CASTELLÓ. Aquests dies em venien a la memòria les etapes mítiques del Tour de França dels anys noranta. Qui no recorda aquelles vesprades de juliol en què Miguel Indurain, Marco Pantani o Tony Rominger es deixaven l'ànima per arribar a la meta? Eren autèntics desafiaments per veure qui era el millor ciclista del món, una lluita constant contra els límits de la resistència humana.
Doncs bé, puc afirmar que aquesta mateixa actitud és la que han demostrat els negociadors dels sindicats de l'ensenyament —STEPV, CCOO i UGT—. La raó és que la Conselleria d'Educació, que encapçala la senyora Ortí, els està prenent el pèl de manera contínua, i malgrat això continuen defensant amb fermesa l'educació pública.
Cal recordar que la predisposició de les entitats sindicals ha estat sempre màxima i que han proposat millores globals per al sistema educatiu valencià amb l'objectiu de fer-lo més equitatiu. Les reivindicacions han tingut sempre una finalitat clara: aconseguir més recursos perquè tot l'alumnat puga ser atés com es mereix. Si es demana respectar les plantilles del professorat, és per atendre millor la diversitat. Si es reclama la derogació de la llei que arracona la nostra llengua, és perquè genera segregació a les aules i perquè el valencià no el podem perdre. Podríem continuar detallant totes les demandes, però no vull reiterar arguments que ja he exposat en altres articles.
El que sí que vull destacar és la demagògia amb què actua la Conselleria en les negociacions. Ha convocat els sindicats a reunions en què havia promés incorporar propostes sobre la formació professional, les ràtios o les plantilles, i aquestes simplement no hi eren. A més, han tingut la poca decència d'excusar-ho amb suposats oblits. Fins i tot els sindicats han hagut d'exigir que se'ls fera arribar la documentació necessària per a negociar, perquè la Conselleria no la facilitava.
El punt àlgid va arribar el diumenge passat, quan l'equip de la senyora Ortí va assolir el seu màxim nivell de despropòsit. Cal recordar que va ser la pressió sindical la que va forçar aquella reunió en diumenge. Però, en arribar, es van trobar amb l'absència de responsables clau, com el director general d'infraestructures educatives, en un dels temes centrals de la negociació. Encara més greu: des del primer moment es va evidenciar que la Conselleria no tenia cap voluntat real de negociar. Va tornar a presentar propostes buides, amb l'únic objectiu de fer el paperot davant l'opinió pública. Com a resultat, la reunió no va durar més d'una hora. I, amb tot, encara van afirmar que incorporarien noves propostes per al dilluns 1 de juny. Una altra vegada el mateix punt de partida. Una altra vegada donant llargues a la comunitat educativa per desgastar-la sense aportar cap solució.
Però si la situació ja era prou tensa, l'actuació policial davant les concentracions pacífiques a les portes de la Conselleria va agreujar encara més el malestar. No es pot permetre que el professorat, que es manifesta de forma cívica i fins i tot amenitza les mobilitzacions amb música, siga víctima d'una intervenció sense trellat. Tal com s'ha pogut veure a les imatges, l'actuació de l'agent contra la mestra jubilada va ser totalment desproporcionada i condemnable. Aquest tipus de comportament és inadmissible.
I, per a rematar aquesta cadena d'incompetències, la Conselleria va prometre als sindicats que els anava a enviar una proposta per a les reunions en línia del dilluns 1 de juny. Què va passar? Que a primera hora de dilluns, quan els sindicats s'havien de connectar, no disposaven de cap proposta per part de l'administració. Davant d'aquesta situació de desconsideració continua, STEPV, CCOO i UGT van decidir no connectar-se a la reunió.
Al final, la sensació que em queda és que la Conselleria comença a desgastar-se, perquè cada vegada l'opinió pública ho té més clar. Les famílies comencen a assenyalar la vertadera responsable de la situació: la consellera Ortí. Una consellera que afronta, a poc a poc, la pujada a una muntanya mítica del Tour de França: el Tourmalet. I ja ho diu el mateix nom, traduït al valencià: "el camí del mal retorn". Aquest és el trajecte en què es troba la senyora Ortí, una ascensió dura de la qual difícilment podrà baixar amb dignitat, perquè ni ha volgut ni ha demostrat ser capaç de fer-ho.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
