Aquest és un extracte de l'article inèdit inclòs en el llibret oficial de la Gaiata 4 L'Armelar per a les Festes de la Magdalena de 2025. Aquest any, rendeix homenatge a la Romeria de les Canyes de Castelló (BIC).

CASTELLÓ. 'Anar a la Romeria no és, tan sols, anar de festa; és deure que manifesta orgull de genealogia'. El Pregó de Castelló obri amb rigorosa puntualitat les Festes de la Magdalena, en honor a la fundació de la ciutat, cada tercer dissabte de Quaresma. Els reveladors versos de Bernat Artola entronquen el sentiment primigeni d'una societat, la castellonenca, cap a uns orígens i un sentit de pertinença sobre una terra que va ser guanyada; i és treballada i celebrada periòdicament. La llar estira amb força del cor per a fer-lo tornar on la seua llum va començar a projectar-se per primera vegada. Per als ciutadans de Castelló, el far resideix en una ermita de parets polides, campanes repicant i que presideix un castell vell, vestigi d'un poble fill de la relació entre la pedra de la muntanya i l'aigua de la mar. Atrets pel seu principi i en reconeixement de la seua ascendència, els castellonencs desfan i refan en el seu dia gran, el camí traçat pels seus avantpassats per primera vegada en 1252; del turó de la Magdalena al pla de la Plana, per 650 ocasions aquest any 2025.

En aquest sentit, el recorregut de la peregrinació naix del final, per a honrar el principi. La plaça Major de Castelló, epicentre de l'activitat de l'urbs, actua com a nexe de reunió i suposa el punt d'inici de la rogativa amb la primera llum del dia. Beneïda la comitiva a l'interior de la Cocatedral de Santa Maria, la ruta condueix amb celeritat cap als afores de la ciutat. Amb el sol ja distingit en l'horitzó si el dia acompanya, la Mare de Déu del Lledó observa des de la seua basílica al poble emprendre el seu viatge cap a l'interior, entre horts i bancals, pel camí del Caminàs. Després de travessar el riu Sec, els romers superen ara per damunt la carretera autonòmica a Benicàssim per a albirar l'ermita de Sant Roc de Canet, on reposen forces per a l'última fase de la travessia. A partir d'aquest moment, el terreny comença a guanyar altura i s'albira al fons, elevat, l'ermitori de la Magdalena, que saluda de nou als seus descendents i es rendeix al seu homenatge.

Del ritual íntim al fenomen de masses

La Romeria de les Canyes recorda el privilegi del trasllat concedit el 8 de setembre de 1251 pel rei Jaume I a Ximén Pérez d'Arenós, permetent el desplaçament dels habitants del castell a qualsevol lloc del terme. La reubicació va ocórrer el tercer dissabte de Quaresma. La primera peregrinació al revés es documenta en 1375 amb caràcter religiós, com a ritual de penitència per a demanar bons temps. La rogativa es manté fins al segle XVIII, quan es consolida com a celebració popular i adopta elements com les gaiates i la Tornà. Amb el temps, es secularitza i esdevé un acte cívic que recupera la memòria del primer trasllat. Els documents de Diago (1613) i Llorens Clavell (1730) descriuen la processó i la seua composició. A més de la reconstrucció de l'ermita, els textos detallen la participació de tots els estaments socials, des del clergat fins a les autoritats, i la celebració d'una missa amb almoina als pobres. Amb el temps, el festeig ha evolucionat, especialment en la seua part eclesiàstica.

• La multitud de romers creua el pont sobre l'AP-7 - Foto: Carlos Pascual

La rogativa comença des de la plaça Major amb la relíquia de Santa Maria Magdalena, portada pel sagristà de la Cocatedral amb la creu i per Rata Grossa, un xiquet vestit de blanc i negre amb un fanalet encés. La policia municipal obri el grup civil, seguit de dolçainers i tabaleters, guardes de camp, heralds, les madrines, dames i reines de les festes. La Junta de Festes i la Banda Municipal tanquen el seguici amb el Rotllo i canya. La canya vertebra l'essència del poble. Originàriament, ajudava els primers pobladors a guiar-se en el descens nocturn cap al pla. Introduïda en 1852, l'Ajuntament reparteix hui dia més de 25.000 exemplars encintats amb un llaç verd cada any. A les 7.30, la campana Vicent repica des de la torre campanar del Fadrí anunciant el dia gran. La despertà, amb pòlvora i música tradicional, convoca als ciutadans. A les 8.00, els romers reben la benedicció a la Cocatedral, i a les 8.30, la processó parteix cap a l'ermita. La comitiva recorre el carrer Colón fins a la via Major i travessa la plaça del Toll (hui Maria Agustina), on els guardes de camp disparen salves.

Un poble arrelat a la seua terra

La romeria segueix per l'avinguda Caputxins i abandona la ciutat al Primer Molí. Travessa el riu Sec i la carretera a Benicàssim, albirant l'ermita de Sant Roc de Canet, on els romers es detenen per esmorzar. El recorregut passa per les partides de Castelló, parcel·les regades que sostenen l'agricultura local. Els nuclis històrics s'han vertebrat al voltant de huit ermites rurals i una urbana. Entre elles, la capella dedicada a Santa Maria Magdalena ocupa un lloc especial al cor castellonenc. Amb el temps, la peregrinació ha evolucionat d'un acte religiós a una festa multitudinària. El 3 de març de 2024, la 649a edició va reunir 165.000 persones malgrat el fort vent, i l'any anterior, amb bon oratge, el rècord assolí els 185.000 romers. La Romeria de les Canyes és l'eix central de les Festes de la Magdalena. El 3 de març de 2017, va ser declarada Bé d'Interés Cultural (BIC) Immaterial per la Generalitat Valenciana. El 13 de febrer de 2024, la Desfilada de Gaiates es va incorporar al mateix reconeixement com a símbol de la identitat de Castelló.

• Arribada dels romers a l'ermita, al so de la dolçaina i el tabalet - Foto: Carlos Pascual

A mitjan matí, els romers descansen i esmorzen a l'ermita de Sant Roc de Canet. En les taules, es degusten figues, ximos i coques de tomaca. A les 11.00, la comitiva reprén la ruta per un camí ascendent fins a la carretera N-340, travessant-la a peu cap a les muntanyes. L'ermita de la Magdalena es fa visible, blanca i neta, coronada pel castell. Als peus del pujol, la multitud forma una falda verda. L'ascens final, tot i ser curt, sembla interminable. La relíquia es resguarda dins l'ermita mentre fora ressona la mascletà. La missa en honor a la santa marca el moment culminant de la jornada. A la falda de la muntanya, els romers gaudeixen dels tradicionals rotllos i la paella monumental. Finalitzada la visita a la pedra de la Sang del Moro, comença el retorn o Tornà cap a la ciutat, recordant un any més la història i identitat d'un poble arrelat a la seua terra. El tercer diumenge de Quaresma suposa una introspecció per al poble castellonenc, que torna al seu origen per a venerar una essència única i vetusta, erigida per generacions i fundada en la seua terra.