VILA-REAL. Vila-real acull la presentació del llibre ‘Tolls, estrets i salts d’aigua valencians. 2a part’ aquest dimecres 27 de novembre a les 19 hores en la Seu de la Fundació Caixa Rural, en un acte organitzat pel Centre Excursionista de Vila-real. La publicació, del periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), mostra racons coneguts i d’altres amagats de la geografia valenciana, especialment de les comarques de Castelló. El llibre es finança per micromecenatge i de moment ha aconseguit el suport de vora 500 persones.
Els tolls del curs alt dels rius Pequeño (Ayódar i Fuentes de Ayódar), Cervol (Vallibona i Morella), Escalona (Castell de Cabres), Ludey (Bicorp i Quesa), Rodeche (Puebla de Arenoso), Montlleó (Vistabella del Maestrat) o de les Truites (Vilafranca) o dels barrancs de la Garrinchosa (Cortes de Arenoso) o la Rambla Argongueña (Teresa) són racons d’una bellesa inigualable. Junt a ells, espais on el temps s’ha detingut, com els estrets del Barranco Magro (Villahermosa del Río), la Hoz del Calderón d’Alpuente, los Pozos Negros de Cortes de Arenoso o el Sabinar de Ayora, entre d’altres i que conviden a deleitar-se amb la seua observació. Són algunes de les propostes del nou llibre de tolls, que se suma a un altre, ‘Tolls i salts d’aigua valencians’, del mateix autor, publicat en gener de 2021. També s’incorporen un seguit de nous espais dels rius Villahermosa i Millars.
Les propostes de la nova publicació són totes noves respecte a l’anterior llibre i demostren que a banda dels espais on va molta gent, l’interior té una gran potencialitat pel que fa a racons solitaris d’una bellesa singular. Si en el primer llibre predominaven tolls i salts més coneguts i en certa mesura, alguns amb grans afluències (Los Baños de Montanejos, La Font Salada d’Oliva, el Motor de Gestalgar o el tram baix dels rius Anna o Sellent), en el nou llibre este concepte no està tan present. Tolls i salts d’aigua com el de Pera (Gestalgar), Lo Botador (Herbers), el Toll Negre d’Alfafara, Fuente Iniestra (Dos Aguas), el tram alt del riu Morrón (l’Alt Millars), el Charco Negro (Tous), els espais del riu Amadori a Relleu o els Salts de Cortes de Pallás són molt menys visitats. No obstant, també se n’incorporen alguns més coneguts (el Charco de los Picantes de Bicorp o el tram del riu Túria de Domeño, o l’Estret del Mascarat d’Altea, entre d’altres).
El treball de camp s’ha fet des de 2021 fins a l’estiu d’enguany, i en ell, l’autor, en companyia de coneguts i sobretot familiars, ha anat a llocs que prèviament havia escarbat als mapes, especialment el Visor Cartogràfic de la Generalitat Valenciana. Es tracta d’una eina en la qual es poden superposar les capes d’imatge aèria amb la topogràfica, amb la qual ha identificat molts llocs, als quals després ha anat quan s’han donat les condicions.
La primera part del llibre és un text on una trentena de persones conten la seua relació amb els rius, actual o passada, amb fotos actuals i històriques, de racons com el Pozo de la Roca de Vallat, els tolls del Barranc d’Aín, racons submergits baix l’Embassament de Cortes, el Azud de Ayódar o els rius Villahermosa i Millars, entre d’altres. Les persones parlen dels rius dels següents pobles: Vallat, Ayódar, Puebla de Arenoso, Montanejos i Ludiente (l’Alt Millars), Pavías, Bejís i Caudiel (l’Alt Palància), Suera, Onda i Tales (la Plana Baixa), Chella, Quesa, Yátova, Xàtiva, Alboraia, Montcada, Cortes de Pallás, Olocau, Alpuente, Vistabella, Relleu, Algemesí, Ontinyent, Alcoi, Rojales i Guardamar del Segura.
Esta recerca, sumada a la de l’anterior llibre, mostra un ventall de racons de la geografia valenciana destinats a l’oci en la cultura tradicional i amb un alt grau d’identificació en les comunitats locals, que mai s’havien divulgat d’una forma sistemàtica. El llibre, així, obri noves oportunitats per a estos llocs. Enfront del concepte de “massificació”, s’aposta per superar l’estacionalitat d’un turisme d’interior que només busca calor i aigua, però la resta de l’any no hi va.
La publicació també incorpora elements culturals i patrimonials pròxims als espais de l’aigua. Així, per exemple, una doble pàgina tracta deu miradors del Maestrat situats en unes altres tantes ermites, des d’on es poden apreciar àmplies franges del territori, fins i tot la mar o des d’on gaudir de trencs d’alba o postes de sol. També una pàgina sobre despoblats pròxims al riu Millars (La Lleuja, Pandiel i Alcudia), una sobre el patrimoni bèl·lic de la Serra d’Espadà, una pàgina de paisatges del Racó d’Ademús, una altra voltant el riu Túria (espais d’Aras i de Titaguas) o una proposta sobre paisatges d’Ayora (la Hunde, Pico Palomeras, fonts i estrets), entre d’altres.
La proposta, a més, vol obrir un debat al voltant de la massificació o no dels tolls i salts d’aigua, i la necessitat d’integrar-los en rutes de senderisme, divulgar-los a escala local, protegir-los o limitar el seu aforament. Enfront de la visió contrària a divulgar-los, el llibre plantejarà descobrir-los i fer-los accessibles. “Hi ha molta gent que els vorà en les fotos i voldrà anar a vore’ls i s’emocionarà, i ho contarà a unes altres persones, i farà comboi per a tornar”, explica l’autor, qui creu que este turisme de proximitat és beneficiós per als pobles valencians, i alhora redueix la contaminació. L’autor també creu que el llibre mostrarà els espais a persones que segurament no hi aniran mai, però també tenen dret a conéixer-los o saber la història de persones que s’hi han identificat amb ells.