CASTELLÓ. "Compréndanlo, para mí Castellón siempre será el Instituto Francisco Ribalta". 

Eixes són les paraules que vaig pronunciar quan, com a director de l'IES Francesc Ribalta, vaig tindre l’honor de rebre la medalla d'or de la Universitat Jaume I. Paraules que havia declarat Federico García Moliner.

Va nàixer l'any 1930. Son pare era originari d'Ares i sa mare procedent de la capital de l'Alcalatén, Alcora. Tanmateix, la seua infantesa es va desenvolupar a Borriana. Una primera etapa de la vida marcada per un context històric molt complicat per la Guerra Civil i la traumàtica postguerra. Va ser en aquesta època quan el xiquet de Borriana va marxar a l'Institut. Com ell va expressar en moltes ocasions, la seua etapa al Francesc Ribalta seria fonamental per determinar el seu futur. La docència del catedràtic de Física i Química Luis Castaño va ser l'estímul que necessitava el jove Federico per descobrir el món de la Física.

A partir d'aquest moment tota la seua carrera investigadora no va tindre límits. Llicenciat en Ciències Físiques per la Complutense de Madrid, així com doctorat per aquesta mateixa universitat i per la de Cambridge.

Va exercir la docència, entre altres, a la Universitat Autònoma de Madrid, la d'Illinois i la de Cambridge. En la seua etapa final va ser catedràtic emèrit a la Universitat Jaume I de Castelló.

La seua trajectòria està plena de reconeixements per les seues investigacions físiques. Destaca la seua aportació a l'estudi dels semiconductors que sustenten l'electrònica moderna.

Però és necessari i adient ressenyar el premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica que va obtindre l'any 1992. Aquest reconeixement està depositat en el museu de Física i Química de l'IES Francesc Ribalta. No podem oblidar l'alta distinció de la província de Castelló que va rebre l'any 2023.

La vida se li va apagar a l'investigador i científic Federico García Moliner amb noranta-cinc anys i deixa un buit difícil d'omplir. Però sempre recordarem tot el que va representar, tot el que va lluitar i tot el que va aportar. Una persona que es va motivar en plena postguerra amb l'ambició per descobrir, per investigar i per transmetre tot el coneixement. En moltes ocasions va expressar la seua inquietud i preocupació per enfortir les relacions entre la cultura, la ciència i la societat.

No oblidarem el seu missatge. La ciència ha de ser la brúixola que ha de marcar el camí. Hem de continuar el treball que, científics com ell, van obrir per entroncar l'educació i la ciència, la societat i el coneixement. Hem d'insistir als nostres joves per buscar els raonaments en el mètode científic i no en les xarxes socials. Hauríem de seguir l'exemple de l'investigador i del docent en uns temps en què qualsevol persona posa en dubte el raonament de les universitats.

El xiquet de Borriana o l'estudiant de Castelló no pot caure mai en l'oblit. Prenguem nota. Mentrestant, només podem dir, gràcies. Gràcies mestre per les teues aportacions.

José Luis Lorenz Andrés. Exdirector de l'IES Francesc Ribalta de Castelló i actual portaveu PSPV d'Educació a les Corts Valencianes.