CASTELLÓ. Ja ha començat l'estiu. Un any més iniciem aquesta etapa de l'any amb la festivitat de Sant Joan, una celebració que té les seues arrels en tradicions paganes molt anteriors a l'aparició del cristianisme. És important tindre en compte que aquesta data se situa al voltant del solstici d'estiu, quan el sol arriba al seu màxim d'hores de visibilitat. És raonable pensar que l'ésser humà de l'antiguitat va observar aquest fenomen i, en la seua admiració per la natura, va decidir practicar diversos rituals per intentar explicar-lo.
Tanmateix, vull fer una menció especial a l'actitud d'esborrar les tradicions paganes per part del cristianisme, per tal d'establir un paral·lelisme amb l'actuació del govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana.
L'any 2023, en plena campanya electoral, el gens honorable Mazón va afirmar que acabaria en dos anys totes les obres educatives que estaven en marxa dins del Pla Edificant. Evidentment, això no s'ha complit ni de bon tros, però hi ha aspectes encara més greus. L'antic conseller d'Educació, el senyor Rovira, va prendre dues decisions que anaven clarament en contra dels nostres xiquets i xiquetes.
En primer lloc, va decidir anul·lar les delegacions d'obra realitzades durant l'últim mes del govern del Botànic. Això va implicar la paralització de la tramitació de l'inici de quinze obres educatives i el seu trasllat als tribunals. La justificació que va donar el PP és que aquestes obres havien sigut concedides a localitats governades per partits progressistes i que s'havia fet pràcticament en funcions. I jo em pregunto: els xiquets i xiquetes que van als centres escolars porten samarretes de partits polítics? Evidentment, no. Però sembla que, per al PP, sí. Podríem arribar a entendre que el senyor Rovira no compartira el model, però té cap sentit paralitzar les obres?
En segon lloc, va afirmar que el Pla Edificant no funcionava i que calia substituir-lo per un altre model que, segons el PP, permetera accelerar la construcció, rehabilitació i reparació dels centres educatius. La conseqüència va ser aplicar una retallada de més de 120 milions d'euros en la partida destinada a les obres del Programa Edificant en el primer pressupost aprovat per al 2024. Segons el senyor Rovira i el seu equip, la mateixa Conselleria anava a assumir la gestió directa de les obres per tal d'agilitzar-les.
Arribats a aquest punt, cal fer-se una gran pregunta: ha aconseguit el PP de Mazón esborrar el Pla Edificant amb la mateixa eficàcia amb què el cristianisme va assimilar la festivitat de Sant Joan? La resposta és clarament negativa. Aquells que atacaven contínuament el Pla Edificant, creat pel Botànic per dignificar els centres educatius després dels casos de corrupció de CIEGSA i la massificació de barracons per tota la geografia del País Valencià, no tenien cap alternativa real.
La seua aposta era que la Conselleria assumira directament les obres i evidentment no ha funcionat. La major part dels projectes continuen pràcticament igual que en 2023, sense avanços significatius. Només cal citar tres exemples, un per província: els conservatoris de Castelló, el CEIP Max Aub de la ciutat de València o l'IES San Blas d'Alacant. Aquests formen part d'una gran quantitat de centres en què no s'ha fet res de res. I la pregunta és: era aquest el pla alternatiu? Inclús en el pressupost que s'està tramitant actualment han reduït la partida de projectes assumits per la Conselleria.
A més, el Pla Edificant ha quedat paralitzat de manera escandalosa, amb centenars d'obres bloquejades als calaixos de la Conselleria, pendents d'autoritzar-se als ajuntaments. De fet, quan el sindicat STEPV va preguntar en una reunió al director general d'Infraestructures quantes noves delegacions s'havien concedit, no va haver resposta. Saben per què? Perquè pràcticament no se n'han atorgat. Perquè el PP no ha fet els deures. És l'exemple clar de la deixadesa per l'educació pública.
I ara, quin ha sigut el resultat? El mateix govern s'ha adonat que necessita recuperar el Pla Edificant perquè no disposa d'una alternativa viable. Això implica augmentar la dotació pressupostària del programa, encara que sense arribar als nivells del govern del Botànic.
Aquesta és la realitat de la gestió educativa del PP: una falta de planificació que perjudica directament el benestar dels nostres xiquets i xiquetes, que continuen estudiant en condicions inadequades. La seua incapacitat per gestionar és tal que ni tan sols han aconseguit el que sí que va fer el cristianisme: substituir completament allò que volien eliminar. Per cert, encara queda pendent la sentència sobre les quinze obres paralitzades i judicialitzades.
El poble valencià mereix una educació digna i una gestió responsable, no experimentacions fallides ni excuses polítiques. I els nostres xiquets i xiquetes no poden continuar esperant que dirigents del PP que no creuen en l'educació pública siguen els que milloren les infraestructures educatives.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
