mateu, que va encetar la seua carrera en solitari com a fotògrafa l'any 2021. Graduada en Comunicació Audiovisual, Arantxa treballava a una empresa de comunicació fins que "el cuquet de la fotografia va tornar a aparèixer", assegura. La raó és que la seua passió per aquest treball va nàixer de xicoteta durant l'època estival, quan compartia vivències "en els tios de Saragossa que regentaven un estudi de fotografia i vídeo i venien amb les seues càmeres al poble a passar l'estiu". 

Així, Arantxa explica que "Sant Mateu i la meua família, sempre seran el motiu pel qual m'he convertit en fotògrafa, són els dos pilars que han marcat la meua identitat com a professional i de marca sota el claim 'fotografia de l'interior', un motiu amb doble significat que fa un homenatge al poble i a les fotografies que naixen de dins meu". I és que Arantxa té clar que en els seus treballs pesa molt "l'aspecte humà, i el que pretenc és capturar l'essència de les persones, les emocions a través de la fotografia". Les bodes, batejos, comunions i fotos de família, embarassades o, inclús d'activitats organitzades per empreses, són la part central del seu treball, però sempre des d'un vessant en la qual "la gent entenga el valor de la part humana, a més del valor visual. Jo soc una persona molt empàtica i ho he traslladat al meu treball, el bon tracte és un valor molt important del meu treball". 

La fotògrafa de Sant Mateu no té un estudi físic, més bé li agrada apostar llocs relacionats amb les persones que sol·liciten la sessió fotogràfica com escenaris naturals, monuments o inclús la vivenda particular, en el cas que siguen fotos familiars. "El que intento és que les persones passen una estona divertida i amable i al mateix temps que s'emporten un record especial també visquen una experiència única, per a mi és un factor clau", explica.

Arantxa recorda que l'impuls d'obrir el seu negoci com a fotògrafa va sorgir durant la Covid, quan va compartir molts moments en els seus iaios i els va fer vàries sessions de fotos. "Ells no tenien molts records fotogràfics i veure el resultat els va fer feliços, va ser en aquell moment quan vaig pensar, jo vull crear eixe tipus de records, i que la gent, amb el pas del temps, recorde aquests moments vitals de la seua vida, mitjançant la fotografia, amb la mateixa emoció que ho van viure".

La fotografia documental i social és la que més treballa Arantxa, encara que també practica la fotografia corporativa, "això, sí, reforçant eixe factor humà", reivindica. Els seus clients són, normalment, de pobles de la comarca del Maestrat com Xert, Les Coves, Catí, Salzadella o Sant Mateu, arribant també a zones com Castelló, Vila-real o Benicàssim. 

La fotògrafa creu que el fet de viure a un poble, "on tot el món et coneix i sap qui eres, ajuda a connectar d'alguna manera entre professió i personalitat", assenyala, i "a més m'ha donat molta tranquii·litat estar ací". Per a Arantxa "treballar al poble és sinònim d'inspiració, ja que només cal observar l'entorn per a adonar-se que respirant naturalesa, tot flueix diferent. I perquè si alguna cosa he aprés amb la fotografia, és que no hi ha millor fons per a un record que aquell que se sent com a llar", conclou.