CASTELLÓ. La Generalitat Valenciana ha transferit quantitats que oscil·len entre els 5.000 i els 25.000 euros als centres educatius de la Comunitat Valenciana amb l’objectiu de climatitzar les aules. A primera vista, podria paréixer una bona notícia. Tanmateix, darrere d’aquesta mesura s’amaga un nou exemple de la manca de planificació i de l’escàs compromís del govern del senyor Pérez Llorca i del Partit Popular amb l’educació pública valenciana. I per què faig aquesta afirmació? Perquè hi ha dos arguments fonamentals que evidencien que estem davant d’una actuació improvisada, pensada més per a la propaganda que per a resoldre un problema real.
En primer lloc, cal recordar que, en diferents comissions parlamentàries, el PSPV ja va plantejar a finals de 2025 la necessitat d’abordar de manera urgent la climatització dels centres educatius. La resposta del Partit Popular va ser votar en contra de les iniciatives presentades, argumentant que la Conselleria ja estava treballant en un Pla Director de Necessitats dels Centres Educatius que permetria actuar amb criteris tècnics i una planificació adequada.
Arribats a aquest punt, la pregunta és inevitable: s’ha utilitzat aquest suposat Pla Director per determinar les necessitats reals de cada centre? La resposta és clara: no. I és fàcil demostrar-ho. Hi ha centres que han sigut reformats recentment, que ja disposen de sistemes aerotèrmics i d’infraestructures adaptades a les conseqüències del canvi climàtic, i que, malgrat això, han rebut les mateixes transferències econòmiques que altres centres amb carències evidents. Si haguera existit una planificació rigorosa, els recursos s’haurien distribuït atenent les necessitats reals i no amb criteris uniformes.
Però la qüestió encara és més preocupant. Ha servit aquest Pla Director per a assessorar els centres o per assumir des de la Conselleria la responsabilitat tècnica de les instal·lacions? La resposta, novament, és negativa. Els equips directius han tornat a quedar abandonats a la seua sort. Tot apunta que aquest pla mai no ha existit o, si existeix que ho dubte, ha quedat guardat en algun calaix sense cap utilitat pràctica.
I ací apareix el segon gran problema. Ens trobem a la setmana de juliol i els equips directius estan plenament immersos en la preparació del curs 2026-2027. És el moment d’organitzar grups, elaborar horaris, planificar l’assignació d’aules, gestionar el banc de llibres, estudiar les vacants de matrícula i coordinar múltiples aspectes essencials perquè setembre arribe amb normalitat. Però ara, a més, la Generalitat ha decidit traslladar-los la responsabilitat de resoldre una qüestió tan complexa com la climatització dels centres. Inclús ha canviat les seues indicacions inicials que apostaven per aparells de climatització portàtils o pingüins per obrir la porta a aparells d’aire condicionat fixos. Aleshores això implica més preguntes:
Avaluarà el senyor Pérez Llorca les mesures de Salut i Seguretat Laboral que implica la seua instal·lació? Estava inclòs aquesta anàlisi en el suposat Pla Director? Vindrà el president a ajudar durant el mes d’agost a determinar quins espais cal climatitzar? Buscarà les empreses especialitzades que hagen d’executar les obres? Gestionarà els tres pressupostos que exigeix la normativa? Tindrà en compte que molts centres disposen d’instal·lacions elèctriques antigues que no poden suportar una càrrega més elevada sense posar en risc la seguretat? Creu que amb 25.000 euros es poden climatitzar vora cinquanta aules de l’IES Francesc Ribalta de Castelló?
Tampoc s’ha publicat cap llistat oficial on s’especificarà les quantitats assignades a cadascun dels centres. Una vegada més, la Conselleria delega responsabilitats sense aportar els recursos humans, tècnics i administratius necessaris per a garantir que les actuacions siguen eficaces i segures.
Com deia l’escriptor i filòsof francés Antoine de Saint-Exupéry: «un objectiu sense un pla és només un desig». I això és precisament el que pareix aquesta iniciativa: un desig revestit de titulars, però sense l’estructura i la previsió imprescindibles per a convertir-lo en una realitat útil per als centres educatius. Les bones polítiques públiques no es mesuren per les notes de premsa ni per les fotos institucionals, sinó per la seua capacitat de solucionar problemes de manera efectiva. Això sí, totes les agrupacions locals del PP de la Comunitat Valenciana tenien perfecta informació de la quantitat econòmica que ha rebut eixe municipi per poder difondre-la en xarxes. Encara que aquesta informació no la tinguera ni el mateix equip de govern de l’ajuntament. “Merchandising” pur i dur.
Perquè la climatització de les aules és una necessitat real. Les onades de calor són cada vegada més freqüents i intenses, i garantir unes condicions adequades d’aprenentatge hauria de ser una prioritat estratègica. Però afrontar aquest repte exigeix planificació, inversió sostinguda, estudis tècnics rigorosos i una col·laboració estreta amb les comunitats educatives. No es pot improvisar una política estructural en ple mes de juliol i pretendre que els equips directius assumisquen responsabilitats que corresponen a l’Administració.
Lamentablement, aquest és un altre exemple de la situació en què es troba l’educació pública valenciana. El Partit Popular no pareix preocupat per impulsar una estratègia seriosa de climatització dels centres. El seu objectiu pareix ser, una vegada més, obtenir un rèdit mediàtic immediat. Un brindis al sol que busca titulars fàcils, però que deixa sense resoldre els problemes de fons. I el més greu de tot és que qui acaba pagant les conseqüències d’aquesta falta de previsió són els nostres xiquets i les nostres xiquetes, que mereixen molt més que gestos improvisats: mereixen una educació pública planificada, digna i preparada per als reptes del futur.
