CASTELLÓ. Quan es parla d'arquitectura sorgeixen, sobretot, noms contemporanis com Norman Foster, David Chipperfield, Frank Gehry, Santiago Calatrava o, amb més història, com Le Corbusier i Gaudí. I si  la conversa es planteja sobre edificis emblemàtics, segur que el Guggenheim de Bilbao, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Torre Agbar de Barcelona o el City Hall de Londres, estan presents. Però al costa d'eixa línia arquitectònica, desenvolupada i pensada per a les ciutats, existeix una altra, treballada amb més calma, arrelada al medi rural i que defensa i recupera el patrimoni i reivindica la identitat del territori. 

Al seu front es solen trobar jóvens que assumeixen les tècniques de l'arquitectura vernàcle a l'hora de dissenyar la rehabilitació o la restauració d'habitatges i patrimoni de la zona, i que també saben combinar amb procediments més avantguardistes. Lledó Molinos i Francisco Campillo integren Projecte Filigranna, un estudi d'arquitectura ubicat a Cinctorres dedicat, també, a l'interiorisme i el disseny i que treballa baix aquests paràmetres. Enguany és el 10 aniversari de la marca, encara que ja el 2013 van començar a treballar en projectes. No tenien pensat fixar la seua residència a Cinctorres, però el destí els ho tenia preparat. "Ens vam quedar sense feina a València, i vam pensar passar un temps ací, a Cinctorres, el poble de la meua famíli", diu Lledó, "per a després anar a l'estranger, però, a poc a poc, van anant sorgint treballs al poble i per a gent coneguda i vam decidir, quedar-nos", comenta Lledó. 

"La decisió va ser tot un encert", assenyala Lledó, qui explica que "van començar a fer-nos encàrrecs i el boca-orella va possibilitar la consolidació del projecte", conclou. No se'n penedeixen, ja que "la qualitat de vida del medi rural és millor que a la ciutat, ja que encara que a l'hora de treballar l'exigència és la mateixa, és veritat que hi ha avantatges com que els desplaçaments són més curts i no tenim eixes pèrdues de temps que hi ha a les ciutats a l'hora d'aparcar el cotxe, i tenim un entorn més tranquil que permet una millor conciliació familiar", assegura Francisco Campillo. 

La filosofia de treball de Projecte Filigranna és una manera de posar en valor el patrimoni i la cultura de la comarca dels Ports i de les veïnes, com la del Maestrat o la zona de Terol, que limita amb la província de Castelló. Així, els seus treballs són respectuosos amb la tradició constructiva de la comarca i coherents amb el concepte de sostenibilitat, per això utilitzen materials naturals per a les seues obres, com poden ser la fusta, la pedra, la calç o el fang cuit en gran part dels seus projectes.

Una gran part del seu treball se centra en el sector privat i en la rehabilitació d'habitatges als pobles d'interior, amb un contacte més proper amb el client, assegura Lledó, "i que en els darrers anys han tingut un boom després de la pandèmia, ja que molta gent s'ha decidit a vindre a viure o reformar la casa del poble com a segon habitatge". No obstant això, una parcel·la en la qual també incideixen és en el sector públic, on han participat en la restauració de diferents elements patrimonials. Entre ells destaca la recuperació del mur de contenció de l'entrada principal de la ciutat romana de Lesera, ubicada a Forcall, o la restauració i la posada en valor del Castell d'Olocau del Rei, a més de la restauració de la Caseta Neolítica del Museu de la Valltorta, una reproducció de les que existien en aquella època. En aquest àmbit, Lledó i Francisco també expliquen que estan especialitzats en la catalogació i la restauració del patrimoni de pedra en sec. 

En l'actualitat, Projecte Filigranna es troba immers, entre altres, en l'execució de la nova seu de l'Ajuntament de Cinctorres i en el disseny del projecte de transformació d'una antiga nau agrícola de Cinctorres en un estudi d'art i un habitatge, una vegada ja executada l'obra del nou edifici de Veramundi a Castelló de la Plana, a la plaça Santa Clara.

La firma dels Ports aposta per una arquitectura descentralitzada, arrelada i conscient feta des del món rural i inspirada en el territori. "Ara vivim a Cinctorres vora 50 persones més que quan vam arribar en un poble que, com tots en el medi rural, té ramaderia i agricultura, però en l'actualitat hi ha molta diversitat d'oficis i treballs", comenten els dos arquitectes, que cada vegada tenen més clar mantindre la seua activitat al medi rural i aconseguir una vida més equilibrada. 

________

BOLETÍN DE EMPRESAS E INNOVACIÓN.

Toda la información empresarial de Castellón, concentrada en un único correo semanal para seguir la actualidad sin perder tiempo. Suscríbete gratis al boletín aquí.