CASTELLÓ. "Quan un joc ja no és al carrer mor, i amb ell, també mor el poble". Aquesta és una frase que l'actual president de la Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la Comunitat Valenciana, Ángel Gómez Navarro, va llançar al primer Congrés Internacional de Pic i Pala, Boli i Escampilla, que es va celebrar a Castelló de la Plana l'any 2009. Pot semblar una frase massa apocalíptica, però no menys certa. Jocs com les xapes, les bales o caniques i la trompa, són exemples d'entreteniments infantils, que quasi han desaparegut, a causa de l'evolució de la societat i la fisonomia de les ciutats, on el carrers (molts eren de terra) i les places, abans llocs de trobada, han deixat pas a les presses i als cotxes.
Un dels jocs amb més arrelament a la ciutat de Castelló és el boli-dali. Una pràctica amb similituds amb jocs ancestrals que es practicaven ja a Egipte o a l'antiga Grècia, segons estudis realitzats, i que a la capital de la Plana es jugava amb el boli, un trosset de branca de taronger amb punta als dos extrems i una paleta de fusta i que és una mostra "de l'enginy que s'havia de tindre per entretenir-se", explica Joan Josep Trilles, membre de la Federació de Colles de Castelló. El joc es va mantindre viu als carrers d'un Castelló que anava deixant enrere la seua tradició agrícola fins als inicis de la dècada dels 80, quan es jugava a les zones de la perifèria.
Conscients del significat dels jocs de carrer tradicionals i amb enyorança de la seua infantesa, un grup de castellonencs, encapçalat per l'enginyer industrial Javier Rodríguez Zunzarren, van tindre la iniciativa de recuperar el joc que havia quedat en l'oblit. Però com? Va ser en forma de Campionat Mundial de Boli. Zunzarren recorda que van quedar dues o tres vegades per a sopar i dissenyar la competició. "Entre els fundadors estaven Ricardo Gómez, que va fer el disseny del boli de taronger i la paleta de faig, Francisco Solsona, Ignacio Rodríguez, José Antonio Pradells, Ximo Andrés (primer arbitre), Francisco Carbó, Jesús Dolz, Cristóbal Bellés, entre d'altres", molts d'ells membres de colles emblemàtiques, que amb la col·laboració de Casimir Melià i Amat Bellés (disseny del logotip), van enllestir el reglament, que arreplegava per escrit la normativa que s'havia creat, de forma espontània, al carrer amb el pas dels anys.
Primers guanyadors del Campionat Mundial de Boli
Una paleta de fusta de 55 centímetres de llarg per 12 d'amplària i un tros de bastó rodó de 3 centímetres de diàmetre i 10 de llarg acabat en punta. I dos equips de quatre persones cadascun. Són tots els elements necessaris per a iniciar una partida. D'una manera molt resumida, l'essència del joc és intentar allunyar el més possible, a cops de paleta, el boli. I mentre un equip té el servei de llançament, l'equip rival ha d'intentar agafar el boli, empomar-lo.
El primer campionat es va celebrar durant la Magdalena de 1988 a l'andana del Passeig Ribalta amb el suport de la Junta de Festes presidida per Clemente Agost i baix el patrocini i l'organització de Piscinas Lica, empresa propietat de Zunzarren, qui recorda que la competició va nàixer l'any que ell mateix va impulsar el Congrés Mundial de Qualitat del Taulell, Qualicer. “La vida transcorre entre moments de treball i moments d'oci i d'acord amb eixa filosofia, que a mi m'ha agradat sempre, treballar intensament i celebrar-ho amb algun esdeveniment, i vaig pensar que el mundial de boli podia ser una bona idea, que a més, servia per a recuperar el carrer per al joc”, assenyala.
Quasi quatre dècades després, enguany se celebra la XXXV edició d'una competició que arriba amb molt bona salut, gràcies a l'esforç dels impulsors, a les persones participants i, sobretot, al treball de cadascuna de les colles que, baix el paraigües de la Federació de Colles de Castelló, no han deixat caure en l'oblit el Campionat Mundial de Boli. Conlloga Matapoll, Colla Xaloc i Colla Xupla Xarcos, que l'organitza des de l'any 2012, s'han rellevat en els darrers anys per a organitzar anualment (a exepció de la pandèmia) la que és ja una cita obligada en el calendari fester magdalener i que manté la filosofia dels seus inicis, de retrobament amb els jocs tradicionals i amb amics, tenint el carrer com a espai de joc. “És una manera de mantindre les tradicions que té com a característica principal el companyerisme i l'esportivitat entre jugadors i jugadores”, explica Paco Marmol, membre de la colla Xupla Xarcos.
- Semifinal Xupla Xarcos-Boli's Boys.
En l'edició de 2025 s'han inscrit 16 equips en la competició que ja han disputat les eliminatòries prèvies i que finalitzarà el darrer diumenge de Magdalena, 30 de març, amb la final que jugaran Doble Malta i Xupla Xarcos al parc dels Jocs Tradicionals, a la zona del segon molí, després d'haver eliminat en semifinals a Xaloc i Boli's Boys en semifinals. Una participació que, després de 35 edicions, no té res a envejar a la que es va donar en la primera edició que es va celebrar a l'andana del Passeig Ribalta i que va guanyar l'equip format per Carlos Meliá, José Manuel Regueira, José Antonio Montoliu i Alfonso González, denominat Sport-5, a pesar de la diferència en el valor dels premis.
En l'actualitat, el reconeixement als equips i jugadors arriba en forma de trofeus, mentre que en els inicis, el patrocini de Piscinas Lica, atorgava un caràcter més competitiu, on es jugava alguna cosa més que l'honor. En el primer any de competició, els campions s'emportaven 100.000 pessetes (600 euros) i el segon classificat, 50.000 pessetes (300 euros), una xifra que es va incrementar a 150.000 i 75.000 respectivament per a la segona edició. El valor d'aquests premis si s'aplicara l'increment del nivell de vida i de la inflació de tots aquests anys, podria arribar als 4.000 euros. “La idea era cridar l'atenció perquè hi haguera molta participació i un bon grapat de colles i grups d'amics es van inscriure durant eixos anys”, explica Rodríguez Zunzarren.
En aquest océs de recuperació del boli-dali que suposa la celebració anual del Campionat Mundial de Boli a la capital de la Plana, la major part dels equips participants han sigut i són de la ciutat de Castelló. No obstant això, en alguna ocasió s'ha comptat amb participació forastera, ja que aquest tipus de joc de carrer es juga a més indrets, inclús fora d'Espanya, encara que amb altres denominacions i matisos en el reglament. Joan Josep Trilles explica que per exemple a la comarca dels Ports, Almussafes, Benaguasil, Torrent, Gandia o Alaquàs es denomina pic i pala; a Girona o a Amposta, bèlit; a Vilassar i a Olot bòlit; a l'Alt Palància, escampilla; a la Vall d'Uixó i Moncofa, boli bala; i a Sant Mateu, dòlit. Però hi ha també variants d'aquest joc tradicional a llocs com Suïssa, on es denomina 'fiolet', o Italia, on pren el nom de 'il tirolo' o 'lipe' i 'lo s-cianco' a Verona.
La darrera participació d'un equip de fora de la ciutat es va produir l'edició de 2024, on van participar dos equips de Raiguero de Bonanza, una pedania de Oriola, on es practica un joc semblant que es denomina tranco i que es va recuperar ara fa 13 anys. Les relacions amb altres localitats gràcies a compartir l'esforç per recuperar i mantindre viu l'esperit dels jocs tradicionals és una constant. Paco Marmol, de la colla Xupla Xarcos, explica que “el temps que li dediques a l'organització del campionat també comporta la relació amb altres municipis on es practica el mateix joc o un de semblant. Nosaltres, per exemple, hem col·laborat amb l'Associació Tella que organitza un torneig de d+òlit a Sant Mateu i sempre anem a fer una exhibició a les festes”.
El patrocini de Piscinas Lica va arribar fins a principis del segle XXI. A partir d'eixe moment, va ser quan gràcies a la Federació de Colles, al Patronat Municipal d'Esports i als col·lectius que es van implicar per a organitzar, el campionat va tindre continuïtat. “T'ha d'agradar molt, perquè et lleva molt de temps de la teua vida privada, i encara que no siga una activitat gran, tens molts compromisos per assumir”, argumenta Paco Marmol. Cada any es gestiona la inscripció d'entre 80 y 100 persones per a competir, les quals, el darrer diumenge de festes de la Magdalena poden dir que tenen un títol de campió del món. Durant els 35 anys d'història del campionat hi ha hagut molts equips vencedors. Entre els que han guanyat més títols es troben Sargantana, Xupla Xarcos o Sport-5, mentre que en l'àmbit individual, Jesús García, intentarà enguany aconseguir el campionat número 12 de la seua carrera, a l'unir els campionats que ha aconseguit amb Sargantana i Xupla Xarcos.
Una de les primeres edicions al Parc Ribalta
Pas a pas, el campionat mundial de boli s'ha convertit en tot un referent de les Festes de la Magdalena, que va iniciar a disputar-se a l'andana central del Parc Ribalta l'any 1988 i des de 2010 es celebra al Parc dels Jocs Tradicionals, on hi ha un espai dedicat al boli-dali, una zona lúdica que té com a objectiu impulsar la recuperació de diversos jocs de carrer. Encara que la repercussió del mundial entre la societat no és tan gran de quan es jugava al centre de la ciutat, està plenament consolidat, i va creixent de manera progressiva.
Tant és així que a partir de la competició sénior, es va instaurar també una competició infantil que enguany arriba a la seua XVI edició, i que és fonamental per a mantindre viu l'esperit del boli. Desenes de xiquets i xiquetes es formen en aquest joc a través d'una competició en la qual participen les escoles i que s'organitza a través del Patronat d'Esports. En ella juga un paper molt important la tasca de mestres i monitors. El reglament ha sigut adaptat per a que el joc siga més dinàmic i també tinga una major seguetat. Les finals d'enguany es jugaran al pati del CEIP Isabel Ferrer, la vesprada del diumenge dia 30, on competiran vuit equips, Carles Salvador A, Tombatossals B, Isabel Ferrer A, Isabel Ferrer C, Fadrell B, Ripollés, Tocanassos i BIC.
Són 35 edicions del campionat mundial de boli, un camí llarg amb el que se ha aconseguit recuperar i consolidar la pràctica del joc.
