CASTELLÓ. Sempre he pensat que la professió docent s’ha d’estimar. Un docent ha d’arribar cada dia a l’aula amb la convicció que pot contribuir a construir un món millor: un món amb més justícia social, més igualtat i més empatia. La figura del docent és una peça clau en la formació integral dels nostres xiquets i xiquetes, no sols en l’àmbit acadèmic, sinó també en el personal i social.
Tanmateix, en els últims temps han sorgit corrents que defensen que l’educació en valors és una responsabilitat exclusiva de les famílies. Discrepe totalment d’aquestes teories. L’educació que es dona als centres educatius ha d’anar acompanyada d’aquella que es rep a casa; són espais complementaris, no excloents. Pretendre separar completament coneixements i valors és desconéixer la naturalesa mateixa del procés educatiu.
No puc concebre, per exemple, l’ensenyament de la història sense analitzar la falta d’humanitat de les dictadures o la barbàrie dels atemptats terroristes. Dictadures com les de Hitler, Franco, Mussolini o Stalin representen episodis molt foscos de la humanitat, de la mateixa manera que els atemptats d’ETA o d’Al-Qaida. La violència, siga del signe que siga, mai pot ser una solució; al contrari, només genera més violència i perpetua el sofriment.
A més, l’educació ha d’ajudar l’alumnat a entendre el món complex en què viu. No es tracta d’imposar una manera de pensar, sinó de proporcionar eines per analitzar la realitat, interpretar-la i prendre decisions informades. Sense aquest esperit crític, la ciutadania esdevé vulnerable davant discursos simplistes, manipuladors o directament falsos.
Malgrat això, des de determinats sectors de la dreta i de l’extrema dreta es repeteix constantment que el professorat «fa ideologia». Recentment, he tornat a sentir aquestes afirmacions en el marc de la campanya electoral a Aragó. Els candidats de Vox insisteixen que a les aules els docents adoctrinen l’alumnat, just en un moment en què la comunitat educativa es manifesta als carrers per denunciar el desviament de diners de l’educació pública cap a la concertada, impulsat pels governs de la dreta i la ultradreta.
Fem ideologia quan defensem la pau com a valor transversal? Quan afirmem que la ciència ha de ser el motor del progrés social? Quan exigim la visibilització de les dones en la història de la ciència o de l’art?
És una qüestió ideològica explicar la taula periòdica sense parlar de l’ús criminal dels gasos tòxics en guerres i genocidis? És ideologia explicar l’evolució humana encara que algunes creences religioses no la compartisquen? O és ideologia afirmar que la Terra és rodona davant discursos sense cap rigor científic?
No. Allò que s’explica a les aules no és ideologia, és coneixement científic i històric basat en investigacions rigoroses. El professorat té com a objectiu formar persones amb esperit crític, capaces de contrastar informació i d’allunyar-se de la mitologia i les falses argumentacions.
En el context actual, aquesta tasca és encara més necessària. Les xarxes socials s’han convertit en una font constant d’informació —i desinformació— que influeix profundament en l’alumnat. Davant aquesta allau de continguts sense filtre, el paper del docent com a guia i referent intel·lectual és més important que mai, perquè, com deia William Butler Yeats, «educar no és omplir un poal, sinó encendre un foc».
Potser el que pretén el pensament d’ultradreta és limitar aquest esperit crític i tornar a etapes de pensament únic. El que costa d’entendre és que el Partit Popular no alce la veu amb claredat per defensar el professorat i l’educació pública sense ambigüitats.
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
