CASTELLÓ. Diuen que baixà de l’escenari per tallar-li el bigoti a un general de la Revolució Mexicana. Diuen que a Pancho Villa li va arrancar els botons de l’uniforme d’una estirada. Diuen, també, que un collar de maragdes va estar a punt de portar-la davant la justícia. De Maria Conesa (més coneguda pel nom artístic de La Gatita Blanca) s’han contat tantes anècdotes i aventures que ningú sap on acaba la dona real i on comença la llegenda de l’artista.
Per això, la revista Saó li dedica el quadern del número 527 i el presenta a Castelló no sòls per recordar a la tiple més universal, sinó també per qüestionar-nos qui era, de veritat, la dona que hi havia darrere de La Gatita Blanca. La presentació tindrà lloc el dimecres 18 de novembre, a les 18.30 h, a la llibreria Fòrum Babel. Hi intervindran Vicent Boscà, director de la revista Saó; Fàtima Agut Clausell, filòloga i investigadora de les artistes castellonenques; i Paula Moliner Brau, historiadora de l’art i coordinadora del quadern.
Una vinarossenca a l’altra banda de l’Atlàntic
Dorotea Gloria Conesa Redó va nàixer a Vinaròs el 1893 i va pujar als escenaris de ben menuda amb la seua germana Teresa. Van passar per Barcelona i pels cafès-concert del Paral·lel, fins que l’assassinat de Teresa a l’Edén Concert, el 1906, va trencar la carrera de les dues. Tot i això, Maria va continuar actuant. El 1907 va desembarcar a l’Havana i després a Ciutat de Mèxic, amb només quinze anys, i allà li esperaven set dècades de glòria. El seu nom artístic el va rebre d’una sarsuela, La gatita blanca. Mèxic la va coronar com «la tiple de la Revolución» i va acabar convertint-se en una icona de la nació. Va faltar a Ciutat de Mèxic l’any 1978.
Cinc mirades analitzen la figura de la tiple còmica
El quadern, coordinat per Paula Moliner Brau, arreplega cinc textos que es completen entre ells:
- Fàtima Agut Clausell situa Conesa entre les «oblidades de les arts escèniques castellonenques», al costat d’Elena Sanz, Hermínia Gómez, Carmen Tur i Encarnación Mus: dones amb carreres internacionals que la història ha deixat a l’ombra.
- Javier Barreiro, un dels primers investigadors del món de les varietats a Espanya, reconstrueix el naixement del cuplet i del «gènere ínfim» a partir de la infantesa artística de les germanes Conesa.
- Gloria G. Durán llegeix la tiple com un cas de dona moderna, una artista que traspassa la quarta paret, baixa al pati de butaques i es fa càrrec de la seua pròpia vida. Paula Moliner Brau segueix Conesa fins a la gran pantalla i l’Època d’Or del cinema mexicà, i la situa entre els exiliats espanyols de la Guerra Civil. Hi destaca, entre altres troballes, que el seu germà Manuel va fer carrera a Hollywood com a Manuel París.
- Sebastià Redó Miralles, des de Vinaròs, obri la seua col·lecció de postals, discs i fotografies per explicar com el col·leccionisme ha preservat la imatge de la diva i ha aportat documents inèdits sobre la seua família i la seua casa natal.
El quadern, il·lustrat per postals i cartelleria d’època, no pretén desmentir el mite de la diva. Més aviat proposa llegir-lo a contrallum i tornar a l’artista que hi ha rere La Gatita Blanca: Maria Conesa Redó.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
