Universitat Jaume ICASTELLÓ. El XVII Congrés Internacional de Comunicació Local (Comloc 24), celebrat del 2 al 4 d'octubre a la Universitat Jaume I de Castelló, ha conclòs avui amb la reivindicació d'una major educació en l'ús dels mitjans de comunicació per a construir una societat millor, i que aquesta es desenvolupe al llarg de tota la vida, des del jardí d'infància fins a les edats més avançades.
En el congrés, organitzat per l'UJI i el diari Mediterráneo, experts nacionals i internacionals han assenyalat com la polarització, la desinformació, els discursos d'odi i els problemes de relació afectivosexual, entre altres, són desafiaments creixents en la societat digital el desenvolupament de la qual està clarament condicionat per l'ús intensiu de la comunicació a través de les pantalles. Els mitjans de comunicació, que formen part essencial de la nostra cultura quotidiana, han de ser compresos críticament com a part de l'exercici dels drets ciutadans, han destacat.
Atesa la magnitud d'aquestes conseqüències, s'ha subratllat la necessitat urgent de polítiques públiques i d'un pacte social que involucre l'Administració, les famílies, les universitats, el sistema educatiu i les empreses, promovent la corresponsabilitat per a enfrontar aquests desafiaments. En aquest sentit, s'ha insistit que només a través d'un esforç col·lectiu es podran generar els canvis necessaris per a garantir una societat més informada i crítica.
Els ponents han destacat que l'educació mediàtica no sols ha d'enfocar-se en el consum crític d'informació, sinó també a capacitar els ciutadans per a crear continguts, participar activament en el discurs públic i entendre els efectes dels mitjans en la societat. Manuel Pinto, de la Universitat de Minho, ha subratllat que «hem de fugir del "mediacentrisme", entés com la tendència que centra l'anàlisi i les discussions entorn dels mitjans de comunicació i les tecnologies, deixant en segon pla les persones, les comunitats i les seues necessitats de comunicació». Davant de l'enfocament que posa excessiu èmfasi en el poder i la influència dels mitjans, Pinto ha reclamat avançar en la reflexió sobre les possibles alternatives per a millorar la qualitat de la comunicació interpersonal i comunitària.
Un dels temes recurrents del congrés ha sigut la desinformació, un fenomen que ha guanyat rellevància en els últims anys i que amenaça la qualitat de les democràcies. L'alfabetització mediàtica es presenta com una eina essencial per a combatre la desinformació, promoure el pensament crític i enfortir la cohesió social. En aquest sentit, el professor José Manuel Pérez Tornero, coordinador del Programa Unesco Media and Information Literacy and Intercultural Dialogue, ha reclamat una educomunicació que situe l'educació per a la pau com un dels seus objectius principals.
El congrés ha inclòs també conferències sobre l'impacte de la intel·ligència artificial i les tecnologies emergents en l'alfabetització mediàtica. El professor Agustín García Matilla ha parlat sobre com la IA generativa està transformant la producció i el consum de contingut audiovisual i quines són les implicacions per a la formació mediàtica dels ciutadans.
Un dels aspectes més destacats ha sigut la discussió sobre com l'alfabetització mediàtica no sols ha de centrar-se en la interpretació crítica dels mitjans, sinó també a fomentar la creació de contingut i la participació activa en els processos comunicatius. Aquest enfocament resulta especialment rellevant en el context dels mitjans locals, que juguen un paper clau en la cohesió de les comunitats i en la promoció d'una ciutadania participativa. En aquest sentit, la col·laboració del diari Mediterráneo, amb la participació de Loles García, directora de MediTV, ha sigut fonamental per a abordar com es pot treballar amb la comunitat local.
El congrés ha conclòs aquest divendres amb una taula redona sobre els desafiaments socials contemporanis, moderada per la professora Eva Herrero Curiel, que ha reunit figures clau com Félix Ortega, Carmen Marta i Victoria Tur-Viñes. En aquesta sessió s'ha debatut sobre l'impacte de l'alfabetització mediàtica en la resolució de conflictes socials, la promoció de l'equitat i la millora de les relacions interpersonals en l'era digital. En aquest context, s'ha subratllat la influència creixent de la credibilitat i la convergència mediàtica, que han transformat els continguts en «líquids», adaptant-se a la volatilitat de les preferències del públic.
Entre les dades més impactants, Rocío Ruiz Domínguez, consellera del Consell Audiovisual d'Andalusia, ha presentat els resultats del Baròmetre del Consell Audiovisual d'Andalusia, que evidencien una creixent exposició dels menors a continguts inapropiats, com la pornografia en línia, i al ciberassetjament. L'informe revela la necessitat urgent d'implementar mesures d'alfabetització mediàtica tant en l'entorn familiar com en l'escolar, amb especial èmfasi en la protecció dels joves.
El XVII Congrés Internacional de Comunicació Local, codirigit per Javier Marzal Felici, catedràtic de Comunicació Audiovisual de l'UJI; Andreu Casero Ripollés, catedràtic de Periodisme de l'UJI, i Francisco Fernández Beltrán, professor titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de l'UJI, ha sigut una oportunitat única per a acadèmics, professionals i estudiants de reflexionar sobre com l'alfabetització mediàtica pot contribuir a una societat més crítica, inclusiva i millor informada.
Al llarg dels tres dies del Comloc 24 s'han abordat els reptes que presenta l'alfabetització mediàtica en el context de la desinformació i els conflictes globals. S'ha debatut sobre el paper dels mitjans en la manipulació de la informació i com l'alfabetització mediàtica pot convertir-se en una eina crucial per a combatre la desinformació i enfortir les democràcies.
Els participants han coincidit que, per a ser eficaç, l'alfabetització mediàtica ha d'estar alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i enfocar-se a promoure una comunicació humana més inclusiva i empàtica. En aquest sentit, especialment il·lustrativa ha resultat la conferència de clausura, oferida per Luciano di Mele, de la Universitat Telemàtica Internacional Uninettuno de Roma, qui ha plantejat la necessitat de treballar l'educació mediàtica des d'una perspectiva col·lectiva i no sols individual i situar el diàleg com a element crucial per a aconseguir-ho.
