CASTELLÓ. Aquesta setmana passada es posaven en contacte amb mi desenes de professors i professores preocupats per no haver cobrat cap nòmina des del mes de setembre. La casuística de cadascun és totalment diferent: des de professorat amb una vacant per a tot l'any fins a docents que es van incorporar per fer substitucions.
És cert que, de vegades, el pagament de les nòmines dels cossos de docents poden patir algun lleuger desfase per qüestions administratives, però el que està passant enguany, segons fonts de la mateixa Conselleria, no és habitual ni molt menys.
I no es tracta d'un fet puntual. Aquesta mateixa setmana, el sindicat UGT denunciava el que ells anomenaven "adjudicacions en diferit". Resulta que la Conselleria va adjudicar places el dimarts 4 de novembre, però va ordenar que els docents s’incorporaren a partir de l'11, és a dir, una setmana després. Això no té cap sentit pedagògic: sempre, històricament, el professorat adjudicat es presentava l'endemà de l'adjudicació.
Què està passant a la Conselleria d'Educació? A què es deu tot aquest desgavell? Des de les mateixes Direccions Territorials ens asseguren que el que està passant aquest curs no havia passat mai. I, per si no n'hi haguera prou, des del mes de setembre s'han dedicat a derivar culpabilitats, assenyalant la Conselleria d'Hisenda com a responsable dels retards. Però, aleshores, què passa amb la planificació dels pagaments? Existeix eixa planificació? Si no existira, seria molt greu i els fets apunten al fet que no hi ha hagut cap mena de planificació.
A més, segons pareix, el professorat dels centres concertats que se sostenen amb fons públics encara està esperant l'actualització dels seus sous des de gener del 2023, que ascendeix a 12 milions d'euros. Una quantitat considerable que mai, fins ara, s'havia endarrerit d'aquesta manera.
Tot açò dibuixa un panorama preocupant. Mentre milers de docents treballen amb incertesa, la Conselleria mostra una ineficàcia alarmant. Com deia George Bernard Shaw, "la falta d'organització és el començament de tot fracàs". I això és exactament el que vivim: una administració desorganitzada que juga amb el benestar dels seus treballadors i, per extensió, amb la qualitat de l’educació dels nostres fills i filles.
Davant d'aquest escenari: què podem pensar? Eixe és el govern de "los mejores" que proclamava el senyor que va abandonar els valencians i valencianes el dia de la pitjor catàstrofe de la història recent de la Comunitat Valenciana? Què ha fet el PP ara que torna a governar amb el suport de l'extrema dreta? La conclusió és clara: deixadesa, desídia i postureig.
L'educació valenciana no es mereix aquest tracte. El millor que li podria passar a la nostra societat és que es dissolgueren les Corts i que el poble decidira a les urnes si vol continuar amb un govern que no paga les nòmines del professorat, que adjudica places amb retard i que es dedica a fer-se fotos mentre els valencians i valencianes pateixen. O si, per contra, volem un govern seriós, responsable i compromés amb la ciutadania, com ho va ser el de Ximo Puig.
Perquè, com afirmava John F. Kennedy, "l'educació és la clau per a obrir la porta d'or de la llibertat". I aquesta porta, avui, sembla tancada per la incompetència i la manca de responsabilitat d'una Conselleria que ha deixat de creure en la seua pròpia tasca: educar.
