CASTELLÓ. El Menador Espai Cultural de Castelló ha obert aquest divendres les portes a l'exposició Somni de línies. L'eclosió geomètrica. Espanya 1954-1985, una mostra que sorgeix de l'interés que desperta l'art geomètric espanyol en els estudiosos de la pintura contemporània. Inaugurada pel president de la Diputació de Castelló, José Martí, aquesta proposta cultural, inclosa en els actes del bicentenari de la institució provincial, reuneix 68 obres de gran part dels artistes que s'han integrat en la denominada Geometria Històrica.

El repte és mostrar una visió completa dels diferents corrents estilístics que s'han donat en la segona meitat del segle XX dins d'aquesta tendència a Espanya. Entre els artistes representats en la mostra, comissariada per Javier B. Martín, destaquen per la seua relació amb la Comunitat Valenciana Manuel Gil i Amadeo Gabino, tots dos amb els seus collages geomètrics; Eusebio Sempere, per les seues investigacions òptic-cinètiques; Ximo Michavila, qui va aprofundir en el camp d'àmplies formes geomètriques banyades de colors plans; Martín Noguerol, per a qui el límit i la seua forma és qüestió de constant estudi; Monika Buck, pintora de sèries modulars desenvolupades durant set dècades, i José María Yturralde, amb les seues recognoscibles figures impossibles.

L'exposició, a la inauguració de la qual ha assistit també la diputada de Cultura, Ruth Sanz, reuneix una selecció antològica representativa que abasta tres dècades de l'eclosió de l'abstracció geomètrica a Espanya. Les obres en mostra formen part de la Col·lecció Ars Citerior, que reuneix obres de petit i mitjà format de figures del panorama artístic nacional i internacional que han desenvolupat el seu treball ací.

La col·lecció, recentment cedida en dipòsit a la Diputació de Castelló, torna així d'alguna manera als seus orígens. La seua gestació es deu al pintor i serígraf Abel Martín que, a partir de la seua estada a París com a aprenent en el taller de Wifredo Arcay (1958-1960), portava i exhibia a la seua casa familiar de Castelló serigrafies d'artistes com Arp o Vasarely. Mes tard, ja de tornada, va emprendre una carrera de serígraf professional i va començar a conservar per a si alguns dels exemplars que estampava per a autors com Sempere, Chillida, Barjola, Rueda o Saura.

Amb el pas dels anys va anar reunint obra original de pintors amics com Millares, Torner, Victoria, Zóbel i, sobretot, d'Eusebio Sempere, amb qui va entaular una duradora col·laboració artística. A la seua mort, en 1993, aquestes obres van passar als seus hereus, els qui a partir de 1999 van reordenar i van anar ampliant amb noves adquisicions fins a configurar l'actual Col·lecció Ars Citerior.

Aquest projecte expositiu compta amb uns quaranta artistes diferents. Cronològicament, comença en 1954 amb un dels guaches parisencs d'Eusebio Sempere i acaba simbòlicament en 1985, any en què mor Sempere, amb una pintura de Waldo Balart.