CASTELLÓ. L’any 1964 el règim del dictador Francisco Franco va llançar una campanya propagandística per commemorar els vint-i-cinc anys de pau. Sí, eixe personatge que va iniciar la Guerra Civil després d’encapçalar un colp militar contra el sistema polític democràtic de la II República.
Eixos vint-i-cinc anys comprenien des de 1939 fins a 1964, una etapa marcada per la persecució i la repressió de totes aquelles persones que molestaven al règim del dictador. Milers d’elles condemnades a mort després de judicis vergonyosos. Va ser un període marcat per la fam i per la pobresa derivada de la postguerra d’un conflicte bèl·lic provocat pel general colpista i els seus seguidors. Un període en què el poble espanyol no tenia pa per menjar. El culpable de tot allò era el dictador Francisco Franco, precisament el promotor de tota la parafernàlia d’actes dels vint-i-cinc anys de pau. Són les contradiccions de la història!
Sorprén que encara avui hi haja gent, a les xarxes socials o en converses quotidianes, que s’atrevisca a afirmar: «amb Franco es vivia millor». Qui sosté això hauria de llegir un poc d’història, només un poc. No és possible que eixes persones accepten un règim feixista que subordinava el paper de la dona a l’autoritat del marit o del pare. És viure millor quan et diuen quins llibres has de llegir? És viure millor quan et prohibeixen quines pel·lícules pots veure? És viure millor quan no tens llibertat per a expressar les teues idees o per a reivindicar unes condicions laborals més dignes?
Podríem continuar hores i hores donant exemples, però la conclusió és clara: en temps de la dictadura franquista no es vivia millor. Tanmateix, la demagògia s’ha instal·lat en la nostra societat. L’extrema dreta utilitza missatges fàcils, buits d’argumentació, i una part de la població els assumeix com a certs. Podríem pensar que el Partit Popular de dreta extrema s’hi desmarca, però la realitat és ben diferent: massa sovint acaba reforçant aquest relat carregat de falsedats.
Ho estem veient, per exemple, amb la gestió dels incendis. La inacció dels governs autonòmics ha deixat en evidència una negligència que perjudica tota la ciutadania. El poble valencià ja ho coneix perquè va passar exactament el mateix amb la Dana del 29 d’octubre. Aquell dia, el president de la Generalitat estava desaparegut enmig de la catàstrofe més gran de la història recent de la Comunitat. El mateix president que havia proclamat que el seu era «el govern dels millors»… i que ja l’ha hagut de remodelar tres vegades. Ho haurà de fer una quarta?
Vull recordar que quan jo vaig començar l’EGB, a principis dels anys vuitanta, el nom del meu col·legi era «XXV anys de pau». Afortunadament, al cap de pocs anys es va canviar per CEIP Don Blasco de Alagón. Un canvi necessari per a abandonar qualsevol indici d’imposició. No volem tornar als temps de la foscor. Serà capaç el PP de dreta extrema d’abandonar el sectarisme i no jugar amb raonaments propers a règims intolerants? Serà capaç de no blanquejar els missatges de l’extrema dreta? Esperem que sí perquè: “amb Franco no es vivia millor”.
