CASTELLÓ. La memòria històrica i la reivindicació de la justícia centren ‘Puig Antich, cas obert’, l’obra escrita per la dramaturga i guionista Mercè Sarrias, coneguda també per la seua trajectòria en sèries de televisió tan populars com ‘Plats bruts’, ‘El cor de la ciutat’, ‘Merlí’ o ‘Porca Misèria’. Produïda per la companyia La Dramática Producciones a partir de la investigació periodística sobre l’intent de reobrir el judici de Salvador Puig Antich l’any 2002, l’obra inaugura aquest divendres la Mostra de Teatre Reclam amb una representació a les 19.30 hores al Paranimf de la Universitat Jaume I. Castellón Plaza ha entrevistat Sarrias, qui explica com a través de les proves qüestionades, els testimonis i les irregularitats del procés recupera un episodi clau de la repressió franquista i planteja una reflexió sobre la memòria democràtica i la justícia que continua vigent en l’actualitat.
-La teua proposta teatral es basa en el llibre de Jordi Panyà. En què consisteix aquesta investigació?
-El llibre és un text periodístic que recull la investigació sobre l’intent d’un grup d’advocats de reobrir el judici de Puig Antich l’any 2002 perquè se’n declarara la nul·litat. El periodista va entrevistar els advocats que ho van intentar, encara que no ho van aconseguir, i ens detalla el procés que van dur a terme junt a altres testimonis. A més, explica qui era Puig Antich. Però el seu objectiu principal és recopilar les proves que es van falsificar, els falsos testimonis, les irregularitats que es van cometre, els errors en l’autòpsia i els elements que van demostrar que alguna cosa havia funcionat malament. Tot això és el que recorre el llibre i el que jo he utilitzat per construir la dramatúrgia de l’espectacle.
-Com trasllades aquest treball a l’escenari?
-A l’obra hi ha tres temps. D’una banda, el temps de Puig Antich, quan passen els fets, que es narra des del present a través de les seues germanes, a qui vaig poder entrevistar. D’altra banda, hi ha la mirada actual sobre aquells esdeveniments. I, finalment, hi ha el temps de la investigació dels dos advocats, amb tots els testimonis que van anar trobant.
-Per què vas tindre la necessitat de treballar aquest text i convertir-lo en un espectacle teatral?
-La veritat és que m’ho van proposar. El llibre em semblava molt interessant, està superbé documentat i conté moltíssima informació. Quan em van plantejar el projecte, em va semblar molt xulo. El que va passar és un escàndol. Va ser un fet que va afectar molt la societat catalana d’aquell moment, i també l’espanyola, perquè van matar un noi jove i era evident que el judici estava ple de proves falsificades. Va ser una mena de venjança del dictador en els últims moments de la dictadura, una manera de mostrar-se fort matant algú. La història connecta molt amb l’actualitat, amb aquest esperit de revolta, si ho volem dir així, i amb la reivindicació d’una justícia justa.
La universitat és un lloc de debat i és un espai on es pot parlar d’aquestes qüestions i recordar-les
-Em sembla especialment interessant traslladar aquest llibre al teatre perquè puga representar-se en diferents espais, però sobretot perquè arribe a la universitat.
-Sí, perquè la universitat és un lloc de debat i és un espai on es pot parlar d’aquestes qüestions i recordar-les. La memòria històrica és molt important i ens estem oblidant de moltes coses. A més, el franquisme és un tema que apareix molt tard quan estudies i que moltes vegades es passa de llarg. Per això, tornar a posar tot això damunt la taula em sembla molt bé. Fer-ho a la universitat és necessari.
-En aquest cas no es tracta només de recuperar la figura de Puig Antich. També hi ha una qüestió de desconeixement. No sé quina part de l’estudiantat sap qui era...
-No en tinc ni idea. L’obra s’ha representat a la Model i et puc contar que moltes persones eixien molt commocionades. Quan acabava l’espectacle, hi havia qui no s’alçava de la cadira. Es quedava allí, clavat. Era molt impactant. Emocionalment, és un dels textos que he fet que més ha arribat al públic. La gent es quedava realment impressionada. I això que és un recorregut per proves i testimonis, amb un format molt periodístic.
-El text teatral també està publicat?
-Sí, el va publicar la Generalitat de Catalunya a Memorial Democràtic. És una manera que quede. No sé si arribarà a molta gent perquè les publicacions institucionals no solen tindre una distribució gaire àmplia.
-Dones classes de dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Com saps que una història mereix la pena treballar-la i convertir-la en una peça teatral?
-Depén sempre de la persona que ho vol fer i dels seus interessos en aquell moment de la vida. Si t’interessa la política, els temes socials o altres qüestions, això condiciona el que tries. En el fons, qualsevol adaptació depén del que a tu et crida l’atenció i del que vols adaptar. I com ho sé? Perquè té impacte emocional, perquè m’emociona a mi, perquè m’interessa.
La memòria històrica és molt important i ens estem oblidant de moltes coses
-Els teus alumnes són molt diferents dels que tenies fa uns anys? Ho dic pel pes que té ara l’audiovisual i pels referents de la gent jove, que potser estan més vinculats a l’audiovisual que al teatre. Ho perceps a classe?
-Jo done classes a alumnes de dramatúrgia. És una assignatura que, en realitat, fa d’enllaç amb l’audiovisual. Són gent molt interessant, molt treballadora i molt diversa. De veritat, m’interessa molt la gent jove i el seu temps. Hi ha anys en què els grups s’interessen molt pel terror; altres anys, per altres temes. Si estudies escriptura, o t’hi dediques al cent per cent o no té sentit treballar en aquest àmbit. No et sabria dir si són molt diferents dels d’abans.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
