CASTELLÓ. Amb motiu de l’exposició L’art d’editar, que es pot vore fins a l’11 de febrer al Mucbe-Centro Cultural Convent de Sant Francesc de Benicarló, conversem amb Sergi Cambrils, dissenyador de portades i membre de l’equip d’Onada Edicions. Arrelada al Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre, Onada s’ha consolidat com un projecte cultural compromés amb el territori, la llengua i la promoció de la lectura, apostant tant pels autors locals com per la literatura catalana en totes les seues formes. A través d’aquesta exposició, Sergi mostra el seu treball com a dissenyador editorial i convida el públic a descobrir tot el procés creatiu que s’amaga darrere de les cobertes dels llibres, així com la importància del disseny en la construcció d’un projecte editorial amb identitat pròpia.

-Què es pot vore en l’exposició?
-A més del meu treball, s’ha volgut donar visibilitat a l’editorial Onada i als 25 anys que fa que existeix. Jo porte quasi cinc anys a l’editorial. Hi vaig entrar com a autor, després de presentar un llibre de microrelats, i he acabat treballant amb ells, molt content. L’editorial em permet treballar en diferents àmbits, inclosa la part creativa. Jo vaig estudiar Belles Arts, eixa formació artística la porte dins, i el treball en l'editorial em permet desenrotllar eixes inquietuds. En general, és una exposició molt cuidada que mostra el meu treball, però que també ajuda a entendre millor què és el disseny editorial.

-Com heu organitzat l'exposició?
-Hi ha tres blocs. El primer presenta les cobertes. Expliquem el procés de creació des de el primer minut i permet vore les diferents col·leccions d’Onada, tant de narrativa com de poesia i teatre. Onada és una editorial generalista i, segons el tipus de llibre, fem. Tinc flexibilitat per crear cobertes atractives, xules i vistoses. El segon bloc és on es poden vore dos llibres meus il·lustrats i, per últim, es presenta una reflexió sobre el disseny de col·leccions, la coherència visual i les exposicions que han nascut a partir dels llibres. Aquest apartat amplia la perspectiva i mostra com el disseny editorial pot transcendir el paper i ocupar espais culturals.

-És una exposició només per a apassionats dels llibres?
-Qualsevol persona a qui li agraden els llibres pot vindre a l’exposició, però va més enllà, perquè intentem mostrar de la manera més didàctica possible com es fa una coberta. Jo pinte d’una forma tradicional, però també compte amb el suport de l’ordinador, que m’ajuda a treballar amb més rapidesa. I això, per exemple, ho mostrem pas a pas.

-Les portades de llibres que es poden vore a l’exposició van acompanyades d’una explicació. Per què ho heu detallat així?
-Ho vaig fer per a la gent que es dedica al disseny i al dibuix i que té passió per fer cobertes. Volia parlar de les característiques del procés creatiu. Mostrem la il·lustració de la coberta neta, sense títol ni res, i després hi ha uns aparadors on es veu completa. Així pots entendre perfectament el procés creatiu. Expliquem la tècnica utilitzada: si és una il·lustració feta amb boli, si és digital o una combinació de totes dues. Hi ha la coberta literal, amb allò que tens davant i res més, i hi ha la narrativa visual de la imatge, és a dir, allò que transmet el que veus.

-Com és el procés de fer una portada de llibre?
-Tot comença amb el coordinador, Òscar, i amb els editors. A vegades apareix un llibre del qual no saps res, però el primer que coneixes és el nom de l’autor i algunes dades del que es va a contar, encara que nosaltres tenim una carpeta amb tot el material del llibre. El que més m’interessa és llegir la sinopsi, però també alguns fragments del text i parlar amb l’autor directament. Amb ell intercanvie ja les primeres idees i li pregunte quina imatge té al cap per a la coberta, si té referències o nocions prèvies. Alguns ho tenen molt clar; altres, no. En funció d’això, propose si anem cap a una il·lustració, una pintura, una fotografia o un dibuix concret. Jo m’adapte depenent de l’autor. En general, tinc molta llibertat creativa.

-Què ha de tindre una portada per a ser bona?
-Les cobertes són el rostre del llibre. Hi ha molts tipus de cobertes. A Onada ens agrada apostar per donar rostre a la coberta quan es tracta de narrativa. En les llibreries o en les fires hi ha molts exemplars, i de tot tipus. Què et fa agafar este llibre o aquell? La portada atrau el lector i fa que, de tots els llibres, tingues un impuls a agafar-ne un o un altre. Una bona coberta ha de tindre equilibri: una imatge que t’invite a agafar el llibre. Un xiquet, per exemple, si està en una fira i li diuen que trie un llibre, ho fa per la coberta. És clau. No ha de ser massa embafadora ni tindre massa informació; ha d’estar ben compensada. També és molt important que funcione en format menut, com en un catàleg, on els llibres es veuen molt xicotets. Has de poder reconéixer una coberta encara que siga molt menuda.

-Com és la feina dins de l’editorial?
-Jo faig moltes tasques diferents a banda de dissenyar cobertes. Normalment, les editorials no tenen un il·lustrador fix. Fer cobertes és una part menuda del meu treball, això sí, una part que m’agrada molt. També treballe en projectes educatius, en donar visibilitat als llibres, en la cobertura de notícies, en preparar paquets o en la resta de la logística. Faig un poc de tot. És un dia a dia molt flexible. La clau del treball és tindre certa rapidesa, perquè no pots estar una setmana en una sola coberta. Si pots fer el que tens entre mans en un dia, millor que millor. Publiquem uns 60 llibres a l’any, i l’experiència fa que cada vegada sigues més ràpid i resolutiu.

-Quin paper té la intel·ligència artificial en el teu treball?
-La intel·ligència artificial és una nova disciplina que pot ajudar, i seria absurd renegar-ne. A mi no m’agrada utilitzar-la de manera absoluta, però sí com a complement. Per exemple, en una coberta necessitàvem un submarí de la Primera Guerra Mundial i, pels drets d’autor, no podíem utilitzar imatges directes. La IA em va ajudar a generar una proposta de referència. La clau és utilitzar-la bé perquè ningú note que s’ha fet servir. No es tracta d’enganyar, sinó de complementar l’originalitat. Jo la faig servir com a font de documentació o per a resoldre detalls concrets, mai com a solució gràfica completa. És com cuinar: alguns ingredients poden vindre de la IA, però la combinació final depén de tu. Quasi totes les cobertes estan fetes manualment; en algunes, la IA ha ajudat en algun detall molt puntual, com a font d’informació, però mai al 100 % com a solució gràfica.