CASTELLÓ. La crispació política s’ha instal·lat a les institucions i Les Corts Valencianes no en són cap excepció. Però, qui hi guanya amb aquest clima enrarit? La resposta és clara: els qui no creuen en el sistema democràtic, ni en l’autogovern, ni en la pluralitat. No és casual que un partit que rebutja l’Estat de les autonomies presidisca ara les Corts amb una presidenta que nega el canvi climàtic, la llibertat de les dones i la diversitat de l’Estat. Són les clàssiques contradiccions de l’extrema dreta: criticar el sistema mentre se’n beneficien amb sous i privilegis.
La presidenta de les Corts, com el seu líder Abascal, sap deixar la ideologia de costat quan es tracta de cobrar un bon salari. I si, a més, el seu currículum apareix i desapareix misteriosament de la web institucional amb estudis que no sabem on s’han cursat, això només reforça la manca de transparència i ètica que caracteritza la formació negacionista de Vox.
Podríem pensar que el PP del senyor Mazón intenta moderar aquest to, deixant de banda els excessos verbals dels seus socis, però res més lluny de la realitat. La tensió s’alimenta des del mateix Consell, on alguns consellers fugen del diàleg i prefereixen la confrontació. El cas més evident és el del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que ha convertit l’atac en tàctica política i utilitza la crispació com a tàctica de govern. En les sessions de control ha arribat a afirmar que Pedro Sánchez “salió por patas” després de la DANA o a insultar el síndic socialista José Muñoz amb el terme “basura”. Actituds així degraden la política, deshonren les institucions i encenen encara més la divisió social.
Però els insults no són el pitjor. Rovira encapçala iniciatives sense sentit pedagògic, pensades només per desviar l’atenció i protegir el seu cap, el president Mazón. L’última ocurrència és un vídeo penjat a les xarxes de la Conselleria d'Educació dirigit a l’alumnat de segon de batxillerat on proposa poder triar entre examinar-se de castellà o valencià a la selectivitat. Una proposta absurda que ignora la realitat plurilingüe de la Comunitat Valenciana, compartida amb Galícia, Balears, Catalunya, Euskadi o Navarra.
Si seguim la seua lògica, per què no eliminar també l’examen d’anglés? O deixar que l’alumnat trie entre castellà i anglés? Evidentment, no és una mesura educativa, sinó una cortina de fum per tapar la incompetència del seu govern. Senyor Rovira, aquestes maniobres només el retraten com el legionari obedient del senyor Mazón. No cal insultar ni menysprear la intel·ligència dels valencians: tots sabem que el seu lloc al Consell està ben assegurat. La política —i encara més, l’educació— necessiten respecte, serenitat i responsabilitat. No ocurrències ni legionaris al servei d’un president que va desaparéixer just el dia de la major catàstrofe natural de la nostra història recent.
