CASTELLÓ. El pròxim 4 de gener de 2025, Vilanova d'Alcolea acollirà la presentació de Síndrome Kessler, un projecte artístic i editorial impulsat per Rafael Tormo Cuenca sota el pseudònim E. Síndrome Kessler. L'obra compta amb textos de Rafael Sánchez Mateo, Miguel Mallól i del mateix Tormo Cuenca, i proposa una profunda reflexió sobre el significat de crear, viure i habitar en un món marcat per la hipercomunicació, el desencantament i la destrucció del misteri.
El llibre explora el valor d'allò que no pot ser comptat, mesurat o catalogat, tot inspirant-se en la idea de Marina Garcés: "Crear no és produir... Crear és exposar-se". Reivindica el poder transformador de les experiències col·lectives i tangibles, recuperant la dimensió afectiva i política de les nostres comunitats.
Rafael Sánchez Mateo ho expressa així: "El declivi cultural de les poètiques del misteri i el sacrifici vitalista ha fet que la tasca de contar allò incomptable siga enormement difícil. L'incomptable és el misteri inherent revelat en infinits aquí i ara de la matèria, que transfigura la vida en mort i la mort en vida, la llum en foscor i la foscor en llum, en un cicle perpetu de destrucció i construcció".
El projecte, nascut a Vilanova d'Alcolea, posa en relleu el paper històric de les dones en les tradicions populars. Gestos com amassar o cosir, sovint invisibilitzats, han estat essencials per construir les nostres festes, la memòria col·lectiva i les formes de resistència cultural. Aquest procés ha comptat amb el suport i el compromís de la Universitat Jaume I de Castelló i el recolzament de l'Ajuntament de Vilanova d'Alcolea, que han facilitat el marc per al desenvolupament d'una proposta que fusiona art, política i tradició.
En paraules de Tormo Cuenca, Síndrome Kessler "no és només un llibre o un tapet, sinó una crida política i artística a replantejar com construïm el comú". Amb una mirada que integra tradició i art contemporani, aquesta obra busca nous espais per a la col·laboració i la creació col·lectiva, mentre es compromet amb els desafiaments del nostre temps.
El llibre, en definitiva, ens recorda que, malgrat les catàstrofes del nostre present, "els xiquets continuen naixent, les lluites esclaten, les festes perilloses es mantenen i els artistes del poble segueixen consagrats a la seua co-creació". Com diu una oració popular citada a l’obra: "El foc no té fred, / l'aigua no té set, / l'aire no té calor / el pa no té fam."
