VINARÒS. Deu anys després de la construcció, set anys de la moguda posada en funcionament i gairebé sis després de la seua clausura provisional, s’ha consumat el fiasco del Castor, el fracàs més sonat de la història de les infraestructures energètiques espanyoles. La ministra (de Transició Ecològica!) Teresa Ribera ha anunciat al Senat la intenció del Govern de segellar definitivament les instal·lacions. La ministra ha fet públic el que els experts i les empreses ens havien dit ja fa anys, que reobrir el castor era inviable tècnica i políticament, i innecessari des del punt de vista de la demanda energètica. La ministra sap del que parla, era secretaria d’Estat de Canvi Climàtic en el Govern de Zapatero, i va ser qui va signar la Declaració de Impacte Ambiental (DIA) que va donar llum verda al Castor.
El projecte Castor, que el Govern va considerar estratègic, és un exemple d’acumulació d’errors tècnics i estratègics. El temps ha demostrat que responia a una planificació erràtica basada en un model de creixement il·limitat de la demanda, que no s'ha donat en la realitat. El Castor és part d'un model energètic insostenible, basat en combustibles fòssils que requereixen d'infraestructures faraòniques que sols beneficien als que les construeixen (aquest cas és el millor exemple) i als oligopolis energètics que, amb la complicitat de successius governs, bloquegen polítiques d'eficiència energètica, autoconsum i energies sostenibles. Els empresaris de Castelló mai van donar suport a aquest model (això ens asseguren).
El rescat amb diners dels ciutadans d'una inversió privada que ha acabat en fiasco és una pràctica que, lamentablement, s'ha convertit en habitual (com les autopistes radials de Madrid d'Aznar i Gallardón). Oficialment, el despropòsit Castor ha costat als ciutadans més de 1.350 milions, als quals cal sumar altres 295 per drets reportats per la concessionària (no coneguts, i revelats pels mitjans de comunicació). Segons algunes organitzacions, el cost final podria superar els 4.700 milions, incloent capital, terminis i interessos.
Ara, per a aquest projecte que va provocar un enorme temor a Vinaròs i les comarques veïnes, el Govern iniciarà el procés de segellat per a evitar riscos mediambientals i nous sismes. Però és urgent la clausura definitiva del magatzem de gas submarí, el segellat dels pous i el desmantellament de totes les instal·lacions marítimes i terrestres, així com que es revertisca als propietaris les servituds afectades pel gasoducte, a més de la restitució ambiental i paisatgística dels espais afectats i l'estudi del resarciment per afectacions, tant del projecte com dels terratrèmols.
El desmantellament és viable si es planifica adequadament i, vist lo vist, la planificació no pareix un fort d'aquest projecte
Dilluns, el representant del Col·legi de Geòlegs assenyalava en la comissió que investiga el Castor que el desmantellament és viable si es planifica adequadament (vist lo vist, lo de la planificació no pareix el fort d’aquest projecte). I no es tracta d’un caprici: la llei d'Hidrocarburs estableix que les instal·lacions marines d'explotació d'hidrocarburs s'han de desmantellar un cop finalitzada la seva vida útil. L'exconcessionària del projecte, Escal UGS, va incloure una previsió de 140 milions d'euros per aquest procediment. Una xifra que al final podria arribar als 300 milions d'euros amb els anys. Però la hibernació de les instal·lacions i el seu manteniment puja més de 50 milions d'euros, que Enagás reclama al Govern després que el Tribunal Constitucional suspenguera els pagaments vinculats al Castor i el Suprem ordenara la devolució als consumidors. Els experts han recordat també que el tancament és una pràctica habitual a la indústria d'explotació marina d'hidrocarburs, i que no existeixen al món plataformes marines d'hidrocarburs que es mantinguin després de la seva explotació, com el Castor.
Per últim, cal que el Govern emprenga les accions que permeten recuperar la quantitat retribuïda a l'empresa en concepte d'extinció de la concessió, ja que pareix clar que va concòrrer en negligència imputable. No pot ser que aquesta estafa acabe sense responsabilitats per ningú.
Ara el Govern d’Espanya, impulsor i responsable del projecte Castor, té un altre deute amb totes i tots els que vivim a Vinaròs i els poble veïns, el compromís programat i ràpid de desmantellar el monument a la ignomínia.
Enric Pla és alcalde de Vinaròs