Qualsevol persona amb més de 20 anys es ruboritzaria si tornara a escoltar hui el "lo llaman democracia y no lo es" tan repetit la primavera del 2011. Han passat 15 anys i l’ascensor social definitivament només ha funcionat per a alguns polítics que van capitalitzar la indignació a l’austericidi del PPSOE.

La resta dels treballadors ja ens hem anestesiat contra un futur cancel·lat, en un món que porta acabant-se des que ens vam quedar sense sistema financer propi el 2011, ens va confinar una pandèmia el 2020, va esclatar la guerra a la frontera europea el 2021, el govern de Netanyahu va arrasar un país mediterrani i una riuada va matar 200 persones el 2024.

El proper apocalipsi que anuncia l’esquerra caviar és que ve l’ultradreta a acabar amb la democràcia. I l’esquerra caviar madrilenya ens diu que front a l’imminent auge dels ultres, hauríem de votar amb una única papereta per defendre la democràcia. Mentrestant la majoria dels seus potencials votants mirem atònits este sainet.

És fàcil imaginar que la democràcia estaria en risc si Santiago Abascal fóra ministre d’Interior, o fins i tot president del govern. Potser això ja seria motiu suficient per votar amb por. Però la pregunta incomoda és una altra: què passa quan molta gent ja no sent que la democràcia li millora la vida? Acas podem dir que vivim en una democràcia plena hui?

No és democràtic que fins i tot les famílies amb dos sous tenen dificultats per pagar una casa o per omplir la cistella de la compra. No és democràtic que molts treballadors es passen quaranta hores a la setmana en una faena que no permet ni triar la distribució horària dels torns. No és democràtic passar-se dos hores al transport públic per anar i tornar de la faena. No és democràtic que Mónica Oltra no es puga presentar-se en igualtat de condicions a unes eleccions perquè el jutge està dilatant el cas. No és democràtic acabar amb l’anonimat a Internet, encara que siga per limitar el poder dels tecnooligarques. No és democràtic que uns rentistes s’emporten la meitat del salari de molts treballadors. No és democràtic que tots els centres de les ciutats pareguen la mateixa ciutat.

Continuar com estos huit anys no és defendre la democràcia. I és ací on apareix la paradoxa. La democràcia només es percep com una alarma i no com una promesa d’una vida que val la pena. D’esta manera, cada vegada hi ha més gent que ja no té res a perdre amb este sistema.

El problema no és que els ultres no creguen en la democràcia, és que massa gent ja no sap reconéixer-la en el dia a dia. Perquè posats a triar entre l’original i la còpia, guanyaran els ultres que no creuen en este sistema perquè els votants ja no tenen res a guanyar amb la democràcia.

Carlos Pastor-Garcia

@carlospastorrr