CULTURA

Lara i Anna (L'arannà): "La música tradicional i l'electrònica realment casen molt bé i des d'un lloc natural"

El grup estrena el seu nou espectacle en el Ultrasons de l'Alcora

Suscríbe al canal de whatsapp

Suscríbete al canal de Whatsapp

Siempre al día de las últimas noticias

Suscríbe nuestro newsletter

Suscríbete nuestro newsletter

Siempre al día de las últimas noticias

CASTELLÓ. El duet L’arannà, format per l’eivissenca Lara Magrinyà i la catalana Anna Sala, presenta avui a l’Alcora el seu nou espectacle, ‘Turmarí’, una proposta que dona una volta contemporània a la música tradicional de part de les illes Balears. A partir d’una base d’electrònica experimental, les artistes posen en diàleg sintetitzadors i teclats amb instruments populars com les castanyoles, el tambor o la flaüta pitiüsa, tot creant un univers sonor propi i suggeridor. Amb una posada en escena cuidada i un treball visual i gestual inspirat en el ball pagés, L’arannà explora les arrels per reinventar-les des del present.

La sempre atrevida programació d’Ultrasons possibilita esta oportunitat de veure a l'Alcora una proposta d'allò més interessant, elaborada i seriosa. L’arannà arriba després de l'estupenda recepció que han tingut recentment a la Fira Mediterrània i amb algun premi ja a les seues prestatgeries com el Miquel Martí i Pol del certamen Terra i Cultura 2024 a millor poesia musicada per ‘Flor negra’, que adapta un relat de Mercè Rodoreda. Tant Anna com Lara no poden ocultar la seua satisfacció per fer el seu primer concert al País Valencià i ho fan disposades a conquerir nous públics i a reivindicar la vitalitat de la música popular com a espai de creació i d’experimentació.

-Què ens heu preparat en este nou espectacle que s'estrena a l'Alcora?

-Lara: Amb ‘Turmarí’, es diu així l’espectacle, el que volíem era aportar una mirada personal i contemporània sobre la música tradicional d’Eivissa i Formentera. Ho fem a partir del nostre estil, que podríem ubicar en una mena d’electrònica experimental. Hem volgut posar a treballar en condició d’igualtat sintetitzadors i teclats amb instruments tradicionals de les Pitiüses com les castanyoles, el tambor, l'espasí o la flaüta.
Anna: Este vincle el fem també amb la roba que ens ha fet la dissenyadora eivissenca Delbes, i amb tota la gestualitat que s’emmiralla en la del ball pagés. Sobretot, però, pensem que és un espectacle per gaudir de la música popular a través d’una proposta personal on hem volgut abocar les nostres inquietuds.

-Hi ha hagut molta faena a fer abans d'arribar al vostre primer concert al País Valencià?

-Anna: D’una banda, tenim la sensació que tot va molt de pressa, però la veritat és que ja fa una colla d’anys que vam engegar el projecte de L’arannà i que de mica en mica anem fent passets endavant a la nostra trajectòria. La setmana passada vam estrenar ‘Turmarí’ a la Fira Mediterrània i va ser també un moment molt important, i poder fer l’estrena ara al País Valencià a l’Ultrasons també ho entenem com una fita significativa en el nostre procés. Per nosaltres, que som un projecte amb un peu a Eivissa i l’altre a Catalunya, poder tocar al País Valencià és l’oportunitat d’arribar a un nou públic. També ho volem viure des de la normalitat que hauria de ser que els projectes artístics fets a casa nostra puguin mostrar-se amb quotidianitat en qualsevol dels territoris de parla catalana. Segurament, en el camp de la música es dona amb més facilitat.

-Què es necessita per a transformar en música contemporània la música tradicional de la vostra terra?

-Lara: Sobretot, ganes d’experimentar i provar coses sense por. Al final, quan fas música, com passa amb altres llenguatges, el que fas és posar els recursos que tens a disposició d’una idea creativa. Durant anys, en este procés creatiu s’havien deixat de banda els elements de la música popular per raons diverses. Per sort, ja fa temps que hi ha un seguit d’artistes per als quals estes eines són tan vàlides com qualssevol altres per fer creacions contemporànies. Això, a la nostra manera i des de les nostres inquietuds i bagatge, és el que hem volgut fer nosaltres. I fent-ho, de fet, hem trobat que la música tradicional i l’electrònica realment casen molt bé i des d’un lloc molt natural.

-Com definiríeu el cant redoblat? I com és que està agradant tant el treball que esteu fent amb este estil de música?

-Lara: El cant redoblat és una manera de cantar d’Eivissa i Formentera que, en l’aspecte tècnic, consisteix a fer una mena de trinos amb la laringe al final de les frases per ornamentar el cant monòdic. El sol cantar una persona, el cantador, acompanyada d’un tambor. Si està agradant o no és una cosa que pertoca als altres de dir, però sí que creiem que el cant redoblat desperta curiositat i apel·la directament a l’espectador perquè és una forma de cantar molt única i prou desconeguda. A nosaltres, quan la vam descobrir, ens va impressionar, també.

-D'on va eixir la iniciativa d'ajuntar-vos les dos i embarcar-vos en el projecte de L'arannà?

-Anna: Totes dues vam coincidir a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on vam estudiar el superior de piano clàssic. Ja allà vam començar a comentar que ens agradaria fer cançons juntes, i un cop acabada la carrera, mica en mica vam anar donant forma al duet. Primer, com tots, fent cançons d’altres i posant música a lletres de l’escriptor Toni Sala, i més endavant vam començar a plantejar el nostre primer espectacle, ‘La salamandra’, amb el qual vam dur a la música contes de Mercè Rodoreda i que vam publicar com a disc el maig de 2024.

-Com encaixa el treball que feu amb la situació actual que es viu a Eivissa i Formentera on la cosa local està molt desdibuixada pel turisme massificat?

-Anna: De partida, el nostre interés neix d’una qüestió purament musical. Però, certament, quan decideixes fer un disc sobre les Pitiüses, no pots evitar que la situació que s’hi viu et travesse i al disc hi ha cançons que parlen de qüestions com l’habitatge o la situació de la Podarcis pityusensis, una sargantana endèmica que ara mateix està en perill d’extinció.
Lara: La meua història personal també està marcada per això. Jo soc nascuda a Eivissa, però els meus pares no són eivissencs i he pogut experimentar com hi ha una part gran de l’illa que viu d'esquena a la cosa local. El món de la cultura popular, per exemple, no el descobreixo fins a força tard. Tot i créixer a l’illa, no havia sentit cantar redoblat mai fins que vaig anar a veure unes caramelles de Nadal amb l’Anna fa uns anys i vam començar a investigar.

-Què hi ha en agenda després del vostre pas per l'Alcora?

-Anna: Doncs, ara tenim ganes de fer concerts i de posar-nos a treballar, també, en l’enregistrament del disc. Així, a curt termini, al novembre serem a la Fira B! a Palma; a la festa major de Porrera (Priorat); tornarem al País Valencià per tocar al Trovam! i passarem pel Càntut de Cassà de la Selva.

Recibe toda la actualidad
Castellón Plaza

Recibe toda la actualidad de Castellón Plaza en tu correo