CASTELLÓ. Des que va morir Manel Garcia i Grau (Benicarló 1962-Castelló 2006) s'han anat succeint diferents moments per a recordar-lo. I just ara arriba un més amb la publicació d'un llibre que busca no sols fer un recorregut per la seua trajectòria poètica sinó que plasma la seua biografia i el seu estudi i defensa del valencià. Josep San Abdón, el seu “company de tota la vida”, és la persona que signa aquest vast treball al qual li ha dedicat quasi un lustre i en el qual desgrana cada pas, cada publicació, cada estudi, cada presentació i cada trobada amb els amics lletraferits que va viure el benicarlando fins que ens va deixar.

‘Manel Garcia Grau. El poeta de la dignitat’ és el títol d'aquesta obra que publica Onada Edicions, l'editorial que és qui encarrega a San Abdón el projecte, i que es presentarà a Castelló una vegada passe l'estiu de la mà del propi l'autor i de l'escriptor Vicent Usó.

Un dels eixos d'aquesta biografia és la necessitat de ressaltar la importància de la paraula per a Garcia Grau. “Per a ell la paraula és l'instrument que ens fa humans i és també el símbol més important de la seua poesia”, relata San Abdón, qui afig que “qui l’ha llegit sap que disposava d'un compromís amb el seu entorn molt ferri i que es percep en la seua poesia”. Eixe deure, eixa voluntat de responsabilitat, ja s'observa quan un obri ‘La Mordassa’. Qualsevol extracte triat d'aquest poemari dona una galtada de realitat al lector de hui dia perquè els seus versos estan més vigents que mai i la denúncia que llança en les seues fulles podria recitar-se en qualsevol punt del País Valencià amb la mateixa ràbia amb la qual es va llegir per primera vegada en 2003.

Més que un escriptor excel·lent

A més, amb este nou llibre que s'acaba de publicar, Josep San Abdón ens mostra la part més personal del poeta “i les seues moltes qualitats. Era una persona molt generosa, molt afectuosa i molt simpàtica. He intentat descriure com assumia amb entusiasme qualsevol petició o favor que se li demanava. Sempre contestava que sí, i sempre estava en primera fila quan li reclamaves qualsevol cosa”.

L'autor d'aquesta biografia de Garcia Grau comparteix la creença que els seus lectors fan quan afirmen que estava cridat a marcar una època. “De fet, d'alguna manera ho va fer. Però mai sabrem fins a on podria haver arribat Manel. El seu últim llibre, ‘Constants vitals’, és impressionant. Parla de la seua família, dels seus avantpassats, de la seua malaltia… Era molt jove quan va morir i mai podrem coneixer què haguera ocorregut amb la seua poesia si això no haguera succeït, fins a on hauria arribat. No era només un escriptor excel·lent, era molt més que això”.

I així és, era molt més que això. Manel era poeta, professor, activista, ciutadà crític. La seua vida a tindre múltiples facetes i totes elles es reivindiquen en l'obra de San Abdon. El llibre s’enceta amb la infantesa, joventut i vida familiar del protagonista. A continuació, s'analitza la carrera literària del de Benicarló, la qual es consolida als anys noranta amb premis poètics com el Miguel Hernández de la Generalitat, el Benvingut Oliver, el Ciutat de Vila-real, el Vicent Andrés Estellés, l’Ausiàs March o el darrer Premi de Poesia Ciutat de València. “Els versos de Garcia Grau són compromesos amb la cultura i la llengua, també amb la dignitat de les persones i els drets humans”.

De la biografia als poemes

San Abdon explica que en la part en la qual duu a terme l'aproximació biogràfica relata els primers anys a Benicarló, quan comença a escriure. “Ho fa en castellà perquè en aquell moment no s'ensenyava valencià en el col·legi. És llavors quan participa en revistes i tertúlies per primera vegada”. Més tard, en la universitat, comença la seua relació amb companys com Pasqual Mas, Adolf Piquer, Marisol González, Leandre Escamilla o Javier Vellón. “S'endinsa ja en l'ambient literari, de l'escriptura. I comença a estudiar el valencià. En la seua etapa com a professor a València descobreix els autors en llengua catalana, i és en eixe moment quan ell fa el canvi d'idioma”.

Per a escriure aquest llibre, San Abdon no sols ha parlat amb alumnes de Manel de l'IES Penyagolosa, companys de treball i d'escriptura sinó que ha repassat tots els poemaris de Garcia Grau, la seua tesi, les seues ressenyes literàries i molta de la correspondència que mantenia amb altres autors i amics. El llibre es tanca amb un annex meravellós i molt complet de fotografies.

Amb tot, aquest llibre no és sinó una altra excusa per a tornar a recordar al que per a molts és el poeta més destacat de la seua generació, una eina en la qual es desgrana l'amor que sentia Manel pel seu país i per la seua llengua.