Culpable: jo tampoc veig les notícies tots els dies  

23/10/2022 - La dimissió de Liz Truss, ex-primera ministra d'Anglaterra.

-La descoberta de Cristina Seguí al cas de Mónica Oltra.

-Els drons iranians que gasta Rússia contra Ucraïna.

-La formació de govern d'extrema dreta a Itàlia.

-L'aparició d'un jugador de rugbi mort a Apolo (Barcelona).

-L'embolic del PSOE amb la Llei Trans.

-Els problemes amb l'abastiment d'energia.

-El cartell del Festivern.

-El projecte guanyador per a la Plaça de l'Ajuntament de València.

-La foto de Selena Gómez i Hailey Bieber.

-El nou disc de Taylor Swift.

-El videoclip de Shakira i les referències a Piqué.

-L'ictus de Kiko Rivera.

-Les eleccions al Brasil.

-La inflació.

-El Coronavirus?

Si heu arribat fins ací, benvinguts. Moltes notícies, sí. Segurament, tot i que molts de vosaltres no voldreu admetre-ho, no n'estàveu assabentats de totes. I encara que sí ho estiguéreu, moltes d'elles necessiten un context que difícilment sabríem explicar, veritat?

Em passa. Però tranquil·litat a la sala –a la columna! Parlem-ne.

Ho heu sentit? –No, el silenci del Rivera que ara imparteix classes per als líders del demà, no–. Heu sentit alguna vegada aquesta apegalosa capa de culpabilitat per no llegir les notícies? S'heu sentit inferiors en una conversa a la feina durant el café perquè es parlava de temes sobre els quals no teníeu ni la més remota idea? Heu hagut de pagar una ronda de cerveses per haver-vos aventurat en un debat sobre algun tema d'actualitat? La ruptura de Piqué i Shakira, potser? I més concretament per als estudiants de Periodisme: quants tests d'actualitat heu suspés des que ha començat el curs? Keep calm. Vinc apaivagar aquesta culpa. Oh shame, shame, shame.

Al Digital News Report de 2022 que fa el Reuters Institute dediquen un capítol a parlar de la relació entre la joventut de hui en dia i les notícies. I abans que tanqueu aquesta columna: no, no especificarem l’edat en què s’és jove per tal de no ferir sensibilitats.

En aquest informe hi ha dues línies a destacar respecte al consum de la joventut actual de les notícies i la informació. La primera és la desconfiança en augment cap a les empreses de notícies, que deriva en un cinisme encobert de relativisme barat. Tots els polítics menteixen. Tots els diaris manipulen. Les grans corporacions només busquen pels seus interessos... ja sabeu.

La segona, però, és la tendència evitativa cap a les notícies. (!!) Atenció ací. Ara és quan entrem a un grapat de pàgines de psicologia barata –gens recomanable si no voleu acabar autodiagnosticant-vos patologies que no sabíeu que existien– per tal d’entendre allò de les conductes evitatives: evitar situacions que ens generen malestar i que no sabem com afrontar. 

Faves comptades: cada vegada ens informem més a les xarxes socials (sincerament, quants de vosaltres entreu a les pàgines dels periòdics?). Justament el funcionament d'aquestes plataformes ens permet que, fruit del nostre mecanisme evitatiu –o potser del nostre acomodament, o de la frivolitat de què parlava Lucía Márquez fa unes setmanes per ací– puguem conformar nosaltres els temes que ens apareixeran als feeds. Esports. Tota la For You Page de TikTok amb vídeos de partits de futbol. Dones traïdes. Tot el feed d'Instagram amb els intents d'Íñigo Onieva per reconquistar Tamara Falcó, amb anàlisis del videoclip de Monotonia de Shakira o amb la fotografia de Selena Gómez i Hailey Bieber.

Tanmateix, com heu pogut comprovar: sí que ens informem. Valorem que sí que ens arriba informació cada dia. L’informe del Reuters Institute explica que no evitem necessàriament totes les notícies. En realitat ens informem de manera selectiva, descartant fonamentalment temes seriosos. Política, Coronavirus, la invasió a Ucraïna, crisis econòmiques... Aquest tipus de notícies tenen un impacte negatiu en l’estat d’ànim de les persones, ja que alhora que hem de fer un esforç per parar atenció i comprendre-les de manera contextual, sentim que són especialment negatives i que no hi ha res que puguem fer amb la informació.

Amb aquesta explicació la nostra culpabilitat per no saber el nom dels drons iranians amb què Rússia està atacant Ucraïna o no acabar d'entendre el guiri-gall en què s'ha convertit la política anglesa hauria d'apaivagar-se. És així: fem la tècnica de l'estruç. Un clàssic. Assumim-ho. Tanmateix, la culpa deriva en preocupació. No oblidem que, les notícies incòmodes, les difícils, són les que necessitem per tal d'exercir el nostre dret ciutadà de (emojis de brilli-brilli) votar (emojis de brilli-brilli). Citant un dels grans referents Z (llegir per què ací), podríem empezar el 2023 / contigo i un esforç-per-informar-se-millor-de-les-notícies-serioses.